Crec que el que s'avalua és si el procés d'aprenentatge està funcionant, per tant, s'ha d'avaluar tot el procés i tots els participants d'aquest procés i no només el producte final. Això inclou avaluar la metodologia, els continguts, els docents, l'equip d'iguals i el(s) producte(s) finals. 

Me l'imagino fàcilment i, està clar que per mantener una coherència entre el curriculum per competències i la selectivitat, aquesta hauria de canviar el seu format i adaptar-se al nou model competencial. Això treuria el pes acadèmic de mètode tradicional que s'ha d'aplicar al batxillerat avui en dia per tal de poder preparar a l'alumnat per aquesta prova que determina força el seu futur acadèmic i laboral. 

El canvi sempre és un moviment lent, sobretot quan hi ha resistències. Sabem que no tothom creu en aquest model i que és difícil sortir de la zona de confort. Per tant, crec que cada centre ha de trobar propostes concretes i adaptades al seu context i als seus obstacles per tal d'intentar encabir les especialitats dins de propostes pseudoglobalitzades. Hi ha la idea dels experts: crear espais d'aprofundiment on l'especialitat sigui rellevant per a poder tornar després a l'aprenentatge globalitzat.

Aquesta pregunta crec que l'he respost a la reflexió del dia 3. Destaco, de nou, que sense una primera transformació docent tant individual com a nivell de claustre serà molt complicat arribar a una transformació de l'alumnat respecte al treball en equip però també per qualsevol altre eix de canvi. 

Si el centre educatiu ja vol canviar em sembla que és quüestió de temps i d'anar provant maneres alhora que s'apren dels errors. No hi ha una recepta només una condició: creure-s'ho. Per tant, el més difícil em sembla que hi hagi una clara voluntat per part del centre de canviar. Si això ja és majoritàriament així crec que cada centre trobarà la seva manera. És bo tenir en compte que no hi ha una manera millor o pitjor de fer les coses i que aplicar una mirada de cura i respecte cap a unes mateixes i la resta de persones implicades en el canvi sempre serà una manera de fer canvis més fàcilment. 

Aquesta pregunta l'he contestat ja parcialment: la idea dels experts podría ser una solució però no la única, crear parelles pedagògiques compostes per un docent amb experiència i seguretat en enfocament globalitzat i un altre amb inseguretats és un exemple real d'una escola de Sant Adrià del Besòs que una companya ens va explicar. Crec que cada centre ha de trobar solucions pròpies que responguin a les seves circumstàncies concretes.