El 20 de desembre de 2011, un senyal va alertar la sonda Kepler, una sonda espacial destinada a caçar Exoplanetes.

El senyal provenia d’una estrella, que va rebre el nom de Kepler-20: de tant en tant, una petita ombra s’interposava entre la sonda espacial i la llum de l’estrella.

Observant les imatges, els astrònoms van descobrir que es tractava d’un planeta que girava al voltant de l’estrella Kepler-20. 

Un planeta fora del nostre Sistema Solar!

Una petita Terra, però versió fast and furious!

Kepler 20e mesura una miqueta menys que Venus. Com Venus, la vida hi és impossible: resulta que la temperatura a la seva superfície és de més de 900ºC!!!!

El planeta no té atmosfera, i a això s’hi afegeix el fet que Kepler 20e no gira sobre si mateix, sinó que sempre mostra la mateixa cara a la seva estrella. Per això, els científics pensen que Kepler20e deu tenir una cara del planeta molt calenta i una altra de molt freda.

A més, gira molt ràpidament al voltant de la seva estrella, tant que en només 6 dies ja hi ha donat la volta: l’any hi dura 6 dies!!!

Un nom d’investigador, de triple rebot.

Kepler és el nom d’un antic astrònom i en honor seu la sonda espacial que cerca exoplanetes es va batejar com a “Kepler”. El nom de la sonda es va fer servir també per a batejar les estrelles que descobria, com ara “Kepler 20”. I (súmmum de la imaginació) els exoplanetes descoberts al voltant de l’estrella Kepler 20 s’han anat anomenant Kepler20a, Kepler20b, Kepler20c…

De manera que Kepler20e es diu així perquè s’ho diu una estrella, perquè s’ho diu una sonda i (triple rebot) perquè s’ho deia un astrònom.

El que suggereix dues coses:

1. Kepler20e té altres companys que giren al voltant de l’estrella Kepler20.

2. Hi deu haver ara mateix un munt d’exoplanetes el nom dels quals comencen per Kepler.

Si el planeta fa una volta sencera a la seva estrella cada 6 dies, això vol dir que al cap d’un mes a la Terra, han passat 5 anys Keplerians!!! El que significa que al cap d’un any a la Terra hauran passat 60 anys.

A la mitologia romana, Neptú era considerat el déu dels cavalls, anomenat Neptunus Equester, i invocat durant les curses de carros. Va ser vist per primera vegada amb un telescopi el 23 de setembre de 1846 per Johann Gottfried Galle, tot i que la seva descoberta va ser gràcies a les prediccions matemàtiques Urbain Le Verrier.

Neptú té 5 anells formats el 20 % de pols. No és visible a simple vista i fins i tot amb prismàtics es veu com un punt molt dèbil, fet que dificulta la seva localització. Amb un telescopi, el seu volum és difícil de percebre i pot ser confós amb una estrella.

Zineb, Chaymae, Safaa, Douae

El seu nom prové del déu romà Saturn. Forma part dels anomenats planetes exteriors o gasosos. Els científics creuen que les coses que orbiten al voltant de Saturn so, boles de gel també es creu que té entre 500 i 1000 anells orbitant al seu voltant. Una curiositat és que té 146 satèl·lits una barbaritat!.

També Saturn era un déu romà. Era l'antic déu de l'agricultura; per això, sempre se'l representa amb una falç.

També era el déu del Temps. En un temps molt llunyà, que els romans anomenaven l'Edat d'Or perquè la vida era fàcil i tranquil·la, Saturn era el rei dels déus.

Adam,Biel,Jaume

No es sap exactament quan es va descobrir el planeta per primera vegada, tot i que els astrònoms Galileo Galilei i Thomas Harriot el van observar per primer cop a través d'un telescopi al segle XVII.

Es el planeta més petit del sistema solar no és el més calorós perquè la seva atmosfera és molt fina i no atrapa els raigs de sol , fin i tot hi ha gel en algunes zones fredes i fosques on no arriben el rajos .Es de color gris i té molts cràters degut als meteorits que impacten contra ell. El seu període orbital, de tan sols 87,97 dies terrestres.

Mercuri va rebre el seu nom en honor al Déu roma Mercuri degut al seu ràpid moviment a travès del cel.

Una curiositat de Mercuri és que la seva rotació és tan lenta que un dia mercurià (el temps que triga a completar una rotació sobre el seu eix) dura aproximadament 176 dies terrestres, cosa que significa que un dia a Mercuri és més llarg que un any mercurià.

Martina, Marina i Sira

Dades històriques:

Galilei va realitzar la primera observació precisa de Venus en 1610: va observar el planeta a través d'un telescopi i va descobrir les seves fases, que són similars a les de la Lluna

Descripció:

És un planeta terrestre: és petit i rocós. La seva atmosfera és densa: atrapa la calor i per això és tan calorós. Té una superfície activa.

Mitologia:

Venus  ere identificat per la deu grega Afrodita i la etrusca Turan

Anectotes i curiositats:

1- Venus té fases, com la Lluna.

2-La seva superfície està assotada per vents huracaats.

3- Venus ha estat el planeta més observat.

4-És el planetna més brillant.

5-Podem

5-Podem veure'l creuar el Sol.

6-La seva superfície té pressions extremes.

7- Venus és un infern 

Gabi,Harouna,Kheireddine i Halhoul

redondeó sus descubrimientos en el sistema solar cuando en 1787 descubrió los dos satélites mayores de Urano: Titania y Oberón, y en 1789 dos nuevos satélites de Saturno: Encelado y Minas.

Descripción científica

-Urà està compost d'aigua, metà i amoníac sobre un petit centre rocós. Està feta d'hidrogen i heli, com Júpiter i Saturno, però a més conté metà. El metà és el que dóna a Urà el color blau.

a seva atmosfera 

Un nom d’investigador, de triple rebot.

El 13 de marzo de 1781 Herschel escribió en su cuaderno de observaciones que había observado en Géminis "una curiosa estrella difusa" que era "visiblemente más grande que el resto [de las estrellas en el mismo campo de visión]".

Mitologia 

Urà (també escrit Ouranos) és la personificació del paradís i el cel en la mitologia grega. El seu homòleg romà és Caelo. Gaia (Terra) va donar a llum Urà i el va triar per ser el seu semblant. Ella es va unir a ell, cosa que va donar lloc al naixement dels dotze titans, els tres ciclops, i els tres hecatonquirs.

Anècdotes i curiositats 

1-Urà té anells.

2-És el planeta més fred del sistema solar.

3-Urà orbita el Sol de costat.

4-Una estació dura 42 anys.

5-És el segon planeta menys dens.

6-L'atmosfera d'Urà conté gel.

7-Urà té 27 llunes.

8-Tarda 84 anys a fer una volta al Sol.

Khadija ,Alae i Nizar

A la mitología romana Mart també conegut com (Mārs en llatí,el nom mart per el quart planeta del sistema solar prové de la mitología romana.Els antics romans associaven aquest planeta amb el seu déu de la guerra, també anomenat Mart.

2.Anècdotes i curiositats:

El Planeta Mart,darrere de la Terra,pot haver tingut vida abans que la terra, però ara, a l’actualitat no hi ha senyals de vida.