PROMETEU: savi, astut i just. Tothom l'admirava, dominava totes les ciències i les arts. Tenia una ment poderosa i veloç.

HERMES: fill de Zeus, missatges dels déus i protector dels viatgers i els mercaders, també dels lladres i dels mentiders.

Finalment, també ens parla de fenòmens meteorològics i l'aparició del foc.

La moralitat és que no has de ser cobdiciós perquè després t'arrepenjaràs.

Moralina:

El mite ens explica que mai t'has de burlar d'una persona pel que sigui perquè si ho fas tindràs conseqüències greus que et perjudicaran molt. També ens diu que no t'has d'obsessionar amb alguna cosa perquè ho acabaràs perdent.

A l'obra d'art es veu a Apol·lo plorant al costat de Dafne que ja està convertida en un arbre per la persecució que havien tingut ells dos.

Fitxa tècnica:

Autor: Gian Lorenzo Bernini.

Títol: Apol·lo i Dafne.

L'any: 1650

El suport: És una escultura feta sobre marbre.

L'estil: És estil barroc.

Fitxa tècnica:

Nom de l'autor: Benvenuto Cellini.

Títol: Perseu amb el cap de Medusa.

L'any: 1545.

El suport: Bronze.

L'estil: Manierista.

La història comença amb Acrisi el rei d'Argos. A Acrisi li havien profetitzat que moriria a mans del seu net. Llavors com ell no volia que això passes. Va tancar a la seva filla Dànae a una torre perquè no pogués tenir fills.

Però una nit Zeus que s'havia enamorat de Dànae, va baixar del cel, i es va transformar en pluja d'or, la qual queia al pit i al ventre de Dànae, i la noia es va quedar prenyada.

Quan el seu pare se'n va assabentar, va enviar a Dànae i al seu fill Perseu en una caixa de fusta al mig del mar, perquè els deus decideixin si havien de viure o de morir.

Després de molt temps van arribar a Serifos, una illa. Allà, el rei de l'illa va acollir a Perseu i el va criar.

Molts anys després el rei de l'illa va començar a sospitar de Perseu, i li va dir que havia d'anar a matar a Medusa i portar-li el seu cap. Ell va acceptar la missió.

Llavors Perseu amb l'ajuda dels déus va anar cap a on estava Medusa.

Un cop allà va agafar un escut que li havien donat els deus i es va tapar la cara, va anar avançant molt a poc a poc i li va matar.

De camí de tornada es va trobar a una noia  a la qual va haver de protegir d’un monstre. Al final va tornar amb el cap de Medusa per donar-se la a Acrisi el qual va morir per mirar-lo.

Al final Perseu es va casar amb Andròmeda la noia d'abans, i va ser molt feliç.

El missatge de la història és que no pots decidir les coses d'una altra persona, i que pot ser aquelles persones que pensaves que no podien fer alguna cosa o que serien dolentes per tu, acaben sent bones persones, I no les pots jutjar sense conèixer-les.

Fixa tècnica:

Nom de l'autor: Benvenuto Cellini

Títol del mite: Perseu amb el cap de Medusa.

Any: 1545

Suport: Bronze

Estil: Manierista

A l’antiga Grècia va existir una mena de monstre amb u poder que et mirava i et quedaves petrificat per tota la vida. Durant molts anys va ser molt difícil derrotar-ho, fins que un dia, un home que es deia Perseu ho va intentar.

El naixement de Perseu va ser increïble, un oracle li va advertir al seu avi, el Rei d’Argos que la seva filla donaria a llum a un nen que ho mataria. El Rei va encapçalar a Dànae, la seva filla a una torre del palau per evitar que s'enamorés i tingues fills, però Zeus estava tant enamorat d’ella, que es va convertir en pluja d’or i va aconseguir entrar al palau per la finestra, i Dànae es va quedar embarassada de Perseu, quan el rei es va adonar, va ficar al fill i a Dànae dins d’un cofre, per després tirar-ho al mar.

Perseu i Dànae van acabar en l’illa de Semifós, on governava el rei Polidectes. Un dia el Rei li va dir que havia de fer una missió, que havia de portar-li el cap de medusa.

Perseu es va quedar impressionat, perquè era quasi impossible, però que ho faria.

Primer uns deus li van donar unes botes amb ales per arribar abans, i un escut per protegir-se…

Quan Perseu va arribar, es va trobar al cap de Medusa, ella anava a mirar-ho perquè es quedi petrifica, però Perseu va tenir una idea, amb l'escut protegir-se i com és vella el reflex, ella es veuria i es quedaria petrificada, allà li va tallar el cap i el va ficar en una bossa per entregar-li al rei d’Argó.

Quan el rei la va veure, ell es va quedar petrificat.

Missatge final: No has de fer mal a ningú, ja que si ho fas, tu també podràs patir les conseqüències, o fins i tot pitjor.

En el cuadre es veu com Pandora obre la caixa amb totes les desgracies.

-Hefest (el déu del foc) viu en una cova treballant, fa coses com armadures, armes,          etc.

Doncs un dia arriba Zeus dient-li que Prometeu ha robat el foc. Zeus li vol donar una lliçó als homes amb ajuda d'Hefest. Zeus va pensar que hi havia moltes deesses, però cap dona havia trepitjat encara la Terra. Després de pensar tant Zeus li va dir que construeix a una dona molt guapa, tant com Afrodita. Li van posar el nom de Pandora i li donaran tots els dons imaginables. Zeus li va donar una capsa, però li va dir que mai l'obri. Estava tot bé fins que Zeus li va donar un últim present: la curiositat.

Van conduir a Pandora fins a la Terra, es va encontrar a Epimeteu, i ell només verla ja es volia casar amb ella.

Quan es van casar tot bé fins que un dia a Pandora no parava de pensar que hi ha en la capsa molts dies, fins que un dia la va obrir i el que hi havia dins era la desgracia.

Moralega:

Quan els deus et diuen que no fessis alguna cosa no la fessis, les tens que fer cas.

John William Waterhouse:

Títol: Pandora

L'any: 1896

El suport: llenç

L'estil: pintura mitologica

Quadre:

En aquesta imatge es pot veure el moment quan Deucalió i Pirra segueixen el consell de Temis per aconseguir homes i dones amb la tecnca de la pedra.

Fitxa tecnica:

Martinez del Manzo

Deucalió i Pirra despues del diluvio

Siglo XVII

Lienzo

L'art barroc

Moltes vegades Hèrcules va fer batalles molt reconegudes com l’hidra de lerna que va ser així:

 L’hidra de lerna era un monstre amb cinquanta caps nascut a l’inframon i s’alimentava ovelles i vaques i un dia Hèrcules va aparèixer per matar-lo i ho va fer entrant a la seva cova amb una dotzena de fletxes i quan va veure l'hidra la va començar a atacar amb la seva espasa, però quan li talla un cap es regenera en pocs segons i això feia que no el podia guanyar fins que quan estava exhaust li va aparèixer Atenea la filla de Zeus i li va donar força i al final Hèrcules va guanyar a l'hidra de lerna.

Fitxa tecnica:

Nom: Gustave Moreau

Titol : Hercules and the lernaean.

L'any: 1876

El suport: Marbre

L'estil: Art modern

Títol: El rapte de Europa

L'any: 1632

El suport: Or

L'estil: Edat d'or

Aracne teixia molt bé, fins i tot va dir que era millor que Atena!

Atena que era deessa de les filadores i les bordadores, quan va sentir fura Atena sobre aquelles paraules. Aquell dia una anciana va entrar al taller i li va preguntar si havia fet ella mateixa, va respondre sí orgullosa. L’anciana li va advertir que no digués aquelles coses perquè si no Atena li podria castigar Atena va aparèixer davant d'Aracne. 

Aracne li va dir que podien competir per a veure qui era millor. Al final Aracne va ser castigada per Atena.

Informació del quadre:

Nom autor: Paolo Veronese

Títol: El desafiament d'Aracne

L'any: 1520

El suport: Sobre la paret

L'estil: manierisme

Moralitat:

La moralitat d'aquesta història és que no t'has de creure superior a un altre.

només té una veu i camina amb quatre potes al matí, dues al migdia i tres a la nit com menys peus té més veloç corre si el coneixes t'estima, però si no el coneixes lluita contra tu i et destrueix

l'home no va poder-lo endevinar i l'Esfinx li va tallar el coll després d'aquella tragèdia la gent tenia molta por i ningú podia anar a Tebes un bon dia un home que es deia Èdip volia anar a Tebes i es va topar amb L'esfinx li va repetir la mateixa endevinalla Èdip va trigar una mica, però al final va dir:

-La solució del teu enigma és l'home, l'home té la seva pròpia veu, al matí de la seva vida gateja a quatre potes al migdia camina sobre dos peus i és més veloç, a la nit quan es fa vell recolza el seu bastó amb el qual té el seu tercer peu i corre més lent si l'home s'arriba a conèixer a si mateix, esdevé el seu millor amic, si no, es converteix en el seu pitjor enemic així va derrotar a l'Esfinx i el seu poble agraït el va coronar com a rei de Tebes.

En la imatge es pot veure com Èdip es troba amb l'Esfinx i li proposa endevinar l'enigma, i on Èdip venç a l'Esfinx.

Fitxa tècnica:

Autor: Gustave Moreau.

Títol: Èdip i l'enigma de l'Esfinx.

L'any:1864.

El suport: Óleo.

L'estil: Simbolisme.

Dèdal havia construït un laberint per deixa al minotaure encerat.

El minotaure s'escapa i van metre a Dèdal i Icar el seu fill.

Dèdal es liba ocorri fer unes ales amb Erba, animals morts, cera d'abelles…

començar a batre les ales i van volar on tan alt que el laberint es veia tan petit que semblava un Llugina

Fueron al mar para anar a unes illes.

Però icar van anar demasiat amunt i la cera es va dereti i icar va caire al mar i va murri.

FOTO

sebeu com icar cau i asu pdre Dèdal mira com cau al seu custat

La obra mitològica ens parla d’una noia anomenada Europa, princesa molt bonica, filla del rei Agenor governant de la ciutat de Tir.

Penjat per la jove, Zeus es va convertir en un brou blanc i molt voluminós, colant-se entre un ramat de bous que a la platja on estava passejant Europa amb les seves amigues.

Europa confiada i meravellada per l’animal va pujar-se sobre l’animal i Zeus se la va emportar creuant el mar fins arribar a l’illa de Creta.

Ja en Creta, Zeus li va revelar qui era realment, es  van casar i van tenir tres fills.

Hèrcules era insuperable en la lluita, en la caça i en les armes. Quan era un nadó, un parell de serps, van anar on dormia Hèrcules la intenció de matar-lo, però Hèrcules les va agafar amb les mans i va estrangular-les. Hèrcules va estar en moltes ocasions de salvar el món d'un perill, per exemple l'hidra, un monstre de cinquanta caps, nascut a l'infern. Hèrcules va viatjar fins al pantà i va despertar-la amb una dotzena de fletxes, llavors l'hidra es va aixecar amb molta fúria, es va a cercar a Hèrcules amb unes pocs passos i hauria mort Hèrcules pel venen de l'hidra, però Hèrcules portava una tela de roba el nas.

 Hèrcules va colpejar-la amb ferocitat de més de cent vegades, però no li feia res, llavors va sacar la seva espada i va tallar un dels cinquanta caps i va aparèixer tres més. Hèrcules estava abast i hauria mort allà, però va sentir una veu, que deia que busqui el cap d'or i Hèrcules no sabia qui era, era la deessa Atena, llavors Hèrcules va veure una llum que il·lumina el cap d'or, va agafar la seva espasa i va tallar aquell cap i l'hidra va desplomar-se sobre el fang i Hèrcules l'havia vençut.

Hi havia una criatura rara que es deia Esfinx, l'havien enviat els deus molt decebuts i enfadats. Allò bloquejava el camí a Tebes i no deixava passar a ningú, només ho feia si resolien el seu enigma (sempre era la mateixa pregunta). El que passava és que si algú fallava la pregunta l’assassinava.

Llavors un dia va arribar un home molt llest i com a valent que era li va preguntar a l’esfinx si podia provar de resoldre l’enigma i la qüestió era la següent: Només té una veu i camina amb cuatre potes al matí, dues al migdia i tres a la nit.

L’Èdip va pensar durant una bona estona, fins i tot es va dibuixar un cercle al seu voltant per concentrar-se i després va arribar la resposta: la solució al teu enigma és l’home.

Quan és un bebè gateja amb quatre potes, quan creix camina amb dues, i quan es fa vell va amb bastó, que és la tercera pota.

L’esfinx va sorprendre's molt, massa, el que va provocar que és capaç d’un precipici i es morís.