Tanmateix, és difícil aconseguir un bilingüisme perfecte perquè generalment una llengua es fa servir més que l'altra, influenciada per l'entorn, la família i els amics. Per tant, és habitual que els estudiants d'idiomes no arribin a ser completament bilingües.

• Bilingüisme social: Aquella capacitat que adquireix una persona per comunicar-se de manera independent i alterna en dues llengües. També es refereix a l'existència de dues llengües en un mateix territori.

• Bilingüisme individual: És la mateixa persona qui té la capacitat de dominar ambdues llengües i qui decideix quan utilitzar una o altra de manera indistinta.

Exemple: Una persona que parla castellà i Itàlia pot usar un idioma en el seu treball i altre en casa.

Exemple: Catalunya és una regió d'Espanya amb una llengua pròpia, el català, que ha estat històricament suprimida pel castellà.

Exemple: llengua catalana (10 milions de parlants), afectada per la pressió política i social de les llengües castellana i francesa.

Exemple: Iniciatives per promoure l'ús del català en la vida quotidiana, com ara campanyes publicitàries, esdeveniments culturals o activitats comunitàries.

Exemple: Les llengües indígenes d'Amèrica són reemplaçades per llengües dominants com l'espanyol o l'anglès, i en causen la pèrdua generacional.

Exemple: El català és la llengua oficial i s'utilitza en contextos formals com l'educació, l'administració pública, els mitjans de comunicació i la literatura. En aquests àmbits, el català és la llengua preferida i es promou la seva utilització.

Exemple:  Les escoles poden oferir ensenyament en català, reflectint la cooficialitat i promovent la llengua pròpia entre els estudiants.