A la guerra civil espanyola es va produïr l'exili republicà espanyol i moltes dones refugiades espanyoles van anar a la maternitat. *Durant la Guerra Civil van exiliar 400.000 persones, la majoria eren perseguits pels seus ideals.*

Les families i persones que exilian han de pasar un sufriment bastan dur per poder arribar a millorar la seva situació. Tot i axió una vegada que exiliaban no els hi importaba que aguessin de passar per aquesta situcació

*DADES EXTRETES D'UN BLOG*

Elizabeth Eidenbenz: Va ser una mestra que venia de Suïssa, també va treballar com infermera i com a voluntària durant la Guerra Civil espanyola a Barcelona, València i Madrid ajudant a portar aliments i altres necessitats.
Quan tenia 25 anys li van proposar fundar la Maternitat d'Elna, va ajudar a donar vida a 579 nens que haurien tingut una vida en molt males condicions.
Era una dona que tenia molt talent per dirigir, ja que va fer d'una casa abandonada la que seria la gran esperança per moltíssimes mare.

Remei Oliva: Va exiliar de Barcelona a la nit amb el seu germà i els seus pares en un camió que transportava a 10 persones més, direcció cap a la frontera de França.
La Remei tenia un marit que va exiliar uns dies abans a França, ja que tenia un càrrec allà, amb la política.
Al arribar a la platja d'Argelers, van veure el que hi havia allà, molta fam i la mort també hi era molt present. Van separar-los per sexes i la Remei va haver de separar-se del seu marit i del seu pare que tenia una ceguera en un grau molt avançat. Pocs mesos després es va assabentar que estava esperant a un fill. Quan els van separar només podia veure al seu marit per una tanca i alguns cops no podien ni parlar.
Tot li semblava massa dur però al desembre per fi va poder arribar a la Maternitat. El seu fill va néixer el 5 de gener. Per ella va ser un moment de felicitat però a l'hora trobava a faltar que el seu marit no hi fos allà, encara que els hi va comunicar, al seu marit i als seus pares, per un sobre blau.

El seu marit era metge, llavors podia estar més temps amb ella dintre de la barraca.

Joana despres de donar a llum es va quedar a treballar a la maternitat.

Maria García: Maria i les seves companyes exiliar el gener de 1939 sense tenir un destí fix, l'únic que volien era poder deixar la guerra enrere i seguir amb les seves vides. Vam anar caminant cap a França.

Fins que van arribar al camp de concentració d'Argelers, al ser allà el primer que van fer va ser plorar i seguidament pensar en tot el que els hi vindria després.

Ella es va fer molt amiga de l'Elisabeth i de la Joana.

Va tenir un fil, el qual el seu nom era Pedro, va néixer el 24 de març del 1940.

En el llibre ens explica que el seu fill es va recuperar molt bé i ràpidament, però ella continuava patint pel seu marit que se'l van endur a Mèxic.

Quan Maria va sortir de la Maternitat d'Elna va voler anar a buscar al seu marit, i el va trobar, però aquest estava amb una altra dona i estava esperant un fill d'ella.

En aquell moment la Maria va continuar la seva vida sola, i el que la feia continuar endavant era el seu fill

Els refugiats republicans van passar per Cervera, el coll d'Ares, Girona, Portus i la Guingeta.

Els camps de concentració mes importats van ser: 
- Camp de Gurs 
- Camp d'Argeles 
- Els camps de Saint- Cyprien
- Camp Barcares
- Camp de septfonds
- Camp de Rivasaltes
- Camp Vernet d'Ariegue