Es va iniciar un projecte d'industrialització per tal de millorar l’economia i van aparèixer una gran quantitat d’obrers que treballaven per salaris miserables.

Entre  acords, el principal, serà el signat de pau BREST-LITOVSK per establir la pau amb Alemanya.

A l’entrada del segle XX va aparèixer el Partit Democràtic Constitucional. Més a l’esquerra es situava el Partit Social-Revolucionari amb una gran influència entre els pagesos.

Així doncs, el tsar es va comprometre a realitzar unes eleccions per sufragi universal al parlament (Duma) i promoure una reforma agrària. Tot i així, aquest no va complir les promeses i al cap de poc temps, va clausurar la Duma per tornar a governar autocràticament.

A causa de l'economia de guerra imposada, la fam es va estendre i es va produir un malestar entre els obrers, els pagesos i els soldats. Així doncs, qui s'oposava al tsarisme sabia que, en plena guerra, era l’oportunitat de fer caure el règim i aconseguir el poder. Al cap de poc temps, es va abolir el govern de Nicolau II.

Així doncs, al veure's atacat i pressionat per la ciutadania, els tsar va abdicar, Rússia va convertir-se en una república deixada en mans d’un govern provisional, en el punt més feble de la 1ª Guerra Mundial.

El nou lideratge que assegurava convocar unes eleccions per convertir la potència en una democràcia parlamentària, va dur a terme diferents reformes socials i polítiques. En cap cas, va tallar les seves relacions amb els aliats de la guerra, fet que cada vegada hi pesava més per les condicions precàries que es vivien al país.

Es trobava una situació de descontentament popular, i els soviets, exigien la destitució del govern i la retirada de la guerra. Conseqüentment, es va generar una dualitat de poders que enfrontava el govern provisional amb els soviets.

Després de crear la Guàrdia Roja, els bolxevics van instaurar una insurrecció pel 25 d’octubre de 1917. Van ocupar Petrograd, el Palau d’Hivern i van destruir el govern provisional. La Revolució s'estén i arriba fins a Moscou i els nuclis industrials del país.

El II Congrés dels Soviets va proclamar un govern obrer que fou presidit per Lenin. El novembre de 1917 es van celebrar les eleccions a l'Assemblea Constituent i els bolxevics van obtenir únicament el 25% dels escons, tot i que era majoritari a ciutats i zones industrials. Així doncs, per por que els grups contraris es sometissin a la Duma, Lenin va dissoldre l'Assemblea i va posar fi al pluralisme polític.

El nou govern va repartir les terres entre els pagesos, va cedir les fàbriques als obrer i va signar el Tractat de BREST-LITOVSK on Rússia es retirava de la guerra i signava la pau amb Alemanya. Tot i així, el país hauria d’acceptar grans pèrdues territorials.

Van ser tres llargs anys marcats per la guerra que desencadenen una crueltat per part de la població, ja sigui per la falta de queviures o les morts en combat. Al 1921, l'EXÈRCIT ROIG va aconseguir imposar-se militarment, però el onflicte havia endurit el règim soviètic.

Finalment, el Partit Comunista de la Unió Soviètica (antic partit bolxevic) va aconseguir el poder, abolint els opositors, i va organitzar una policia política per perseguir les activitats contrarevolucionàries. Parlant econòmicament, es va instaurar el COMUNISME DE GUERRA, el qual va nacionalitzar la indústria, es van col·lectivitzar les terres i es va obligar als pagesos a lliurar collites a l’Estat.