Cal assenyalar, que actualment es considera o prefereix un enfocament circular a l'hora d'ensenyar aquest estudi als instituts, i per això es pot conèixer el cercle trigonomètric.

Sembla que els babilonis van basar la trigonometria en un sistema numèric de base 60. Lagadha (1350 aC; 1200 aC) va ser el primer matemàtic a fer servir la geometria i la trigonometria per a l'astronomia. La majoria dels seus treballs s'han destruït.

Cadascuna és la longitud d’un costat dividida entre la longitud d’altra.

Funció sinus: sin(θ) = Oposat/ Hipotenusa
Funció cosinus: cos(θ) = Adjacent / Hipotenusa
Funció tangent: tan(θ) = Oposat / Adjacente

Va destacar com a matemàtic per les divisions de quart grau amb quatre posicions sexagesimals. A més a més, va introduir (encara que amb altre nom) la tangent i la secant del costat del sinu, desenvolupant mètodes de càlcul de les taules de la trigonometria; i va descobrir la fòrmula del sinu per a la geometria esfèrica, similar a la llei dels sinos a la trigonometria ordinària.

També, es reconeix perquè va escriure una gran quantitat de llibres, encara que la major part s’han perdut.

Les seves principals obres eren rodons en sis volums, on va demostrar, entre d'altres resultats, que la suma dels angles interiors és més gran que 180. 

El seu nom es coneix a través de Pappus i Procle, poc se sap sobre la seva vida, però va tenir gran influència en l'evolució de la trigonometria esfèrica i l'astronomia. Va morir en lloc incert, potser hi ha fins i tot a Alexandria també va estudiar sobre l'acceleració de la gravetat. 

L'Escola d'Alexandria és una de les tres Escoles de matemàtiques més gran de l'antiga civilització mediterrània, al costat de l'escola de Pitàgores, que va ser seu a Crotone, Itàlia, i l'Acadèmia de Plató, amb seu a Atenes, Grècia i la seva influència es va estendre per uns set segles (300 a. 400-d. C.).