<?xml version="1.0"?>
<rss version="2.0">
   <channel>
      <title>Salvador Espriu by Isaac Carbó Turón</title>
      <link>https://padlet.com/icarbo11_/zhwpg8jdkifs288l</link>
      <description></description>
      <language>en-us</language>
      <pubDate>2024-02-01 12:29:45 UTC</pubDate>
      <lastBuildDate>2024-02-14 22:26:08 UTC</lastBuildDate>
      <webMaster>hello@padlet.com</webMaster>
      <image>
         <url></url>
      </image>
      <item>
         <title>SALVADOR ESPRIU</title>
         <author>icarbo11_</author>
         <link>https://padlet.com/icarbo11_/zhwpg8jdkifs288l/wish/2873423035</link>
         <description><![CDATA[<p>Salvador Espriu neix el 10 de juliol de 1913 a Santa Coloma de Farners (la Selva), on el seu pare exercia de notari. La seva família, però, s'estableix el 1915 a Barcelona, a banda de passar algunes temporades a Arenys de Mar. Aquesta població té un significat essencial en l'univers literari del poeta que la mitifica amb el nom de Sinera.
</p><p>Una de les seves germanes mor prematurament per complicacions de salut causades pel xarampió, i per la mateixa raó <strong>Salvador</strong> ha de passar gairebé tres anys convalescent en una casa de la família a Viladrau. Ocupa el temps amb jocs, com qualsevol nen, però també amb lectures molt avançades per a la seva edat. Dos anys després de la mort de la germana, Francesc, el germà gran, mor en un accident al port d'Arenys.<br>Molt aviat sent la vocació literària. El seu primer llibre, <em>Israel</em>, en castellà, l'escriu quan només té quinze anys. El 1930 <strong>Salvador Espriu</strong> aconsegueix el títol de batxiller amb matrícula d'honor i rep el «Premio extraordinario en el grado de bachiller en letras». El mateix any entra a la Universitat de Barcelona per estudiar Dret i Història Antiga, i l'any següent, als divuit anys, publica <em>El doctor Rip</em> i <em>Laia</em>, dues novel·les que mostren ja la seva capacitat com a narrador original que s'aparta dels corrents noucentistes. <em>Laia</em> tindrà després diverses versions i arribarà fins i tot al cinema amb l'actriu Núria Espert de protagonista.<br>Un cop acabada la guerra i arran de la mort del seu pare, treballa com a advocat en una notaria. Aleshores, amb les llibertats catalanes abolides de manera absoluta, i amb Europa devastada per&nbsp;la Segona Guerra Mundial, és quan <strong>Salvador Espriu</strong> viu el que més tard es coneixerà com l'exili interior. Malgrat que continua la seva feina d'advocat, mai abandona el conreu literari: el 1939 escriu la tragèdia <em>Antígona</em>, inèdita fins a l'any 1955. D'aquesta etapa també sorgeixen obres de teatre com <em>Primera història d'Esther</em> (editada el 1948 i estrenada el 1957) i el seu primer recull de poemes, <em>Cementiri de Sinera</em> (1946), amb el qual inicia les referències al món mític de <em>Sinera</em> (anagrama d'Arenys [de Mar]) a través del qual evoca el món devastat per les guerres, la destrucció de la civilització que és també personal i col·lectiva com a poble</p><p><br/></p><p>El seu nom ha estat sovint en les propostes per al premi Nobel, que haurien hagut d'arribar a l'Acadèmia Sueca en una situació normalitzada. És distingit amb el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes (1972) i rep la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya (1980) i la Medalla d'Or de la Ciutat de Barcelona (1982). És nomenat Doctor honoris causa per les Universitats de Barcelona i de Tolosa de Llenguadoc. Per la seva actitud cívica, l'any 1982 rebutja la Creu d'Alfons X el Savi. Membre de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana des de la seva fundació l'any 1977 –és el seu soci número 4–, és nomenat Soci d'Honor de l'entitat.<br><br>Durant els darrers anys de vida, <strong>Espriu</strong> es dedica a corregir i revisar la seva obra, amb la finalitat de convertir-la en un corpus ben travat. Aquesta pulcritud, afegida al valor de la seva obra, el converteix en un model de l'últim quart de segle. La construcció de la seva mitologia geogràfica té com a claus principals: Lavínia (Barcelona); Sinera (Arenys); Konilòsia (terra de conills-Espanya); Alfaranja (Catalunya) o Sepharad (península Ibèrica).<br><br>El 22 de febrer de 1985,&nbsp;<strong>Salvador Espriu</strong> mor a Barcelona i és enterrat al cementiri d'Arenys de Mar, la seva mitificada Sinera, població que acull des de 1987 el Centre de Documentació i Estudis Salvador Espriu.</p>]]></description>
         <enclosure url="https://web.ub.edu/documents/2710030/4939549/SalvadorEspriu.gif_en.gif/cce500ba-2dc6-c62b-6cf7-3851a02100c0?t=1677504175849" />
         <pubDate>2024-02-05 11:48:15 UTC</pubDate>
         <guid>https://padlet.com/icarbo11_/zhwpg8jdkifs288l/wish/2873423035</guid>
      </item>
      <item>
         <title></title>
         <author>icarbo11_</author>
         <link>https://padlet.com/icarbo11_/zhwpg8jdkifs288l/wish/2873452588</link>
         <description><![CDATA[<p><strong>Tràgedia </strong>:La tragèdia és el gènere tradicional del teatre. S'oposa a la comèdia perquè té un final tràgic on tot acaba malament. De fet, es diu que a les tragèdies hi ha un esdeveniment que provoca el desordre i desencadena una sèrie de successos cap al destí fatal.</p><p><br/></p><p>Sòfocles va ser un dramaturg grec antic nascut a Atenes al voltant del 496 aC i mort al voltant del 406 aC. És considerat un dels més grans dramaturgs de l'antiga Grècia i un dels tres grans tragics, juntament amb Esquil i Eurípides. Va escriure més de cent vint obres teatrals, però només se'n conserven set.</p><p><br/></p><p>En l'àmbit del teatre clàssic grec, Sòfocles representa una figura crucial. Les seves obres van influir profundament en el desenvolupament del gènere tràgic i van establir molts dels trets que caracteritzen el drama tràgic grec.</p><p><br/></p><p>Les tragèdies ofereixen als autors una plataforma per a explorar les profunditats de la naturalesa humana i per a compartir les seves reflexions sobre el món i la vida amb el públic. Aquest gènere teatral continua sent rellevant i poderós avui en dia, atès que encara parla a la condició humana universal.</p><p><br></p><p><br/></p><p><br></p>]]></description>
         <enclosure url="" />
         <pubDate>2024-02-05 12:17:50 UTC</pubDate>
         <guid>https://padlet.com/icarbo11_/zhwpg8jdkifs288l/wish/2873452588</guid>
      </item>
      <item>
         <title>Descrpició personatges</title>
         <author>icarbo11_</author>
         <link>https://padlet.com/icarbo11_/zhwpg8jdkifs288l/wish/2874661766</link>
         <description><![CDATA[<p><strong>Creont</strong>: Oncle d'Antígona. Simbolitza el tirà, l'hipòcrita. És un personatge que obté el menyspreu d'Espriu, manifestat entre altres coses en la seva descripció física molt semblant a la de Franco. Es comporta com una obra sinistra que s'amaga esperant el moment oportú per aconseguir el poder. A causa dels seus consells soterrats Etèocles decideix enfrontar-se al seu germà i al morir tots dos, ell assoleix el poder.</p><p><br/></p><p><strong>Antígona</strong>: És la protagonista. És un personatge superior al altres i per això el públic s'hi identifica), té una elevada moralitat. Representa la llei natural que s'enfrontarà inexorablement a la llei civil de Creont. Es troba al mig de la relació violenta que mantenen els seus dos germans pel poder. Els estima tots dos però sent debilitat per Polinices perquè ha estat i és el més desfavorit dels dos. Mostra una inclinació a protegir el més desfavorit</p><p><br/></p><p><strong>Tirèsias</strong>: És un endeví cec. Aquests personatges cecs són habituals a les obres d'Espriu, tenen una visió interior que els permet predir el futur. Els escèptics com Eumolp, però, no creuen en aquest regal diví i pensen que les seves prediccions són fingides i que busca els diners dels poderosos.</p><p><br/></p><p><strong>Eurídice: </strong>Muller de Creont. Representa l'equilibri entre les dues mainaderes (ni optimisme ni pessimisme).A part6ir de la segona part , però, es perfila com un personatge nici, preocupat per la possibilitat d'emparentar una altra vegada amb la família d'Edip mitjançant el matrimoni entre el seu fill i Antígona que Creont ha programat.</p><p><br/></p><p><br/></p><p><strong>Ismene: </strong>Germana petita d'Antígona. La gran personalitat de la germana gran la manté en un segon pla. En un principi es manté al marge del conflicte entre els dos germans però quan veu que Antígona es procupa tant, s'hi implica al màxim. Decideix fer costat a la germana i desafiar la llei de Creont però en l'ultim moment defalleix.</p><p>Simbolitza la indecisió i l'oblit. Un oblit que segons el punt de vista d'Espriu porta a la mort, perquè només a través del record revivim els morts.Amb l'oblit els matem definitivament.</p><p><br/></p><p><strong>Polinices i Ètèocles:</strong></p><p>Són els dos germans d'Antígona que enfrontats per aconseguir governar en solitari a Tebes, lluiten fins matar-se mútuament.</p><p>Representen els dos bàndols de la guerra civil, els germans que vessen la mateixa sang.</p><p><br/></p><p><strong>Astimedusa: </strong>Juntament amb la darrera és una dida dels germans. Simbolitza l'optimisme i la incredulitat.</p><p><br/></p><p><strong>Eumlop:</strong> Esclau geperut que ocupa un dels nivells més baixos de la societat. No és respectat per ningú, excepte per Antígona (fet que li compensarà més endavant i que contribueix a situar-la per sobre de la resta). Representa la inclusió del grotesc, la <a rel="noopener noreferrer nofollow" href="http://rebel.li">rebel.li</a>ó contra l'ordre de Creont. Tot i el nivell social que representa es manifesta amb una ironia que el presenta superior a la resta, veu més enllà que els demés. En certa manera es podria equiparar a Tirèsies però sense ser cec.</p><p><br/></p><p><strong>Euriganeia:</strong> Nodrissa també dels fills d'Edip. És la vessant pessimista. Ha perdut els seus fills en la guerra</p><p><br/></p><p><br/></p><p>:</p>]]></description>
         <enclosure url="" />
         <pubDate>2024-02-06 07:17:24 UTC</pubDate>
         <guid>https://padlet.com/icarbo11_/zhwpg8jdkifs288l/wish/2874661766</guid>
      </item>
   </channel>
</rss>
