Dictats en carrera by Leyre

Dictat 1 - El concert

xleyrex24 — 2024-04-20 15:05:07 UTC

Els estava agraïda per haver-la convidat a anar amb ells en aquell concert. No coneixia aquell grup, potser sí que n'havia sentit alguna cançó a la ràdio, però sincerament no ho recordava. Encara que va témer haver de fer molta cua per poder entrar al pavelló, finalment l'espera no va ser tan llarga i, fins i tot, van poder prendre's una cervesa abans que tot comencés. Quan el grup va sortir a l'escenari els crits d'alegria van ser unànimes. Ella es va quedar sorpresa que tanta gent els conegués. En algun moment de la nit es va mirar les persones que tenia a la dreta i va veure com se'n sabien les cançons de memòria. El concert es va acabar amb un aplaudiment del públic i ella els va demanar si li podrien deixar algun dels àlbums del grup.

Dictat 2 - Una ciutat amb museus

xleyrex24 — 2024-04-20 15:09:19 UTC

La nostra ciutat té un nombre infinit de museus i alguns són poc habituals. Evidentment, tenim nombrosos museus d'art i museus que parlen de parts importants de la història del nostre país, però també tenim uns quants museus que s'allunyen d'estereotips i convencions. Així, doncs, per als amants de la música aconsellem el Museu dels Violins i per als amants de la cultura britànica el Museu del Te. Els de la ciència poden visitar el Museu de l'Astronauta, els més llaminers el Museu de les Postres i els aficionats a l'esport el Museu Olímpic. I no podríem acabar les nostres recomanacions sense esmentar-vos el museu que ha fascinat tant els nostres habitants com turistes d'arreu del món: el Museu de les Paraules.

Dictat 3 - La companya de pis

xleyrex24 — 2024-04-20 15:10:18 UTC

Procuro no semblar hostil, però cada dia m'agrada menys tenir la Marta com a companya de pis. I no és perquè porti sempre un xandall vell i vermell ni perquè tingui la mania de fregar el lavabo amb amoníac. Tampoc hi té res a veure el seu riure estrident; tot i que alguna vegada he temut per la salut del meu timpà. Puc, fins i tot, suportar que cada matí escolti les dues mateixes cançons. De fet, ni tan sols em molesta que m'agafi el dentifrici d'amagat. Tot això ho puc resistir perquè estic acostumada a conviure amb gent d'allò més diversa. Tanmateix, la Marta ha començat a sortir amb un noi austríac que ronca tan fort que temo que les parets caiguin. Així, doncs, tota aquesta hostilitat que experimento cada vegada que la veig entrar per la porta és per roncs.

Dictat 4 - El fill petit

xleyrex24 — 2024-04-20 15:18:56 UTC

En Joan, el fill petit, era pèl-roig i pigat. No s'assemblava a ningú. La tia Maria deia que li recordava un cosí llunyà, fill d'un ucraïnès que havia tocat el dos quan va saber que la noieta amb qui es divertia aquell estiu s'havia quedat embarassada. Al Joan no el preocupaven gaire aquestes històries, però és cert que se sentia una mica allunyat de la seva família. Havia marxat de casa amb disset anys i des de llavors només tornava a Móra d'Ebre un cap de setmana cada dos o tres mesos. Solia passar hores al pati de casa dels seus pares posant a punt la moto amb les mans brutes. L'Anna el mirava des de darrere la cortina. La hipnotitzaven els cabells vermellosos del seu cosí i sobretot la blavor intensa d'aquells ulls. Havien perdut l'espontaneïtat de la infantesa i a ella li sabia greu.

Dictat 5 - El jugador d'handbol

xleyrex24 — 2024-04-20 15:22:07 UTC

A mi no m'ha agradat mai el futbol. Ni jugar-hi, ni mirar els partits. Mon pare no m'ho deia, però era evident que estava una mica decebut de la meva indiferència. Abans d'anar al camp els dies de partit, encara ho intentava: "Segur que no vens?" Jo feia que no amb el cap des del faristol i tornava a concentrar-me en el pentagrama, per no veure-li la decepció als ulls. Més endavant va intentar-ho amb altres esports: l'hoquei, el criquet, el bàsquet... No hi va haver manera. L'únic dia que vaig intentar fer-lo feliç, en un partit un estiu, a la primera part em vaig fracturar l'omòplat en una caiguda. De debò que pensava que estaria orgullós de mi quan vaig aparèixer per casa amb el Dídac, un jugador d'handbol del segon equip del Barça. Almenys algú aconseguia dur-me a un camp d'esports sense que jo hi oposés la més mínima resistència...

Explicació de l'activitat

xleyrex24 — 2024-04-21 14:50:15 UTC

1. S’imprimeix cada dictat en un full o en un mateix full i es retallen.

2. Es pengen a diferents espais de la classe.

3. S’organitzen les parelles i quin dictat fa cada una.

4. Un membre de la parella ha d’anar corrents fins on és el seu dictat i llegir-lo intentant memoritzar el màxim de paraules possibles. Un cop fet, torna a on es troba la seva parella i li dicta el que recorda. Ha d’intentar fixar-se en tots els detalls (accents, puntuació, etc.) i ha d’escriure la persona que no ha llegit el text. Després dicta l’altra persona, i així successivament.

6. Guanya la parella que acabi primer i tingui el text amb menys faltes.

7. Un cop han acabat totes les parelles, s’intercanvien els textos escrits entre ells i corregeixen els errors dels companys (mirant el text original a padlet).

8. Cada parella recupera el seu text amb les correccions i fa un recull dels errors que han comès i/o les paraules més difícils del seu text.