A l'època del paleolític, tots els objectes es fabricaven amb materials que podien trobar fàcilment: pedra, ivori, fusta, os i pells animals. Aquestes eines les utilitzaven per a caçar, esquarterar animals, cosir pells...

Dels animals se n'aprofitava tot: la carn per a menjar, la pell per fabricar roba i els ossos per construir eines i accessoris. Entre les eines que es feien amb os, hi havia les agulles per cosir. Es trencava un tros d'os amb l'ajuda d'un ganivet de pedra, se li donava la forma i s'hi feia el forat i, després, es polia amb l'ajuda d'una pedra.

Les eines de pedra eren molt importants per a la supervivència de l'espècie. El sílex era el material més utilitzat per construir-les, ja que és fàcil donar-li forma i les seves vores tallen molt. Amb sílex es feien ganivets, puntes de fletxa i puntes de llança. Perquè fos més afilat es donaven petits copets a les vores del sílex fins a aconseguir la forma desitjada.

Amb pedra es feien també altres eines com les destrals, que es polien bé i el lligaven a mànecs de fusta.

Amb aquests materials també feien instruments simples.

Amb la fusta es construïen les cabanes i, fins i tot, algunes llances, amb la punta cremada per endurir-les.

L'arc va ser un dels primers objectes més sofisticats, ja que amb tan sols una mica de força podia deixar anar la corda o fil per alliberar la fletxa disparada.

Van dominar el foc que va permetre fer ceràmica i alimentar-se d'aliments cuits. També descobreixen la pintura i en deixen constància en les pintures rupestres.

Al neolític (8000-4000 aC), la societat va canviar de nòmada a sedentària, ja que es va descobrir l'agricultura i la ramaderia, que van ser la primera revolució tècnica. Per desenvolupar les diferents activitats, es van necessitar diferents eines: arades, pales, aixades... primerament de fusta o pedra, però més endavant, en l'edat dels metalls, aquestes eines es feien de coure o ferro.

El sistemes de transport també van evolucionar, gràcies a la domesticació dels cavalls i la gran invenció de la roda. Es van construir carros per al transport de mercaderies propulsades pels cavalls o bous, i l'arrossegament de trineus.

En aquesta època, amb el vent, s'utilitzen les primeres embarcacions per a navegar.

A més a més, es van construir sistemes per a regar camps.

L'agricultura també va produir canvis socials importants.

Un altre avenç important va ser la utilització de pals aplicant-los el principi de la palanca per moure pedres com la col·locació de monuments funeraris com els dólmens i menhirs.

A l'edat dels metall, es va iniciar la metal·lúrgia (treball amb els metalls fosos), ja que els humans es van adonar que escalfant el metall es podien treballar més fàcilment, es podien emmotllar i eren molt resistents. L'ús dels metalls va permetre tenir eines molt més eficaces. Primer, es va utilitzar el coure després, el bronze i, finalment el ferro.

En termes generals considerem que l'Edat Antiga va començar amb l'aparició de l'escriptura i el desenvolupament de les ciutats i la civilització i va acabar amb la caiguda de l'Imperi Romà.

L'existència d'esclaus va fer no evolucionés tant la tecnologia ja que no es va sentir la necessitat de produir innovacions per als treballs manuals i fer la vida de les persones més còmoda i fàcil.

Durant l'Edat Antiga es varen construir ciutats que a poc a poc varen anar creixent. Algunes de les civilitzacions més antigues i importants van ser la sumèria a Mesopotàmia, l'egípcia de l’antic Egipte i les civilitzacions al voltant del Mediterrani com la Grega i la Romana.

Amb l'augment de població i dels recursos, va sorgir la necessitat de fer registres dels béns i riqueses disponibles. Aquesta necessitat va donar lloc a la invenció dels primers sistemes d'escriptura.

Amb l'aparició de l'escriptura, també es varen poder començar a enregistrar fets històrics com els noms dels reis o esdeveniments importants.

Hi va haver un gran progrés en les tècniques de construcció que van permetre l'edificació de millors immobles i d'estructures de gran importància com els regadius pels camps de conreu.

També es va avançar molt en les tècniques artesanals les quals van permetre la creació i la millora d’instruments, materials i eines de tota mena: eines de conreu, estris per a la cuina, mobiliaris, armes i armadures, teixits, robes…

Al voltant del 3000 aC, a Egipte, es va construir la primera piràmide que s'utilitzaven com a  monuments funeraris. A més de l'escriptura jeroglífica en papir i el tenyit de teixits.

La  metal·lúrgia del ferro va evolucionar, fent un al·leació amb carboni per fer un nou metall: l'acer.

Els carros també van evolucionar i es van fer els carros de combat a Mesopotàmia.

Gràcies a la metal·lúrgia, es va inventar un tipus d'escriptura anomenada cuneiforme Els sistemes de regadius i la navegació també van seguir desenvolupant-se.

Es va inventar la clau i el cadenat, sabó i es va perfeccionar l'agulla per cosir.

Altres invents de l'època van ser les tisores, el rellotge d'aigua, l'acupuntura, els escacs, la guitarra, el xilòfon i van aprendre a fer formatge.

També van aparèixer les monedes la moneda en Àsia menor, ja que fins aleshores s'utilitzaven peces de metalls preciosos en els intercanvis.

A partir de l'Edat Antiga es va començar a utilitzar el marbre a Grècia com a material de construcció. També va aparèixer l'escriptura musical, la catapulta, la politja, les primeres escoles, la grua i els molins hidràulics.

A la Xina van descobrir els gelats, la ballesta manual, les rodes dentades, van començar a edificar la Muralla Xinesa, el paper de fibra de fusta, el sismògraf, la tinta xinesa i la brúixola.

A Egipte van inventar el far, el qual ha estat un dels elements de seguretat marítima des de l'antiguitat.

La millora en les eines del camp, conjuntament amb la rotació dels camps, va fer créixer molt l'agricultura.

A Europa va començar l'elaboració dels teixits de seda, gràcies a les màquines de processament d'aquestes.

Cap al segle VII, Xina va inventar un primer prototip d'impremta.

Al 1453, ja va sorgir la impremta de Guttemberg.

En aquesta època es van inventar els molins de vent, la pólvora es va començar a fer servir per a la pirotècnia, la calefacció central, els colorants de teixits o els perfums.

Els rellotges milloren la seva precisió, a la Xina van evolucionar els rellotges d'aigua que tenien una desviació de com a molt 1 minut i van aparèixer els rellotges de sorra, sense perill de congelació. A Europa, més endavant, es va inventar el rellotge mecànic amb molta més precisió.

Es feien servir agulles imantades com a inici de les brúixoles.

Va haver un gran avenç al món armamentístic, produit per un costat per la pólvora i per l'altre per la millora en els treballs amb ferro. La catapulta, les bombes o els canons són alguns exemples.

A finals de l'Edat Mitjana, Leonardo da Vinci va dissenyar molts artefactes: el paracaigudes, el carro de guerra, l'helicòpter, l'escafandra de bus, mecanismes de transmissió de moviment, màquines de guerra, etc.

Va ser l'època de la Revolució Científica. Amb personatges importants com Leonardo Da Vinci, Copernico, Galileo, Newton, Cervantes y Lutero.

Va aparèixer l'astrolabi, instrument de navegació, que mesurava l'altura del sol o de l'estrella polar, i mitjançant una sèrie de càlculs, els mariners podien saber la latitud a la qual es trobaven.

Galileo va fer grans descobriments en els camps de l'òptica, inventant el telescopi i el microscopi.

• Telescopi: sistema òptic que permet veure objectes llunyans, tot ampliant-ne la seva mida angular i la seva lluminositat aparents.

• Microscopi: instrument òptic que permet observar objectes de diversa grandària que són massa petits per a ser vistos a ull nu.

Torricelli, va inventar el baròmetre, un instrument que serveix per a mesurar la pressió atmosfèrica, el pes de l'aire sobre una superfície.

Van sortir nous invents que ajudaven a la navegació, com és el cas del quadrant mariner (utilitzat per a mesurar altures o angles i així determinar la posició de la nau) o el sextant que permet mesurar angles entre dos objectes tals com dos punts d’una costa o un astre -tradicionalment el Sol- i l'horitzó. Coneixent l'elevació del Sol i l'hora del dia es pot determinar la latitud a la qual es troba l'observador.

Benjamí Franklin va inventar el parallamps que canalitzen l'energia dels llamps de forma més o menys controlada fins a la corresponent presa de terra, evitant així els possibles danys a construccions i persones.

També es va desenvolupar la màquina a vapor, un motor de combustió que transforma l'energia d'una certa quantitat de vapor d'aigua en treball mecànic.

En aquesta època els invents tecnològics que han provocat grans canvis en la societat, com el descobriment de l'electricitat, el motor de combustió interna, el transistor… Aquesta gran expansió d'invents es deu als següents factors:

• L'explotació dels coneixements sobre l'electricitat.

• El desenvolupament de l'electrònica.

• L'aparició dels avions.

• El desenvolupament de les grans xarxes de comunicació.

Els invents més importants han estat:

• La rentadora: tot i que primera patent va ser a 1691, al 1782 va ser inventada una rentadora més complexa i més semblant a l'actual.

• La bombeta: Al 1879 i es considerat com un dels invents més importants de la humanitat. facilitant la vida a la nit.

• La màquina de cosir: la primera màquina de cosir va ser patentada en 1790.

• Aspiradora: en 1901 va aparèixer la primera aspiradora, però a 1908 es va crear l'aspiradora que avui en dia coneixem.

• L'automòbil: el primer automòbil va ser a 1672, però el primer automòbil amb motor a 1886. En 1910 es va crear la cadena de muntatge.

• Primer vol  d’un avió amb motor: Al 1903 el van fer els germans Wright.

• Televisió: Al principi eren uns sistemes per a transmetre dibuixos i a 1925 apareix un aparell més semblant a la televisió actual. En 1940 surt la primera la televisió amb imatges en color.

• Autogir: aquesta aeronau apareix en 1919, va ser inventada per l'espanyol Juan de la Cierva.

• El transistor: va ser inventat a 1947. Va suposar el que molts consideren l'inici de la tercera revolució industrial,

• El microones: el primer va sortir al mercat en 1947.

• La primera central nuclear: es va construir a la Unió Soviètica en 1954.

• Primer ordinador personal: llançat al mercat en 1981 per l’empresa IBM.

• El robot: el primer robot va ser fabricat per aixecar peces calentes en 1961.