Un exemple de nano robot podria ser el famós invent anomenat Klebsiella synthetica, creat per els científics de BioSolutions. Aquest nano robot és capaç de generar etanol que permet aprofitar la biomassa dels vegetals per obtenir energia. Aquest nano bacteri va crear molts problemes ja que molt ràpidament es va estendre per tot el continent i havia atacat molts cultius propers. Per sort es va crear un altre nano robot que va poder atacar a aquest i solucionar el problema, anomenat l'ultraK-T4.  

2. La tecnologia, com la biotecnologia, impulsa la creació de medicaments i teràpies innovadores, ajudant a combatre malalties que abans eren incurables, millorant la qualitat de vida.

• La biomedicina permet desenvolupar tractaments adaptats a les característiques genètiques de cada pacient, millorant l’eficiència i reduint els efectes secundaris.

• Les tècniques com la genètica i la imatge mèdica permeten detectar malalties en etapes primerenques, millorant les possibilitats de tractament i augmentant la supervivència. 

  
  

  
  

  
  

  3. Els riscos potencials que pot arribar a generar el seu ús inclouen el medi ambient, la salut, i qüestions de seguretat; efectes de transició com el desplaçament de les indústries tradicionals quan els productes de la nanotecnologia es tornen dominants, que són motiu de preocupació per als defensors dels drets de privacitat.

  • Riscos per a la salut i la seguretat: Els nanorobots podrien causar reaccions imprevistes dins del cos humà, com inflamacions o interaccions tòxiques amb cèl·lules i teixits. Això representa un risc mèdic si no es controla o si es produeixen errors de funcionament.

  
  

  • Impacte ètic i de privacitat:Podrien utilitzar-se per monitoritzar l’interior del cos sense consentiment clar, vulnerant la privacitat dels pacients. També pot generar dilemes ètics sobre el límit entre la medicina curativa i la modificació del cos humà.

  
  

  • amenaça l'entorn: aquest tipus de tecnologia podria causar efectes negatius en el medi ambient en generar noves toxines i contaminants.

  
  4.Les tecnologies avançades com la biotecnologia, la genètica i la nanotecnologia han millorat significantment la salut, permetent desenvolupar medicaments, tractaments personalitzats i detectar malalties primerenques. No obstant això, també comporten riscos, com reaccions tòxiques, dilemes ètics, i impactes ambientals. Per aprofitar-ne els beneficis de manera segura i justa, és essencial seguir els principis de la bioètica.

  
  

  CONLUSIÓ FINAL:

  Nosaltres hem arribat a la reflexió final de què la tecnologia està evoluvionant extremadament ràpid i que ens pot ser de gran ajuda sempre i quan la fem sevir de la manera adequada.

  Per poder arribar a aquest punt, s'ha de tenir molt en compte els límits, ja que aquests poden ser difícils de marcar. Pel fet de què no tothom coincideix a l'hora d'establir-los. Específicament a l'hora de decidir qui té el control d'aquests.

  
  

  
  

  8. En el debat sobre la millora humana mitjançant la tecnologia, s’han plantejat preguntes que generen contradiccions difícils de resoldre. Per exemple, prendre pastilles per rendir millor en un examen sembla útil, però pot crear desigualtats si no tothom hi té accés. Posar-se un braç metàl·lic pot millorar les capacitats físiques, però qüestiona què vol dir ser humà. Alterar els gens d’un fill per fer-lo més intel·ligent o atractiu xoca amb valors com l’acceptació, la igualtat i la diversitat. En definitiva, aquests dilemes enfronten el desig de millora individual amb les conseqüències socials i ètiques d’aquestes accions.

  9. Els límits de la bioètica en un societat estan determinats per l'Estat, així i tot, aquesta decisió no la pren només l'Estat, sinó que aquest està condicionat per les opinions dels metges, científics o altres persones les quals tenen coneixements del àmbit.

  
  

  
  

La selecció genètica d’embrions és una tècnica de reproducció assistida, aquesta serveix per identificar i analitzar genèticament els embrions abans de la seva implantació a l’úter, i així, identificar anomalies genètiques o cromosòmiques, i evitar-les.

Aquest diagnòstic s’anomena Diagnòstic Genètic Preimplantacional (DGP), el qual consisteix en analitzar l’ADN dels embrions abans de la seva implantació. D’altra banda, també s’utilitzen tècniques com el ni-PGT, la qual analitza fragments d’ADN alliberats pels embrions sense la necessitat de fer una biòpsia.

Tot i que, la finalitat principal és evitar malalties hereditàries greus, i augmentar les probabilitats d’èxit en la fecundació in vitro.

2. ARGUMENTS A FAVOR

• Prevenció de malalties genètiques i malalties greus: Permet evitar la transmissió de malalties hereditàries greus, com, ara bé, el Síndrome de Down i la hipertensió.

• Reduir els costos mèdic futurs: Reduir la necessitat de tractaments mèdics a llarg termini per malalties hereditàries i malalties greus.

• Augment de l’eficàcia reproductiva: Seleccionar embrions amb millor potencial d'implantació, pot augmentar les taxes d'èxit en tractaments de fertilitat.

3. ARGUMENTS EN CONTRA

• Dilemes ètics: pot fomentar la pràctica eugenèsica (escollir les característiques positives de l’embrió), la qual cosa crearia una temptació a l’hora d’escollir les característiques no relacionades amb salut. El fet de poder escollir la genètica d’un ésser viu, no és ètic, ja que en primer lloc l’embrió passa a ser un producte al servei dels pares, no com un humà que tingui característiques i personalitat pròpia. Si la majoria de nens fòssin perfectes genèticament, provocaria una pressió social sobre els que són normals, ja que serien menys capaços, atractius, intel·ligents…

• Desigualtat social: crearia diferència entre els que tenen oportunitat econòmica de fer la selecció i qui no s’ho pot permetre. 

• Riscos científics: no es sap amb certesa l’evolució dels efectes a llarg termini al manipular genèticament als embrions, podrien provocar-se mutacions genètiques, creant malalties a persones que realment no han escollit ser una prova de selecció genètica. 

4. COM RESOLDRE ELS CONFLICTES?

La bioètica proposa un ús responsable i regulat de les tècniques de selecció genètica, limitant-les a finalitats mèdiques justificades, com la prevenció de malalties greus. Defensa l’establiment de lleis clares que prohibeixin la selecció per motius estètics o socials i promou tant l’equitat en l’accés a aquestes tècniques com la transparència en la informació proporcionada a les famílies. És a dir, fa un balança entre els diferents punts de visió. 

5. DECISIÓ FINAL: 

Considerem que la selecció genètica d'embrions és acceptable sempre i quan sigui amb finalitats mèdiques ètiques, en temes clínics de malalties genètiques que es puguin solucionar. El que no considerem ètic és utilitzar la selecció en la estètica, capaçitat o 'intel·ligència (característiques no clíniques). Només ens semblaria ètic i correcte en àmbits ètics de la medicina. 

6. VÍDEO:

Com funciona la selecció d’embrions?

7. PREGUNTES QUE PODEM FER:

• Quins riscos mèdics comporta la manipulació genètica d’embrions?

• Pot la selecció d’embrions fomentar la discriminació cap a persones amb discapacitats?

• On hauríem de posar els límits en la manipulació genètica?

• Haurien de regular-se legalment els límits de la selecció genètica?

• Pot la pressió social o cultural influir èticament en la decisió de seleccionar determinats trets?

• Com es distingeix entre una millora terapèutica (per curar) i una millora eugenèsica (per perfeccionar)?

Per a més informació: enllaç document

REFLEXIÓ FINAL

7. La conclusió final a la qual hem arribat, ha sigut que la ciència, les lletres i la filosofia estan relacionades entre si, i es complementen l’una a l’altra. Pel fet que, sense bones hipòtesis, les quals són producte de l’escriptura i del pensament, no hi ha cap necessitat d’obtenir una resposta la qual és el resultat d’una ciència.

D’altra banda, després de la xerrada podem dir que la nostra opinió segueix sent la mateixa, que la selecció genètica només s’hauria d’utilitzar per a casos mèdics extrems.

8. En Salvador Macip pregunta: Modificarieu un gen per a què el teu fill fos més atractiu. Tothom va estar en contra, ja que no és un fet determinant al llarg de la vida. Per tant, pensem que aquesta pregunta és contradictòria.

9. Un mateix marca els seus límits, sempre i quan no siguin coses extremes i lògiques. En el cas de la selecció genètica, creiem que s’hauria d’utilitzar per a casos mèdics extrems, és a dir, en de no ser dependent d’un mateix, com, ara bé, ser ceg o patir síndrome de dawn.

6. 7 Tecnologías de MEJORAMIENTO HUMANO

7. Les millores humanes (genètiques i teconológiques) han d'estar permeses però molt regulades. Només s'han de poder aplicar quan el pacient li va la vida, i la millora el pot salvar. No s'han d'aplicar en cap moment per a millorar una habilitat i guanyar una avantatge sobre la resta en qualsevol àmbit.

   
   

8. Modificaries genèticament al teu fill per a millorar la seva inteligència? I per a fer-lo més guapo? Et tallaries un braç per a posar un millor robòtic? Ha de regular la ciència la política? Prendries una pastilla sense efectes secundaris per a rendir més a un examen?

   
   

9. Actualment el govern de cada societat regula que és correcte o ètic i que no ho és.

Més informació en aquest document.

7. Reflexió post-grupal

Com a representants del grup del dopatge, no ens hem vist gaire representats en la xerrada, el Salvador Macip va donar una xerrada molt interessant i va anomenar diferents dopatges com les drogues per millorar la capacitat cognitiva per rendir millor en els exàmens.

No es va mullar gaire en la seva opinió en contra del dopatge donat a que es un tema controvèrsial ja que pot aportar avantatges al igual que desaventatges.

La seva única aportació en quant el trama va estar mes enfocada a la part ètica del dopatge de quan era justificat i quan no, fent una pregunta de si ens donariem per tal de millorar les nostres capacitats en un examen i tothom va dir que si pero quan ho compra amb altres coses s’obren debats ètics.

En general, creiem que es una bona xerrada introductòria pero li va faltar entrar més en matèria, es per això que la nostra visió sobre el tema no s’ha vist afectada.

8.Preguntes al debat

Salvador va llençar diverses preguntes que van generar un mun de debat donat a on posàvem el límit cap a la evolució de la ciència en el mon de la medicina.

Primer ens va preguntar que en un cas hipotètic, si existís una pildora sense efectes secundaris que ens ajudes a rendir millor en els examen ens la prendríem, tothom va respondre que sí, si no te efectes secundaris, perquè no?

Seguidament ens va preguntar per si canviarien el nostre braç per on robòtic de millor rendiment, si modificarem els gens de lnostre fill perquè fos més intel·ligent o inclús perquè fos més atrictius.

9. Qui marca els límits?

   En la bioètica els límits desgraciadament els marca el govern, a pesar de no tindre un ampli coneixement en medicina ni en ciència és l’organisme encarregat de regular el límit, cosa que com a grup no ens sembla correcte.