Tu jugues

Ell/a juga

Nosaltres juguem, jugam

Vosaltres jugueu, jugau

Ells/Elles juguen

Tu jugaves

Ell/Ella jugava

Nosaltres jugàvem

Vosaltres jugàveu

Ells/Elles jugaven

Tu jugarás

Ell/Ella jugarà

Nosaltres jugarem

Vosaltres jugareu

Ells/Elles jugaran

Tu jugaries

Ell/Ella jugaria

Nosaltres jugaríem

Vosaltres jugaríeu

Ells/Elles jugarien

Tu corres

Ell/a corre

Nosaltres correm

Vosaltres correu

Ells/es corrien

Tu corries

Ell/Ella corria

Nosaltres corríem

Vosaltres corríeu

Ells/Elles corrien

Tu correràs

Ell/Ella correrà

Nosaltres correrem

Vosaltres correreu

Ells/Elles correran

Tu correries

Ell, ella correria

Nosaltres correríem

Vosaltres correríeu

Ells, elles correrien

Tu persegueixes

Ell/Ella persegueix

Nosaltres perseguim

Vosaltres perseguiu

Ells/Elles persegueixen

Tu perseguies

Ell/a perseguia

Nosaltres perseguíem

Vosaltres perseguíeu

Ells/Elles perseguien

Tu perseguiràs

Ell/a perseguirà

Nosaltres perseguirem

Vosaltres perseguireu

Ells/Elles perseguiran

Tu perseguiries

Ell/a perseguiria

Nosaltres perseguiríem

Vosaltres perseguiríeu

Ells/Elles perseguiríeu

Tu fuges

Ell/Ella fuig

Nosaltres fugim

Vosaltres fugiu

Ells/Elles fugen

Tu fugies

Ell/Ella fugia

Nosaltres fugíem

Vosaltres fugíeu

Ells/Elles fugien

Tu fugiràs

Ell/Ella fugirà

Nosaltres fugirem

Vosaltres fugireu

Ells/Elles fugiran

Tu fugiries

Ell/Ella fugiria

Nosaltres fugiríem

Vosaltres fugiríeu

Ells/elles fugirien

Ella em va convidar a seure en una butaca de pell i va començar a mirar-me d’una manera que em vaig sentir fins i tot cohibits els moviments més insignificants. Tenia el posat altiu i va preparar el te com si res. Tenia la tassa a les mans, i vaig intentar recobrar la serenitat.

M’advertia que el líquid cremava, però jo vaig fer una glopada. Treia fum fins i tot pel nas i em notava la llengua escaldada, però ella va dissimular i va començar una conversa precipitada i absurda.

Plourà fort. L’aigua relliscarà pels vidres com si a fora l’aboquessin a galledes, i els vidres, a la banda de dintre, s’anaven entelant. La porta s'obrirà i entrarà un senyor. Penjarà el paraigua al braç i ajustarà la porta. Anirà cap al taulell i treura el barret, mirarà per totes bandes i se’l va tornar a posar. Tot això ho farà amb molta calma. Serà un home d’una seixantena d’anys, fofo, blanc de cara, amb ulls de peix i unes mans molt grosses. Ca començar a mirar les ampolles que hi havia a banda i banda del mirall, lleugerament entelat com els vidres de l’entrada.