La vida  a Barcino va ser que els que estaban dintre de les muralles eran las personas amb més poder ja que en aquella època  no era  una monarquía era una república , és a dir , que els polítics preníen les decisions al senat . 

Aquesta zona funerària es va utilitzar entre els segles I i III de la nostra era i, amb el pas del temps i amb les constants deposicions de riera, va acabar quedant totalment enterrada, la qual cosa va facilitar la seva conservació.

Els ritus d'enterrament són molt similars als grecs. Un cop feta l'oració per un personatge important, i en alguns casos el discurs, els familiars es dirigien cap a la pira funerària, sempre fora de la ciutat, carregant màscares de cera i escultures dels seus familiars morts anteriorment, com si tots estiguessin presents.