Durant molt de temps se li va atribuir la invenció de la tècnica pictòrica de l'oli, però actualment es pensa més aviat que la va portar a uns nivells de perfecció elevadíssims, desconeguts abans.

 

Treballava els colors a l'oli pacientment, de vegades amb el rovell dels dits, fins a plasmar els reflexos lluminosos dels objectes i l'aspecte canviant de la llum.

 
El seu pare, Albrecht Dürer el Vell, era originari d'Hongria i orfebre; La mare Bàrbara, i ell van tenir vint-i-quatre fills; Albrecht en va ser el tercer. 

Quan tenia 15 anys, després d'haver-se format amb el seu pare, Dürer va entrar com a aprenent del pintor i gravador Michael Wolgemut.

El seu pare era moliner i la seva mare era filla d'un forner. Va rebre una educació molt acurada; de petit, va anar a l'escola llatina i va estar inscrit a la Universitat de Leiden. 

Tot i així, hi va estar un any; d'acord amb un contemporani, sentia una major inclinació cap a la pintura, ja que aviat deixà la universitat per passar a ser un aprenent d'un pintor de Leiden, Jacob van Swanenburgh, amb qui s'estigué tres anys. 

Fou un pintor nord-americà que va viure sobretot entre França i Anglaterra.

Va arribar a Europa quan van convidar el seu pare, George Washington Whistler, a Rússia el 1842 per a construir el ferrocarril. Allà va aprofitar per a aprendre francès al col·legi. Va residir diversos anys a l'Acadèmia Militar dels Estats Units, a West Point (Nova York), i la va deixar en suspendre un examen de química.

El 1864, comença els estudis a l'escola pública de Groot Zundert, però a Vincent li agrada la solitud, i durant la infantesa assisteix a l'escola d'una manera irregular. Els seus pares el porten aquell mateix any a l'internat dirigit per Jean Provily, a Zevenbergen, on estudia francès i alemany i,més tard, el 1866, es matricula a l'institut Hannik de Tilburg, fins que deixa els estudis ja de manera definitiva als quinze anys.

- Art modern
 -Cubisme

-Simbolisme 
-Realisme màgic

Va ser intensa en tots els sentits, es l’icone del mon de les arts i de l'univers femení.

Moltes de les seves obres eren autoretrats.

Va començar els seus estudis d'art a Kíev (1895-1896) i a Moscou.

Als 8 anys va fer la seva primera obra. En aquesta època, signava les seves obres com a Ruiz Blasco. 

De fet, el seu inici en el món de la pintura es va produir poc després de l'accident que va patir, i va ser aquest període el més realista, amb alguns influxos de l'art europeu. Més tard, l'obra de Diego Rivera va fer que emprés un estil més senzill i que la seva pintura tingués un colorit més pla i uns colors més brillants, amb un cert caràcter ingenu i tradicional popular mexicà, representant en les seves obres les narracions de la seva pròpia vida amb la inclusió de símbols dins d'un espai pictòric sense perspectiva, i arribà a poc a poc a un estil relacionat amb el surrealisme, sense abandonar mai el realisme. En els darrers anys de vida de l'artista, la seva pintura va passar a convertir-se en una pintura amb conceptes polítics, encara que segons les seves paraules: «La meva pintura no és revolucionària, perquè em continuo fent il·lusions que és combativa».

L'art de Frida és un desafiament constant davant la ideologia dominant. Sens dubte, la seva obra és la visió d'ella mateixa, ella és el «subjecte que pinta i el subjecte pintat» i expressa tot el que sent.