GESTIÓ DEL TEMPS

• Esbrinar el temps de dedicació que cada assignatura requerix.
  
• Comprovar la pròpia disponibilitat de temps.
  
• Acordar amb la família i l'empresa la dedicació necessària per al curs.
  
• Dur a terme els ajustos necessaris per a augmentar la quantitat o la qualitat del temps disponible.

EXPECTATIVES

• Esbrinar el volum i la qualitat de treball exigits per a cada assignatura.
• Realitzar una matrícula responsable: temps disponible, esforç requerit i coneixements previs.
• Costos reals actuals i futurs. Saber que al principi el mig, elsrecursos i la metodologia requerixen més temps i esforç.

PREPARACIÓ COM A ESTUDIANT EN LÍNIA

• Conéixer les estratègies bàsiques per a ser un bon estudiant en línia.
  
• Tindre les destreses necessàries per a ser un bon estudiant en línia.
  
• Saber on i com poden conéixer-se o adquirir-se.
  
• Detectar millores per a incorporar-les a les pròpies estratègies i habilitats: docent i companys.
  

EXERCICI COM A ESTUDIANT EN LÍNIA

• Saber quins coneixements previs es necessiten per al curs o l'assignatura d'Aprenentatge col·laboratiu: aprendre amb els companys i dels companys.
• Participar activament en els espais de comunicació del curs.
  
• Saber on està disponible la documentació, el material d'aprenentatge i els recursos de l'assignatura.
  
• Saber on i com sol·licitar ajuda: al docent, als companys, a la institució.
  

GESTIÓ DEL TEMPS

• Esbrinar el temps de dedicació que cada assignatura requerix.
  
• Comprovar la pròpia disponibilitat de temps.
  
• Acordar amb la família i l'empresa la dedicació necessària per al curs.
• Dur a terme els ajustos necessaris per a augmentar la quantitat o la qualitat del temps disponible.

BORGES, F. (2005). «La frustración del estudiante en línea. Causas y acciones preventivas». Digithum, 7. //traducció (Natalia G Català)

“El docent en línia s’allunya de l’antic paper de dipositari i transmissor del saber, anomenat expert en l’estrada (sage on the stage) per a ser un professional que domina les competències que exigeix la societat actual i esdevé el guia i conseller (guide on the side) que ofereix eines i pistes que ajuden a desenvolupar el propi procés d’aprenentatge alhora que té en compte els dubtes i necessitats personals”

Melero: “no tenim escoles democràtiques, perquè el que realment defineix a les escoles democràtiques es la participació i alhora el que defineix a l’escola inclusiva es la democracia”

Imatge dissenyada per Natàlia García Català (2013)

1. Pedagògica:

• Diagnòstic de necessitats.
  
• Docència centrada en l'estudiant.
  
• Adaptació d'activitats o propostes quan es cregui convenient.
  
• Clarificació de dubtes, exemplificació d'activitats i d'eines i recursos.

Abans de ser docent en linia ha de haver sigut estudiant en línia.

• No donar resposta o donar resposta tard als seus alumnes
  
• Tenir una presència esporàdica o nul·la en l’aula.
  
• No mostrar claredat en les indicacions
  
• Ser massa rígid: La excessiva rigidesa en terminis pot convertir-se en una dificultat per a l’estudiant, i fins i tot portar-la a l’abandonament.

• No mostra proximitat: El docent en línia ha de mostrar-se accessible i deu seu accessible als seus estudiants, per poder-los motivar i guia de forma
  
• adequada. L’allunyament propiciarà a que els dubtes es quedin sense resoldre.
  
• Contribuir a la sobrecàrrega de l’estudiant:els docents en línia experimentats regulen el flux d’informació, de manera que els estudiants disposin de suficient activitat per estar motivats, a la vegada que no els sobrecarreguen amb infoxicació.
  
• No fomentar la interacció i la col·laboració..
  

• Alumne actiu, participatiu i col·laboratiu on construeix el seu propi coneixement a partir del material
  
• ofert i de la relació amb els companys i el/la docent.
  
• Protagonista de les accions formatives amb més autonomia i control al llarg del seu propi procés d’aprenentatge.
  
•  Domina amb facilitat la nova tecnología
  
• Aprèn d’una forma més ràpida  i significativa
  
• Disposa de molts recursos digitals per afavorir el seu aprenentatge
  
• Aprèn a cercar, seleccionar i analitzar la informació trobada en la xarxa.
  
• Flexibilitat en l’espai i temps a l’hora d’estudiar
  

• Ha de disposar de temps. Sense una bona planifiació i temps no pots arribar a dur a terme els obejctius que es plantetgen.
  
• L’aprenetatge en línia requeriex de tant d’esforç com qualsevol aprenetatge (el presencial). En aquest sentit cal destacar el manifest de Connie Broughton (citat per Murray, 2002):
  

“Tal vegada un estudiant estiga habituat andespreocupar-se i a fer el mínim per a obtindre un aprovat en un curs tradicional. Eixe mateix estudiant suspendrà en la formació en línea”

“Les pràctiques amb tecnologies poden permetre l’accés a noves maneres de produir el coneixement mitjançant treballs en col·laboració que abans eren impensables pels costos de la comunicació” (p17)

“Les pràctiques amb tecnologies no són noves en la tasca docent ni privatives d’un nivell. Els docents recorden els usos de les eines més tradicionals en el seu propi procés d’aprenentatge i recorden els usos que els diferents mestres donaven a la modesta pissarra. Mai no es van preguntar sobre el seu valor, perquè estaven inclosos en les propostes d’ensenyament.” (p17)

"L’escriptura atorga la possibilitat de reflexionar més en el transcurs de la confecció dels missatges, per exemple, o en les participacions en un debat".(p23)

“…no tot bon professor presencial serà un bon professor virtual” (Berge, 1996).El que s’ha d’intentar és que el bon professor presencial explori i integri les seves pràctiques virtuals per desenvolupar un procés d’ensenyament encara millor” (p.28)

“És evident que el paper de les institucions i el dels seus administradors és crucial en aquest camí cap a la normalització tecnològica”. (p30)

“…el fet de rebutjar l’aportació que la tecnologia està procurant ja a l’educació no sembla el camí més sensat per a un professor actual i, encara que en aquests moments es pot parlar d’un cert analfabetisme educativotecnològic, també cal que els resultats de la investigación aportin dades més concloents respecte dels mecanismes de suport virtual al professor i a l’alumne i els seus nivells d’eficàcia”. (p31)

La docència en línia té els seus avantatges i inconvenients. No és millor, ni pitjor que la ensenyança presencial, de fet actualment es podem combinar les dos per a enriquir el procés d’ensenyança/aprenentatge, perquè les NNTT i TICens ofereixen entre altres aspectes a:  aprendre d’una manera més ràpida  i significativa, a treballar col·laborativament, a tenir una visió dels continguts més ampla, perquè no oblidem que a la xarxa es podem trobar gent de cultures, races i opinions distintes que ens ajuden a pensar i entendre el mónde forma diferent.

Finalment cal dir com diu Borges :“estudiar en línea no es més fàcil ni difícil, però requereix esforç i disciplina i que els estudiants estiguin disposats a explorar, a experimentar i a aprendre d'una altra manera”.

• BORGES, F. (2007). L'estudiant d'entorns virtuals. Una primera aproximació.Digithum, 9.
  
• BORGES, F. (2005). «La frustración del estudiant en línea. Causas y acciones preventivas». Digithum, 7.
  
• Barberà I.  & Litwin, I. (2005). Canvis en l’acció docent: de les classes presencials a les classes virtuals. Material didàctic. Edicions UOC, Barcelona.
  
• Pérez-Mateo M.  & Guitert, M. (2010). Aprendre i ensenyar en línea. Material didàctic. Edicions UOC, Barcelona.
  
• Guitert M. &  Romeu, T. (2011).  La formación en línea: un reto para el docente. Cuadernos de pedagogía, 418, 77-81.
  
• Guitert, M. & Romeu, T. (2012). La docència en línia: de la teoria a la pràctica. Material didáctico UOC.
  
• Benito D. (2009). Aprendizaje en el entorno del e-learning: estrategias de la figura del e-moderador. Revista de Universidad y Sociedad del Conocimiento (RUSC). Vol. 6, n.º 2. UOC.
  
• Bautista,G.; Forès, A. (2005). Las funciones y las tareas de la docencia con TIC. Material didáctico UOC.
  
• Cabero J. (2006).Bases pedagógicas del e-learning. Revista de Universidad y Sociedad del Conocimiento (RUSC). Vol. 3, n.° 1. UOC.