Se trata de uno de los muchos elementos patrimoniales de los que consta el municipio, si bien, destaca el hecho de ser una de las pocas cruces de término cubiertas que se conservan en la Comunidad Valenciana. De hecho, en origen se trataba de una cruz aislada, añadiéndosele la cubierta unos años después, tal vez en relación a la climatología de la zona.

Olvidada durante muchos años y poco visitada, recientemente ha sido objeto de una restauración poco invasiva que ha frenado su deterioro y ha servido para su puesta en valor, proceso que todavía está en vías de desarrollo. 

Abans de l’aparició de la llet embotellada, gràcies als procesos d’esterilització i uperització, era molt freqüent que la gent anara a comprar la llet a les vaqueries. A Castelló n’hi havia prou de vaqueries. Podien ser “lleteries” si només venien la llet i “vaqueries” si disposaven d’un corral amb vaques i munyien la llet pel matí o, com diu el cartell de la que ens ocupa, “a presència del públic”. És a dir, que munyien la llet en l’acte davant de tu i te l’emportaves cap a casa en uns recipients especials per a llet.

Crec que és molt interessant que, especialment les xiquetes i xiquets, prenguen consciència d’on ve la llet i que no pensen que ve d’una ampolla o brick.

A més, podria incloure’s aquesta vaqueria en una ruta pel centre de Castelló, ja que està situada al costat mateix de la casa de Josep Pasqual Tirado, autor del “Tombatossals”, mite i llegenda de la ciutat.

José Doménech Vallés

Fue un médico nacido en una familia humilde que cuando finalizó su formación regresó a su tierra a ejercerla y que visitaba la casa de los más pobres cuando caían enfermos de forma totalmente gratuita, lo que hizo que se ganara el cariño y la admiración de todos aquellos que le conocieron.

Además, fue concejal de Alicante y uno de sus grandes empeños fue el conseguir que el monte del Tossal pasara de manos privadas a ser propiedad del ayuntamiento y por lo tanto, disfrute de todos los alicantinos.

Este Busto homenaje al doctor Rico no podría estar en otro lugar enclavado que en su gran logro, el parque que lleva su nombre en el monte del Tossal 

En 1903 va ser modificat per a fer un embassament més ample i alt, per a facilitar la rentada i no haver de llavar de genolls, i dotar-lo de parets i un sostre per a resguardar-se del fred i la calor amb uns finestrals. En situar-se enfront d'ell i mirar cap amunt es pot apreciar clarament la data de 1903.

És bonic conéixer la història dels nostres avantpassats i saber com feien una de les tasques més bàsiques i necessàries.

La Barbera va pertànyer a la família Aragonés, que compta amb una apassionant història. Entre els seus membres trobem importants polítics, militars i religiosos. Hi ha qui conta que encara viuen a la casa...

Ací us deixe una imatge de la Roca Encantada de la Vila Joiosa. Aquesta està declarada com a Bé de Rellevància Local al catàleg de Béns i Espais protegits per la localitat. Es tracta d’un monòlit de grans dimensions i una font gran d’inspiració de nombroses llegendes. 

El misteri d’aquesta roca es troba en que al seu voltant no hi ha res que justifique la seua procedència i això fa que siguen nombroses les hipòtesis que justifiquen la seua presència en mig del camí.

Alguns diuen que a la Nit de Sant Joan la roca s’obri i ix una dama vestida de negre amb un barret amb cintes, si agafes una cinta de color vol dir que trobaràs l’amor, però si agafes la negra… prompte els esperits et vindran a buscar. 

Altres, en canvi, pensen que cada lluna plena ix una bruixa de la roca i agafa als infants del poble. Per ací també s’escolta que és un seient per al famós gegant, sí, sí, eixe que va foradar el Puig Campana.

La veritat és que no sabria dir amb quina història em quede, el que sí diré és que realment es tracta d’una roca màgica que ens fa créixer com a poble amb les seues llegendes que anem narrant de mares a filles. 

Propongo como elemento a patrimonializar los refugios de la Guerra Civil de Torrevieja, situados en el subsuelo de la plaza de la Constitución, y a día de hoy sin haber sido recuperados y puestos en valor. 

Por lo que sabemos, contaban con una galería de veinte metros de largo con capacidad para acoger a más de seiscientas personas. Contaba con dos bocas de acceso desde lo que hoy es la calle Caballero de Rodas, y forma parte de las cinco infraestructuras de defensa pasiva construidas durante la Guerra Civil que se ordenaron construir tras los primeros bombardeos de las fuerzas franquistas sobre las ciudades del litoral de Alicante en noviembre de 1936.

Según el cronista oficial de Torrevieja, Francisco Sala Aniorte, la estructura del refugio no se destruyó tras las Guerra, y se conservaría en buen estado bajo los bancos y palmeras de La Glorieta, justo frente a la fachada de la iglesia parroquial de la Inmaculada. La existencia de esta obra ha sido recogida en estudios sobre la Guerra Civil como los de Carolina Martínez -que dio con los planos de las construcciones en el archivo municipal en su estudio «Un pueblo en la retaguardia, la guerra civil en Torrevieja».

Ha sido sometida durante años a diversas obras de restauración, puesto que muchas figuras y escenas estaban muy deterioradas y han sido recuperadas con éxito. No solamente el interior resulta espectacular, sino que también el exterior presenta gran belleza. Entre los autores principales que participaron en la decoración de sus techos encontramos a Juan de Juanes, Rodrigo de Osona o José Manuel Pozo. 

Es uno de los rincones más mágicos de Valencia, en el que siempre descubres una nueva escena o figura. Tuve la suerte de disfrutarlo en una visita nocturna durante el verano de 2020, y considero que es una cita ineludible para cualquiera que se considere amante del arte. 
Mari Luz Sancho García

Els artesans bocabadats, de sobte, recordaren aquella llegenda que sempre havia anat de boca en boca entre la gent del poble. Llegenda que deia així:

“Allà per la meitat del segle XIII, quan els moros que estaven instal·lats a Agost començaren a veure minvat el seu poder a causa de les pressions cristianes, es van construir una sèrie de fortificacions als alts del poble per tal de fer front a les tropes atacants. Entre aquestes fortificacions, destacà el petit castell ubicat a la Murta en el qual, com bé conta la llegenda, existeix un tresor que va estar guardat durant molts anys pels habitants de l’Agost moro. Una pell de toro que envolta un munt de monedes d’or i que, al aplegar la conquesta de la mà de Jaume “El Conqueridor”, va ser llançat pels moros al buit d’un avenc perquè no caigués en mans de les hosts cristianes. Tresor que únicament pot ser recuperat quan Agost torne a ser territori musulmà i al qual únicament es pot accedir per la Cova de Sant Martí. Però, per al moment, Agost no ha tornat a estar en mans mores, fet que ha motivat als habitants d’Agost a intentar trobar el tresor per les profunditats del Castellet de la Murta que, fins a hores d’ara, encara no s’ha trobat”.

Pd: zona de rodatge de la pel·licula "El regreso de los 7 magníficos"

Leandro Caro Díaz