Guió: Jessie Nelson, Kristine Johnson

Música: John Powell

Fotografia: Elliot Davis

Repart: Sean Penn, Michelle Pfeiffer, Laura Dern, Dianne Wiest, Dakota Fanning, Joseph Rosenberg, Richard Schiff, Loretta Devine, Elle Fanning, Kathleen Robertson, Doug Hutchison, Mary Steenburgen, Rosalind Chao, Marin Hinkle

Productora: New Line Cinema.


Tipus d’obra: Pel·lícula (drama)
Quina diversitat: Diversitat intel·lectual
Recomanació: Majors de 7 any
Durada: 132 minuts
Resum: Una dona abandona a la seua filla el mateix dia en què naix deixant-la en mans del seu pare, Sam Dawson, que té una diversitat intel·lectual. La dona no volia tenir un nadó amb ell sinó que, únicament, buscava un lloc per dormir. La pel·lícula narra, al compàs dels Beatles, les dificultats que han de travessar l'home i la nena quan, a partir dels 7 anys, Lucy comença a tenir més capacitat mental que el seu pare. 

És en aquest moment quan l'Estat es qüestiona la capacitat de Sam per educar a la seua filla, per la qual cosa s'enfronta amb un judici que li pot fer perdre la custòdia. De la seua defensa s'encarregarà Rita Harrison, una despietada advocada que mai ha pensat en poc més que l'èxit o els diners, cedeix davant la insistència del protagonista, per tal millorar la seua reputació de malvada en el bufet. Encara que a principi no li importa gens ni mica el seu client i busque només fingir bones maneres, canviaran després de conèixer a Sam, l'amor que sent per la seua filla i comprovar la seua determinació per defensar els seus drets com a pare; doncs, acabarà implicant-se més del que s'esperava

Lucy queda a custòdia d'uns pares adoptius de manera provisional, la mare adoptiva, Randy, busca l'amor de Lucy, però ella només vol estar amb el seu pare, de manera que totes les nits s'escapa a casa de Sam. A la fi de la pel·lícula, Randy s'adona que per Lucy no hi ha millor lloc per viure que al costat de Sam, per la qual cosa és el lliurament i li demana perdó per haver-ho jutjat malament, prometent que li demanarà al jutge que Lucy es quede amb ell, al que Sam respon dient que sempre va voler que Lucy tingués una mare, i li demana a Randy ajuda per criar a Lucy.

Finalment, Lucy torna sota la custòdia de Sam, qui també es converteix en l'àrbitre de l'equip de futbol, ​​i Lucy juga un partit, sota l'atenta mirada del grup d'amics amb diversitat intel·lectual del seu pare, de l'advocada (Rita) i del seu fill, que han millorat la seua relació després haver-se divorciat ella del seu marit, qui l'enganyava, i de Randy i el seu marit, els pares d'acollida, sent tots ells persones molt presents en la vida de Sam i que l'ajudaran a tirar endavant a Lucy.

Opinió personal: Es tracta d'una pel·lícula que transmet la importància de la família, el perpetu llaç entre un pare i una filla malgrat les dificultats. Segons el meu punt de vista, l’amor, família i amistat, lluita i superació, arpa i coratge, són alguns dels valors que ens ensenya la història de “Jo sóc Sam”, i que ens recorda la importància d'enderrocar qualsevol tipus de prejudici; doncs res és impossible. És commovedor vore els grans esforços que fa el protagonista per tirar la seua vida endavant i treballar, malgrat la seua diversitat funcional.

En el context sociocultural en què es desenvolupa la pel·lícula les persones amb discapacitat estan incloses en la dinàmica productiva, tenen dret a una feina, a reunir-se, fer ús de la comunitat de forma autònoma, a la capacitació. Açò pot servir com a eina útil de sensibilització, ja que el protagonista ens transmet que una  persona pot ser capaç de fer i aconseguir allò que vol si lluita i s’esforça. Així, sens dubte, la pel·lícula ens recorda que un dels requisits fonamentals per educar i ensenyar als més petits és l'amor que posem en qualsevol cosa; doncs, encara que existeixen moltes dificultats, ens aporta un missatge prou clar: tot anirà bé quan l'únic que importa és l'amor (en aquest cas l’amor de pare-filla).

Finalment, la història em pareix interessant, ja que es plantegen qüestions i debats poc freqüents que tracen la distància que encara avui persisteix entre els drets de les persones amb diversitat i la limitació d'aquests, que des dels mateixos poders públics se'ls realitza; doncs, ens invita a reflexionar.