La declaració de guerra es va produir després que les demandes diplomàtiques del Regne Unit i França perquè Alemanya retiressin les seves forces de Polònia no tinguessin resposta. La declaració de guerra per part del Regne Unit es va formalitzar a les 11 del matí, hora local, quan el primer ministre britànic Neville Chamberlain va anunciar en un discurs per ràdio que el seu país estava en guerra amb Alemanya. França va seguir unes hores més tard, declarant la guerra a les 5 de la tarda.

Encara que aquestes haguessin estat les declaracions oficials que signifiquessin l’entrada dels aliats occidentals al conflicte, inicialment no va haver-hi una acció militar significatiu sense demora contra Alemanya. Al què es va anomenar aquest període d’inacció relativa a l’occident com la “guerra broma” o “Sitzkrieg” els exèrcits aliats van començar a mobilitzar-se i preparar-se per als combats a tot arreu. La declaració de guerra de França i el Regne Unit van establir el precedent per a una aliança que en última instància, incloir molts d’altres països, i esdevenir venedor quan es va tractar de derrotar Alemanya i l’eix potències reconkhurs mundial II.

Paisos Baixos

Va començar amb la invasió dels Països Baixos, on les forces alemanyes van utilitzar paracaigudistes per capturar punts estratègics clau, incloent aeroports i ponts. La resistència neerlandesa va ser forta, però finalment van capitular el 15 de maig de 1940 després de la devastadora destrucció de Rotterdam

Bèlgica

Simultàniament, les forces alemanyes van envair Bèlgica. Aquí també es van utilitzar paracaigudistes per assegurar-se de les fortificacions crucials, com la fortalesa d'Eben-Emael. Les tropes belgues, amb el suport dels aliats britànics i francesos, van intentar defensar el país, però van ser ràpidament superades per la velocitat i la coordinació de l'atac

Luxemburg

Va ser ocupat gairebé sense resistència el mateix dia de l'inici de l'ofensiva

França

L'estratègia alemanya va incloure un atac a través del dens bosc de les Ardenes, una zona que els comandants aliats consideraven impracticable per a una gran força mecanitzada. Les divisions panzer alemanyes van travessar aquesta regió amb rapidesa, envoltant les forces aliades que defensaven Bèlgica i el nord de França. A finals de maig, les forces alemanyes havien arribat a la costa del Canal de la Mànega, envoltant i atrapant les forces britàniques i franceses a Dunkerque.

La Primera Batalla de la Batalla de Normandia (10 de juliol - 12 d'agost) va veure els atacs inicials de la Luftwaffe centrats als canals i ports del sud d'Anglaterra. Els alemanys van intentar destruir la RAF mitjançant atacs contra avions, fàbriques d'avions i instal·lacions de radar. La Segona Batalla del Blitz (7 de setembre - 31 d'octubre) va veure la Luftwaffe intensificar els seus atacs a la RAF i la seva infraestructura, incloent Londres i altres ciutats. La RAF va aconseguir derrotar els intensos bombardejos i mantenir el control de la ciutat.

La Batalla de Gran Bretanya es va caracteritzar per radar i comunicació, tàctiques i lideratge, i avions superiors com el Spitfire i l'huracà. La derrota d'Alemanya per la superioritat aèria va obligar a cancel·lar la prevista invasió de la Royal Navy. La victòria a la batalla de Normandia va ser un impuls moral important per als aliats i va demostrar que Alemanya podia ser derrotada. La resistència britànica va assegurar que la Royal Navy seria un punt crucial de desembarcament per a futures operacions aliades, inclosa la invasió de Normandia el 1944.

L'operació va començar amb un atac sorpresa massiu des del mar Bàltic fins al mar Negre. Tres forces alemanyes, compostes per uns 3 milions de soldats, 3.500 tancs, 7.000 peces d'artilleria i 2.500 avions, van enviar la U-SSR. L'estratègia Blitzkrieg, utilitzada per a l'expansió occidental, va tenir una victòria inicial significativa a l'Est. Ciutats importants com Minsk i Smolensk van recuperar ràpidament el control alemany.

La resistència soviètica es va intensificar, amb la resistència de la Unió Soviètica debilitant les seves derrotes inicials. Les dificultats logístiques i l'expansió de les línies subordinades soviètiques van dificultar encara més el progrés alemany. La batalla de Kíev, lliurada d'agost a setembre de 1941, va resultar en una victòria tàctica per a Alemanya, amb la captura de més de 600.000 soldats soviètics. Les forces alemanyes no van poder capturar Moscou abans de l'hivern, i la resistència soviètica va continuar consolidant-se.

L'operació Barbarroja portaria a una guerra de destrucció massiva, amb milions de soldats i civils morint i territoris soviètics patint una immensa destrucció.

En resposta a l'agressió japonesa, els EUA van imposar embargaments econòmics al Japó, inclosa la prohibició de vendes de petroli i altres materials estratègics. Japó pressionaria els líders japonesos perquè actuïn ràpidament. L'atac va ser planificat pel Japó amb l'objectiu de neutralitzar la flota nord-americana del Pacífic per assegurar el seu domini sobre Amèrica del Nord. L'atac va començar a les 7:48 del matí del 7 de desembre de 1941, amb 353 avions, incloent caces, bombarders i torpedes, atacant la base naval de Pearl Harbor.

L'atac seria devastador per a la flota nord-americana dels EUA, provocant 2.403 morts i 1.178 baixes. El Congrés dels EUA va declarar la guerra al Japó amb el suport dels aliats. La guerra es va intensificar a nivell mundial quan Alemanya i Itàlia, aliats del Japó al Pacte, la van declarar com els EUA.

La participació dels Estats Units a la guerra va mobilitzar una gran quantitat de recursos, i la capacitat industrial de l'armada dels EUA tindria un paper crucial en la derrota de les potències nord-americanes. La participació dels EUA va permetre una gran coordinació en els esforços militars i econòmics per destruir els EUA. Les operacions inclourien el desembarcament de Normandia i les batalles del Pacífic.

L'atac a Pearl Harbor va transformar la Segona Guerra Mundial en un conflicte global, amb la resposta i la reacció de les unitats nord-americanes esdevenint determinants en el conflicte.

La conferència tenia com a objectiu formalitzar i coordinar els esforços de diverses agències governamentals i forces de seguretat alemanyes per implementar la Solució Final, inclosa la deportació massiva de jueus com a camps d'extermini. Entre els participants hi havia 15 funcionaris més del govern nazi i de les SS, inclosos representants de diversos ministres com el ministre de Justícia, el ministre de l'Interior i el ministre d'Afers Exteriors.

La presentació de Heydrich es va centrar en la solució final a la qüestió jueva, que implicava la deportació i l'assassinat sistemàtics de tots els jueus europeus. També va parlar de la logística de la deportació massiva de jueus als camps d'extermini, especialment a Polònia, com Auschwitz, Treblinka, Belzec i Sobibor.

La conferència va concloure amb Heydrich presentant la "solució final a la qüestió jueva", que implicava la deportació i l'extermini sistemàtics i eficients dels jueus, al costat d'altres grups considerats indesitjables pels nazis, com els gitanos, els desposseïts i els opositors polítics.

Els actes de la conferència, coneguts com el "protocol de Wannsee", van ser descoberts després de la guerra i van servir com a prova de la planificació i coordinació deliberada de l'Holocaust per part dels líders nazis. La ciutat celebrarà la conferència com a memorial i centre per a l'educació sobre l'Holocaust, educant sobre els horrors de l'Holocaust i la responsabilitat col·lectiva en la prevenció del futur genocidi.

La regió nord-africana va ser un teatre crucial durant la guerra, ja que controlava els recursos petroliers i les rutes marítimes. Les forces de l'Eix, encapçalades per Rommel, van avançar més al nord i estaven a prop del canal de Suez i del campament enemic. Els aliats, conscients de la importància estratègica d'El Alamein, van reforçar les seves posicions defensives i van retirar les seves tropes amb eficàcia.

El 23 d'octubre de 1942, els aliats van llançar una ofensiva coordinada contra les forces de l'Eix, utilitzant infanteria, artilleria i tancs. La superioritat numèrica i el vast equipament dels aliats van contribuir a la victòria. La batalla va ser ferotge i va durar diversos dies, amb les forces de l'Eix oferint una forta resistència.

La victòria va marcar un punt d'inflexió en la campanya del nord d'Àfrica, que podria conduir a l'avanç dels aliats i invertint la dinàmica de la guerra a través del teatre d'operacions. La victòria també va augmentar la moral dels aliats i va proporcionar un impuls crucial per a futures campanyes.

La victòria de McGovern va marcar una fita significativa en la història dels Aliats. La derrota de les forces de l'Eix a El Alamein va obrir el camí a l'operació Torch, que va començar a desestabilitzar el règim de Mussolini i alliberar Itàlia del control de l'Eix.

Els alemanys, liderats pel general Friedrich Paulus, van iniciar una ofensiva massiva per capturar Stalingrad, un important centre industrial i simbòlic de la Unió Soviètica. Les forces soviètiques, dirigides pel general Georgy Zhukov, van defensar la ciutat amb una resistència ferotge, negant cada cotxe i construcció a enemics i creant un escenari de batalla urbà brutal.

L'exèrcit alemany va llançar una ofensiva massiva per capturar Stalingrad, dominant la ciutat i el riu Volga, una línia vital de poder subordinat per a la Unió Soviètica. Les forces soviètiques van lluitar ferotgement, establint fortes defenses i contraatacant amb una força ferotge, beneficiant les zones urbanes per a la defensa.

Després de diversos combats ferotges, l'exèrcit soviètic va aconseguir assegurar la ciutat, capturant més de 91.000 soldats alemanys. La derrota alemanya a Stalingrad va ser catastròfica, amb més de 800.000 morts, ferits i capturats. Aquesta victòria va marcar un punt d'inflexió en la guerra d'Alemanya de l'Est, que va portar a l'eventual alliberament d'Europa de l'Est de l'ocupació nazi.

La victòria també va demostrar la força moral de la Unió Soviètica i la vulnerabilitat de les forces alemanyes. La brillant estratègia del general Zhukov a Stalingrad el va elevar a una posició destacada al comandament militar soviètic i internacional.

Durant la nit del 9 de juliol de 1943, les forces Aliad van descendir sobre diverses plataformes de Sicília, amb el suport d'un intens bombardeig aeri i naval per minimitzar la resistència enèmica. La superioritat numèrica i de recursos dels Aliads va ser decisiva en aquest avanç. La batalla de Sicília va veure que les forces alemanyes i italianes van oferir resistència, però la seva defensa va quedar fragmentada i desorganitzada. Com a resultat, els Aliades van aconseguir l'alliberament complet de Sicília, expulsant les forces alemanyes de l'illa.

La victòria a Sicília comportaria el desembarcament final d'Aliada Sicília, accelerant la caiguda del règim de Mussolini i la retirada de les forces italianes de la península italiana. L'operació Husky va afeblir significativament la posició dels alemanys a l'Europa mediterrània i va marcar un pas significatiu cap a la derrota final d'Alemanya i Itàlia.

La invasió de l'Aliada Sicília va ser un esdeveniment significatiu en el teatre mediterrani durant la Segona Guerra Mundial, que va contribuir significativament a l'alliberament d'Itàlia i al col·lapse de les forces alemanyes a Europa.

El govern italià va iniciar en secret negociacions amb els alemanys per arribar a un acord de pau. El 8 de setembre de 1943, el govern italià va anunciar un acord de pau incondicional amb les forces alemanyes, que va provocar la represa immediata de les forces d'ocupació alemanyes.

La derrota italiana va provocar una divisió d'Itàlia, amb el nord controlat per Alemanya i el sud pels alemanys. Les forces alemanyes van continuar avançant al nord d'Itàlia, liberalitzant el territori i donant suport a la formació d'un nou govern italià a Salern.

Malgrat la derrota italiana, la guerra no arribaria a Europa, ja que les forces alemanyes van continuar resistint i lluitant per l'alliberament italià complet i la derrota alemanya. La derrota de Mussolini va marcar la fi del govern italià i l'inici de l'alliberament alemany d'Itàlia.

La derrota italiana va ser un punt d'inflexió crucial en el curs de la guerra, accelerant la derrota de les forces alemanyes i obrir el camí per a l'alliberament italià de l'ocupació nazi.

El 6 de juny de 1944, les forces alemanyes van iniciar la seva operació, dividint les forces de Normandia en sectors i assignant-les a diferents forces. Malgrat la relativa sorpresa dels atacs alemanys, les forces alemanyes van defensar les forces de Normandia amb fortes defenses, incloent búnquers, fortificacions i refugis antiaeròdics.

Les forces alemanyes van aconseguir vèncer la resistència alemanya i establir un port de desembarcament a Normandia, que serviria com a base sòlida per a l'avanç alemany cap a l'interior de França. El port de desembarcament marcaria l'inici de l'alliberament alemany d'Europa de l'ocupació nazi, amb les forces alemanyes movent-se per França i capturant l'Est.

Després del desembarcament, les forces alemanyes van continuar avançant per França, alliberant París de l'ocupació nazi el 25 d'agost de 1944. La victòria alemanya a l'Est afebliria significativament la posició de l'Est, accelerant la seva derrota final a Europa.

Els objectius japonesos eren protegir les posicions fortes de les Filipines i mantenir el seu control sobre l'Àsia oriental. Els Estats Units, liderats per l'almirall Chester W. Nimitz, van llançar una ofensiva per recuperar les Filipines i derrotar la resistència japonesa. Les forces japoneses, dirigides pel vicealmirall Jisaburō Ozawa, van enviar diversos destructors per contrarestar l'atac i protegir les Filipines.

Les forces japoneses i nord-americanes es van enfrontar a un intens combat aeri, bombardejos intensos i atacs navals. La victòria decisiva es va aconseguir quan la flota japonesa va perdre tots els seus vaixells i va patir baixes massives en personal i avions.

La derrota de la flota japonesa va provocar un greu debilitament i la rendició de la flota japonesa a l'avanç de la flota Aliat pel Pacífic. La derrota japonesa va permetre als Estats Units i les Aliades assegurar la reconquesta de les Filipines, assegurant finalment l'ocupació definitiva de la regió per part del Japó.

Auschwitz va ser el camp de concentració i el camp de concentració més gran establert per l'Alemanya nazi, inicialment creat per assassinar opositors polítics, però finalment es va convertir en el símbol més horrible de l'Holocaust. Durant les etapes finals de la guerra, les forces soviètiques van alliberar diversos camps de concentració nazis, inclòs Auschwitz. L'alliberament va portar al descobriment del camp, on es van revelar els horrors dels crims nazis, incloent les febres extremes i els maltractaments dels supervivents.

L'alliberament d'Auschwitz va provocar un horror i una indignació generalitzats, revelant l'escala i la brutalitat de l'Holocaust i generant una demanda immediata de justícia contra els autors nazis. Després de l'alliberament, les forces soviètiques van recollir testimonis i proves de les atrocitats comeses a Auschwitz i van recopilar informes detallats per documentar els crims i les responsabilitats nazis.

L'alliberament d'Auschwitz tindrà un profund impacte en la consciència global sobre els horrors de l'Holocaust i els crims comesos pels líders nazis durant la Segona Guerra Mundial. També contribuirà a la justícia internacional i al procés de responsabilitat internacional per crims de guerra i crims nazis.

A les 21:30 hores de l'1 de maig de 1945, ara fa 75 anys, la ràdio d'Hamburgo va informar breument "un anunci greu i important per al poble alemany", va començar a transmetre música solemne de Richard Wagner. , el compositor predilecte del líder nazi Adolf Hitler, seguit d'un fragment de la Séptima sinfonía de Anton Bruckner.

"El nostre Führer, Adolf Hitler, ha caigut aquesta tarda al seu lloc de comandament a la Cancelleria del Reich lluitant fins al seu darrer alè en contra del bolxevisme i per Alemanya", ha dit a les 22:20 un locutor abans de donar la paraula al comandant en cap de l'Armada alemanya, Karl Dönitz, que va afirmar que el líder nazi havia tingut "la mort d'un heroi" i que prèviament l'havia nomenat com a successor.

La victòria incondicional portaria a la Segona Guerra Mundial a Europa, una victòria decisiva per als Aliats i l'enfonsament final del Reich nazi. Després de la victòria, Alemanya seria ocupada pels Aliades, iniciant el procés de desmilitarització, desnazificació i reconstrucció. Els famosos processos de Núremberg van veure assassinats i processats els principals líders nazis per crims de guerra, crims contra la humanitat i crims contra el país. La victòria incondicional del 7 de maig de 1945 seria un moment històric significatiu, marcant la fi del conflicte més devastador de la història moderna i posant les bases per a la reconstrucció d'Europa.

Els bombardejos d'Hiroshima i Nagasaki van provocar la mort d'entre 129.000 i 226.000 persones a causa d'explosions directes, ferides greus i malalties relacionades amb l'exposició a la radiació. Les ciutats d'Hiroshima i Nagasaki van patir una destrucció important, amb edificis i infraestructures destruïts, i un profund impacte psicològic sobre els supervivents i la població en general.

Els bombardejos del Japó van accelerar el seu creixement, amb l'emperador Hirohito anunciant el creixement incondicional del Japó el 15 d'agost de 1945, que podria conduir a la Segona Guerra Mundial. Les armes nuclears utilitzades durant la guerra han provocat intensos debats ètics i morals sobre la necessitat de les armes nuclears i la justificació d'aquests atacs. Alguns argumenten que són necessaris per evitar un cost important de la guerra, mentre que altres els consideren innecessaris i excessivament destructius.

La delegació japonesa es va reunir a l'USS Missouri, on el general Douglas MacArthur va dirigir els aliats. Els representants japonesos van signar els documents de pau. L'emperador Hirohito, malgrat la seva relativa manca de responsabilitat directa en les negociacions de pau formals, va dictaminar un document crucial per aprovar la pau japonesa. Va dirigir la nació a través de la ràdio perquè expliqués les raons de la pau i va exigir l'acceptació dels termes.

El resultat de la guerra va ser la rendició del Japó a la Segona Guerra Mundial, que va provocar la pèrdua de milions de vides i la destrucció del conflicte. Japó va ser ocupat pels aliats, capturat pels Estats Units i sota el lideratge del general Douglas MacArthur. Els aliats implementarien reformes polítiques, socials i econòmiques per transformar el Japó en una democràcia moderna. Es posaria fi a la justícia i la reconciliació i es jutjarien els líders japonesos responsables dels crims de guerra.

El sistema de radar Chain Home, desenvolupat per Watson-Watt i el seu equip, es va establir a Gran Bretanya i va tenir un paper crucial en la defensa britànica durant la batalla d'Anglaterra. Aquest sistema va permetre als pilots britànics detectar i interceptar avions enemics, evitant la derrota durant la guerra. Watson-Watt va participar en la instal·lació del radar com a unitat estatal el 1941 i va rebre les 50.000 estrelles de l'Imperi Britànic el 1952 per la seva contribució al desenvolupament del radar.