Jo crec que els joves no són substancialment diferents a com érem nosaltres a la seva edat.  Simplement s’han adaptat més ràpidament i millor al canvi més important que ha portat internet a les nostres vides: l'accés a les eines de generació de continguts. Això ha comportat un canvi radical a la nostra relació amb la informació i els joves s’han assimilat aquest canvi abans i millor. 

 

Fins fa pocs anys la informació la generaven els experts i ens l’explicaven per medis clàssics (llibres, diaris) i mètodes moderns audiovisuals (tv, vídeo, fotografia). Els no experts accedíem a aquesta informació llegint, mirant i escoltant. Aquestes activitats “passives” eren la forma majoritària d’aprenentatge per tots nosaltres. 

 

L’accés massiu a les eines de generació de continguts i la ràpida difusió a les xarxes socials ha afavorit un canvi dràstic (revolució?) en aquest ordre i els més joves estan sent els protagonistes d’aquest canvi. Ara la gent genera informació. Primer van ser els blogs i les fotos, ara els reis són els vídeos i les emissions en directe. El fet és que tothom explica coses, encara que no tingui res interessant a dir. Per això els millennials són creatius, actius i també impacients. Una altra cosa és la qualitat dels continguts que generen, la qual evidentment depèn del seu grau de coneixements del tema. És a dir, de la seva educació. 

 

A les universitats estem encara en procés de realitzar aquest canvi. Aprenent a fer servir aquestes eines, adaptant-nos a aquests alumnes tan “actius” i exigents, i bastant descol·locats perquè ja no som la seva única font d’informació, encara que seguim generant coneixement de qualitat. Pot ser perquè el comuniquem/transferim de forma tradicional. 

 

Manuel Rodríguez 

Un acrònim que caracteritza el món de les transaccions econòmiques que ens envolta, des de les activitats de desenvolupament, a les industrials, comercials i serveis. Partint del principi bàsic que la Universitat, no solament és un instrument per la millora intelectual i la progressió de l’individu, sinò que és una eina essencial per l’avenç de la propia societat.

Per tant, la Universitat ha de ser eficient en la preparació dels futurs professionals i el reciclatge dels presents per tal que uns i altres siguin efectius en la progressió de la societat. La Universitat ha de ser el vehicle més fiable en l’adquisició de talent.

Així, la resposta de la Universitat  front…

… la Volatilitat, hauria de ser adaptar-se als nous entorns (emergents i volàtils)  mitjançant la Formació continuada de tots els actors socials;

… la Incertesa, sería la d’estimular la Creativitat en els estudiants, facilitant la generació de continua de models d’activitat, de manera similar a la que els ésser vius ens adaptem a la constant pressió evolutiva de l’entorn;

… la Complexitat, només pot ser la organització i transmissió de coneixements profunds per tal de dotar als estudiants de la Capacitat d’Anàlisi i l’Agilitat de pensament i execució;

… la Ambigüetat, hauria de passar per la estimulació de l’Esperit Crític i la construcció de models que permetin identificar, en aquest món poc definit, ambigu i canviant, les línies-força, les oportunitats i els desafiaments.

J. García Valero

Pero lo que sí me parece importante y de alguna manera, teniendo esto en cuenta podemos potenciarlo, es que los docentes tengamos en cuenta la realidad de los estudiantes (sus intereses, sus maneras de proceder, de informarse…) porque en cierta medida, esto puede facilitarnos que los procesos de enseñanza-APRENDIZAJE se desarrollen de forma más natural, dejando una mayor huella en los alumnos y logrando además una motivación mayor.

¿O es que generaciones anteriores preferían clases magistrales, copiar apuntes, memorizar… en lugar de aprender de manera activa y mucho más lúdica?

Dejo también un artículo que compara los millennials con la Generación Z (algunos de ellos ya estudiantes nuestros)
http://www.huffingtonpost.es/george-beall/las-ocho-principales-diferencias-entre-los-millennials-y-la-g_a_23023259/

Andrés Torres

 

Andrés Torres

 

Aquesta és la fotografia d’un quiròfan modern robotitzat. A l’Hospital Clínic n’hi ha dos en funcionament de molt similars. Al fons i la dreta de la imatge tenim tres cirurgians simulant una operació real, a l’esquerra és on es col·locaria el pacient.

Si me permeteu la provocació: qui escolliríeu per fer-vos una colonoscòpia: Un metge de 60 anys amb una gran experiència acadèmica o un de 32 anys que de tant en tant encara juga a la videoconsola?

 

Manuel Rodríguez

Però, a banda de(1) l’ús de les noves tecnologies per a la disseminació del coneixement i (2) la formació continuada, que són característiques intrínseques de la docència universitària, no he vist la descrpció d’eines  pedagògiques (o altres recursos)  que vagin dirigides específicament als universitaris “millennials”. Existeixen?

En qualsevol cas, mirem de no endarrerir-nos, per què en mig any ja es matricularàn els de la generació posterior, la generació Z…

J. García Valero

Com a docents hem d’enfrenar-nos a aquesta adolescència ajornada i tenir en compte que no sempre els alumnes respondran al nivell de responsabilitat que els volem atribuir. No obstant la nostra missió és despertar el més aviat possible aquesta autoresponsabilitzat que els ajudarà a créixer i a aconseguir fites professionals, preservant però, aquesta aura somniadora que els hi dóna el seu propi tarannà .
"Mai deixis se sommiar. Només qui sommia apren a volar.

Peter Pan"


Mireia Musquera