La nutrició és quan els éssers vius prenen substàncies de l’exterior i les transformen en matèria pròpia i energia.

Aliments: substàncies que proporcionen energia i matèria Segons el tipus de nutrició, els éssers vius es poden classificar en:

-Autòtrofs: poden ser, fotosintètics o quimiosintètics.

-Heteòtrofs, poden ser: herbívors, carnívors,

omnívors, filtradors, carronyaires.

PROCESSOS IMPLICATS EN LA NUTRICIÓ

-Procés digestiu.

-Intercanvi gasós.

-Transport.

-Metabolisme i reacció cel·lular:

-Excreció:

EN LES PLANTES:

-Absorció:

-Transport de nutrients inorgànics

-Evapotranspiració, a través de les fulles.

-Intercanvi de gasosos

-Fotosíntesi.

-Metabolisme i respiració cel·lular.

Eliminació dels productes de rebuig.

Ingenció: Presa d’aliments de l’exterior.

Digestió: Transformació dels aliments. Digestió de dos tipus:

Intracel·lular: Es duu a terme dins la cèl·lula. La fan organismes pluricel·lulars i unicel·lulars  com ara les esponges.

Extracel·lular: Es duu a terme fora de la cèl·lula, al tub digestiu, hi ha unes proteïnes anomenades enzims. Pot ser interna o externa: Externa fora del cos i interna a dins el cos.

Absorció: Pas de nutrients des de l’aparell fins a la sang que el condueixen a l’interior de les cèl·lules de l’organisme.

Egestió: Eliminació, de tots els residus d’aliments que no han estat digerits.

Tipus d’aparells digestius:

La cavitat gàstrica: Una mena de sac entapissat de cèl·lules. És

característic d’animals amb digestió intracel·lular,

El tub digestiu: Un tub més o menys llarg que comença a la boca i acaba al anus.

Tipus d’aparells digestius:

La cavitat gàstrica: Una mena de sac entapissat de cèl·lules. És

característic d’animals amb digestió intracel·lular,

El tub digestiu: Un tub més o menys llarg que comença a la boca i acaba al anus.

Les esponges, per capturar l’aliment, provoquen corrents d’aigua a través dels porus. Tenen una cèl·lula anomenada coanòcits, disposades com un tapís

Els celenterats ( Meduses) capturen les preses vives amb l’ajuda del tentacles que els envolten la boca.

Els mol·luscs ( Cargols) tenen digestió extracel·lular interna. Els gasteròpodes presenten glàndules anomenades hepatopàncrees

Els artròpodes ( Insectes) tenen digestió extracel·lular, que pot ser interna. Els insectes l’aparell digestiu comença a la boca, amb apèndix bucal.

Els vertebrats presenten digestió extracel·lular interna.

Els aparells digestius de la boca són diferents segons el tipus d’aliment. Contenen boca on el aliment es triturat i a la vegada barrejat, faringe, esòfag i estómac que fa digestió gàstrica dintre de l’intestí prim.

Durant la respiració cel·lular, els nutrients són degradats als mitocrondris per mitjà de l’oxigen, el qual s’obté de l’exterior i s’expulsa el diòxid de carboni, aquest intercanvi es fa a l’aparell respiratori.Superfícies d’intercanvi gasós Les superfícies d’intercanvi de gasoséson es produeix el pas de gasos entre l’exterior i l’interior de l’organisme, han de ser primes, humides i estar revestides de vasos sanguinis.

A FONS:Respiració aèria enfront de respiració aquàtica:L’aire atmosfèric conté molt més oxigen que l’aigua i l’oxigen que es consumeix es recupera amb la fotosíntesi.Al medi aquàtic la proporció d’oxigen dissolt varia, al mar la disponibilitat és més reduïda que en l’aigua dolça i la solubilitat disminueix a l’ augmentar la temperatura.A l’aigua, l’oxigen és escàsi com que els animals aquàtics neden contínuament, gasten més energia.Malgrat això, els animals aquàtics no tenen els problemes de pèrdua d’aigua per les superfícies respiratòries que presenten els animals terrestres.

ANIMALS (I)Els animals més senzills no tenen aparells respiratoris, la resta sí.Tipus de respiració en els animals: cutània, branquial, traqueal i pulmonar.Cutània: La presenten els cucs que viuen en ambients humits i tenen una pell fina i humida per on fan l’intercanvi de gasos Branquial: Característica d’animals aquàtics, l’intercanvi de gasos es fa a través de brànquies que poden ser :-externes (extensions del cos sense mecanismes de ventilació, es dóna en cucs marins, crustacis, etc) -internes (protegides en una cavitat que comunica amb l’exterior. En els peixos ossis cobertes per l’opercle i en els cartilaginosos l’aigua entra per la bocal  uns orificis anomenat espiracles i surt per les fenedures branquials.

Segons el tipus de vasos sanguinis de l’aparell circulatori els animals es distingeixen en:

Aparell circulatori obert: Es troba en molts mol·luscs i artròpodes. Es caracteritza perquè els vasos no formen un circuit tancat, sinó que la sang surt i xopa amb unes cavitats amb les quals estan en contacte les cèl·lules.

Aparell circulatori tancat: És típic d’anèl·lids, cefalòpodes i vertebrats. Es caracteritza perquè la sang circula per l’interior dels vasos.

Hi ha dos tipus d’aparell circulatori tancat: el senzill i el doble.

Senzill: La sang passa una vegada pel cor en un recorregut complet. Del cor va a les brànquies, on recull oxigen i descarrega diòxid de carboni.

·  Doble: La sang passa dues vegades pel cor, i es creen dos circuits: la circulació menor, que s’estableix entre el cor i els pulmons, i la circulació major, entre el cor i els altres òrgans. Es dóna en la resta de vertebrats.

L’activitat metabòlica de les cèl·lules genera productes de rebuig que han de ser expulsats fora de l’organisme. Entre aquestes substàncies hi ha: diòxid de carboni, l’amoníac i la urea. L’excreció és el procés que permet recollir els producte, de rebuig i expulsar-los a l’exterior. insectes utilitzen els tubs de Malpighi, que són uns tubs prims i tancats per un extrem i oberts per l’altre al tub digestiu. Els crustacis tenen dues glàndules localitzades al cap i a prop de les antenes, les glàndules verdes per mitjà de les quals es recull substàncies de rebuig i les eliminen a l’exterior. En els vertebrats, hi ha diferents òrgans que participen en l’excreció. Els principals són els ronyons, que

formen l’orina, mitjançant la qual s’expulsen els productes de rebuig, com ara la urea. Desemboquen a la bufeta urinària, on s’emmagatzema. D’allà surt a l’exterior per la uretra.

Els vegetals són autòtrofs.

Els organismes fotosintètics prenen els nutrients que necessiten.

Les plantes superiors absorbeixen aigua i nutrients.

EL TRANSPORT DE SABA ELABORADA

s’ha de repertir a tots els llocs de la planta.

L’absorció és el pas d’aigua i sals minerals des dels sòl fins l’arrel. Aquest procés té lloc  en els nombrosos pèls absorbents. L’aigua penetra a l’arrel directament des del sòl. El conjunt de nutrients inorgàniques absorbits per la planta constitueix la saba bruta, que serveix de matèria primera per la fotosíntesis.

La saba bruta a l’interior de la planta entra en els vasos conductors, el xilema, formats per cèl.lules mortes, allargades i cilíndriques. Els vasos del xilemarecorren l ‘interior de la tija i transporten la saba bruta a les fulles on es fa la fotosíntesi.L’ascens de la saba és degut a la capil.laritat, la transpir ació de les fulles i la pressió de l’aigua a l’arrel.

El diòxid de carboni és necessari per fer la fotosíntesi, procés en el qual s’allibera oxigen. A través dels estomes de les fulles, entra el diòxid de carboni i s’allibera l’oxigen produït.

La planta empra una part dels nutrients orgànics per fabricar reaccions anabòliques, els seus propis compostos orgànics, com ara el midó. Una altra part de nutrients orgànics es degrada, amb reaccions catabòliques, compostos més senzills, a través de la respiració cel·lular. En aquest procés, que te lloc al mitocondris es necessita oxigen i es desprèn diòxid de carboni i s’allibera energia.

·Gran part dels residus metabòlic de les plantes són utilitzats per sinteritzar diferents substancies. La necessitat d’excreció és molt reduït  no tenen aparell excretor.

Plantes carnívores. Realment són plantes autòtrofes que viuen en sòls pobres en sals minerals. Aquestes plantes tenen fulles que poden caçar petits insectes que els cassen a partir d’una trampa.

Plantes paràsites. No tenen clorofil·la i prenen substancies orgàniques d’altres plantes.