- Gracies a la Web 2.0 s’ha passat d'un usuari consumidor de continguts a un usuari creador de continguts. Això també ajuda a la creació de treballs col·laboratius entre els estudiants, amb una possible participació de familiars i docents. A més el professor pot donar feed-back en qualsevol moment. Dins de la web 2.0 trobaríem les wikis, blogs, etc.

-Les xarxes socials permeten als alumnes poder crear i gestionar la xarxa compartint arxius multimèdia, informació sobre aquests i intercanviar opinions sobre diferents matèries.

- A partir del món virtual o espais en 3D es poden treballar simulacions o practicar el role playing i a més fomenten molt la imaginació i creativitat.

- Els jocs educatius multijugador tenen molt potencial per l’ús educatiu ja que tenen un gran atractiu pels estudiants i augmenta molt la seva motivació.

-Les TIC han de ser utilitzades de manera transversal i integral en tots els elements del procés educatiu.

-És necessari que docents i dissenyadors tecnoeducatius treballin conjuntament per tal de garantir la utilitat del projecte.

-Cal reformar el currículum, les metodologies, l’estructura organitzativa i la tecnologia. Les TIC no són un recurs més de l’aula sinó que fomen part del procés d’ensenyament-aprenentatge.

-Encara ens trobem en un procés d’adaptació de les noves tecnologies a l’educació, el qual està sent més lent i costos que en altres àmbits degut a tots els elements que trobem dins d’un procés d’ensenyament- aprenentatge, en el qual intervenen molts factors que a vegades no es poden controlar. A més és un procés que està anant massa ràpid el que fa més difícil la seva assimilació.

-Flexibilitat.

-Accés a materials a partir de mitjans tecnològics.

-Distància entre estudiant temporal/espacial.

-Comunicació bidireccional.

-Canvi de rol tant del formador com dels destinataris d’aquesta formació.

-Aprenentatge autònom i col·laboratiu.

-Foment de l’aprendre a aprendre.

Ensenyar i aprendre en línia

UOC

Marta Sánchez