«No és una gran tasca finalitzada, és un gran inici.»

Després de veure el primer dibuix de l’Austin, aquesta puntualització per par dels mestres me sembla molt important, ja que des de l’inici crees un interès a l’alumne, unes ganes, una motivació i sobretot fomentes que sigui capaç de crear des de l’autoaprenentatge amb puntualitzacions positives, amb mirades que ajuden i sumen i no amb crítiques.

Situació d'aula: escriure en lletra lligada. Aula infantil (5 anys).

El grup de 16 alumnes es divideix en dos grups (8 alumnes) per tal de fer una retroacció en grup d'una feina: Escriure en lletra lligada.

REFLEXIONS: L'Avaluació per Aprendre (AxA)  és un tipus d'avaluació formadora que es focalitza en la distància entre el punt de partida de l'aprenent i el punt d'arribada desitjat. Es basa en la idea que, per tal que els aprenentatges siguin més efectius, cal que els aprenents:

·         Entenguin clarament allò que s'espera que aprenguin.

·         Rebin un feedback en relació amb la qualitat esperada del seu treball i com millorar-lo.

·         S'involucrin en les tasques escolars: prendre decisions sobre els passos a seguir, ser conscients dels errors i autoregular-se.

Però... com portem a la pràctica tot això? Com ho traslladem a la realitat de l'aula?

Un exemple el trobem en la

Dinàmica “Austin i la papallona” a 4 D'ESO:

Ara ja fa unes setmanes, a l’àrea de Valors ètics, els i les alumnes de 4A vam treballar una dinàmica anomenada “Austin i la papallona”. Aquesta és una història real d’un nen dels EEUU i que nosaltres vam contar a l'alumnat de 4 d'ESO.

Al llarg de l’activitat a l’aula, nosaltres vam realitzar el mateix procés que l’Austin i els seus companys: per començar, vam mostrar als alumnes el primer dibuix que havia realitzat l’Austin i, entre tota la classe, vam intentar donar consells de com podíem millorar el dibuix; fets els suggeriments i les aportacions, els hi vam mostrar com havia quedat el segon esborrany i vam tornar a repetir el procés fins que, finalment, vam arribar al producte final que havia dut a terme l’infant.

Al final de l’activitat, l’alumnat havia arribat a les mateixes conclusions, +/- que els companys de l’Austin. El procés reflexa la transformació d’un dibuix d’un nen en tota una descripció científica d’una papallona. Aquest és un exemple de treball en equip, però també de la importància d’una avaluació formativa per aprendre.

Amb aquesta activitat hem après que ens podem donar consells els uns als altres per millorar  i que és bo escoltar aquests consells, sempre donats des del respecte. A banda d’això, també hem après que mai ens hem de donar per vençuts i que, amb esforç i constància, ho podem aconseguir.

Felicitats!