NAIXEMENT: 27 de novembre de 1602, Milà, Itàlia

DEFUNCIÓ: 1678, Milà, Itàlia

ON VA DESENVOLUPAR LA SEVA CARRERA?: Va passar la seva vida adulta enclaustrada al convent de Santa Radegonda, a Milà. Va esdevenir abadessa, moment al qual va deixar de compondre.

ESTIL DE MÚSICA I PERÍODE: Música Barroca, El Barroc.

OBRES: Va publicar quatre reculls musicals, tres dels quals dedicats a madrigals, entre 1640 i 1650, que és la data de les seves Vespres, probablement la més coneguda de les seves obres. La seva primera publicació, Primavera di fiori musicali, s'ha perdut.Primavera di fiori musicali. 1 a 4 veus i baix continu (Milà 1640, desaparegut) 
https://youtu.be/62uC-k4m9MQ

Va néixer al 8 d'agost del 1857 a Paris

 Va morir en el 13 abril 1944 a Mònaco 

Va viure a frança(Mònaco)

 Va desenvolupar la seva carrera, Segle XX. Als Estats Units, 

 Va ser: pianista, compositora, música 

El 1877, aprofitant un viatge de son pare fora de la ciutat, Cécile faria el seu primer concert com a pianista, amb un gran èxit de crítica i públic. 

El 1901 Chaminade es va casar amb Louis-Mathieu Carbonel, un editor de música de Marsella més de vint anys més gran que ella, amb qui potser la va unir un amor platònic.

Mort: França, 1252

Països on va viure i va desenvolupar la seva carrera: Palencia i França

Període de la història de la música: Música medieval. Dins de la música medieval es trobava el trobadorisme.

Estil musical destacat: Música profana.

Alguna dada important de la seva vida: Va ser infanta de Castella, reina consort i regent de França.

Alguna dada important de la seva obra: És de les poques trobadores de les que es conserva un text amb música.

Exemples sonors de les seves composicions a Youtube: https://www.youtube.com/watch?v=KNZOvD-_2Qs

Data de neixament:va neixer 810 dC a Constantinoble.

Va morir: al 865 dC a Kasos (Grècia).

Va viure: a Roma.

El seu estil era: el pop.

Curiositats: Kassia va escriure al voltant de cinquanta himnes. Va compondre música i és la primera dona música de qui se'n coneix el nom; se'n conserva un nombre considerable d'obres L'himne més famós és el conegut com a Himne de Kassiani.L'emperador Teòfil, enamorat d'ella, demanà de veure-la abans de morir;

Barbara Strozzi va néixer al 1619 a Venecia i va morir el 11 de novembre del 1677 a Pàdua.

Va ser la filla ilegitima de Giulio Strozzi, la seva mare era una serventa de la casa. El seu pare la va adoptar i li va donar formació musical.

Va tenir 4 fills dels qui no se sap amb seguretat qui va ser el pare, tots quatre es van fer religiosos.

Suonatrice di viola de gamba és el títol del quadre on la va retratar

Bernardo Strozzi.

La seva obra

Va destacar com a compositora de música barroca, feia concerts a Venècia que organitzava el seu pare.

La carrera de Barbara Strozzi com a compositora professional 

va començar l'any 1644 amb la primera de les seves 

vuit publicacions,u n volum de composicions per a 2-5 veus 

sobre textos de Giulio Strozzi que va dedicar a Vittoria della Rovere, 

gran duquessa de Toscana.

De les seves obres, les més importants es la cantata, autèntiques operas en miniatura on els coneixements vocals de la Barbara, es reflexen al text en sentit melòdic i dramàtic.

 https://youtu.be/bHKyhbf-uns

 

 

 

 

Élisabeth Jacquet de la guerre va ser fille de Claude Jacquet(també un compositor). Començo a tocar instruments de teclas a una edat molt temprana i va ser presentada amb 5 anys a Lluís XIV.L’any 1687 va publicar el seu primer llibre de peces per a clavecí de 4 suites per al rei Lluís XIV

L'any 1694 és representà la seva tragèdia lírica Céphale Procris en l'Académie Royale de Musique. L'èxit fou mediocre, cosa que potser va persuadir Élisabeth de no tornar a aquest gènere.

El 1707 aparegueren dos volums: les Pièces pour Clavecins, que també es poden tocar al violí, i Sis Sonates per a violí i clavecí. Aquestes sonates anaven dedicades al rei Lluís XIV i li van ser presentades a l'agost del mateix any.

El 1708 i també dedicat a Lluís XIV el primer llibre de Cantates Franceses versa sobre les qüestions de les Santes Escriptures i, el 1711, el segon volum. Aquestes foren les primeres cantates sacres compostes a França. L'1 de setembre de 1715 moria el rei Sol(Lluís XIV) i, curiosament, a partir d'aquesta data es fa el silenci a l'entorn d'Elisabeth.

Aquest mateix any, o poc de temps després, publicà un nou volum de cantates profanes. Dedicada al príncep elector de Baviera, Maximilià II Manuel, que va viure a França entre 1709 i 1715. Aquest volum inclou 3 cantates: Semel; L'ille de Délos i Le Sommeil d'Ulisse, i també un duo per a soprano i baix continu, el còmic Peter Racommodement i Nicole, i Le Ceinture de Vénus. Després d'aquesta publicació, no hi ha evidència significativa que compongués res més, llevat d'alguns temes aïllats publicats per Ballard dins els seus reculls i així i tot d'una forma molt per sobre.

Malgrat que va seguir una carrera independent, l'admiració i el suport del rei no foren mai cercats per Élisabeth. Les seves obres foren sempre interpretades a Versalles. Fou l'única dona compositora en el cercle intel·lectual femení que il·luminava el regnat del rei Sol, junt amb escriptores notables com ara Madame de Scudery, Madame de La Fayette i Madame de Sévigné.

 

 

 

 

Francesca va néixer a Florència. El seu pare és Giulio Caccini,compositor i cantant. Va viatjar amb tota la família a Florència. La seva primera actuació en públic com a cantant va ser en el casament d'Enric IV de França i de Maria de Mèdici el 1600; son pare va participar en l'organització i composició de la música per a la cerimònia.

El 1604, la família Caccini al complet va viatjar a França. El rei Enric IV va quedar impressionat amb les seves actuacions i li va proposar que es quedessin en la seva cort. Tanmateix, els funcionaris florentins s'hi van oposar, i ella va tornar a Itàlia, on la seva fama va continuar creixent. Poc de temps després, va atreure l'atenció de Claudio Monteverdi, impressionat pel seu cant. El 1607 va contraure matrimoni amb un membre de la Camerata florentina, Giovanni Battista Signorini.

A començaments de la seva carrera actuava amb els seus pares, germà i germana amb el nom de Concerto Caccini, però més endavant va formar grup amb la seva germana Settimia i l'executant romana Vittoria Archilei. En aquesta època va rebre a vegades el nom de la Cecchina.

Durant aquest temps va començar a desenvolupar la seva habilitat com a compositora. Conjuntament amb el llibretista Michelangelo Buonaroti (nebot del magnífic artista) va escriure música per a molts intermedis en la cort dels Médici i també va començar a escriure les òperes de nou estrenades. Abans de 1618 era una dels empleats més ben pagats de la cort i cobrava més que el seu pare.

El 1625, va obtenir un dels seus majors èxits amb l'òpera La liberazione di Ruggiero dall'isola d'Alcina, composta per a la visita del príncep Ladislaus Sigismondo, òpera que va ser interpretada així mateix a Varsòvia el 1628, i va ser la primera òpera italiana representada fora de les seves fronteres.

Les dades dels últims anys de la seva vida són escasses. Existeixen documents en els quals apareix una Francesca Caccini, esposa d'un senador, morta el 1640, encara que altres fonts daten la seva mort el 1630.
https://ca.wikipedia.org/wiki/Francesca_Caccini

Avui és considerada protofeminista per la seva visió i actitud pràctica del paper de la dona en la societat. També, per haver inventat la lingua ignota, una de les primeres llengües artificials, és la patrona dels que promouen l'esperanto. L'any 2009 es va estrenar la pel·lícula Vision - Aus dem Leben der Hildegard von Bingen, dirigida per Margarethe von Trotta, que narra part de la seva vida. 

https://www.youtube.com/watch?v=Y_HkOSAW73Ehttps://www.youtube.com/watch?v=lMxBpPcoWf0https://www.youtube.com/watch?v=zUMlhtoGTzY&t=1413s

Formació:

Barbara Strozzi fou alumna del compositor d'òpera venecià Francesco Cavalli i publicà vuit col·leccions de música vocal. És possible que tanta productivitat es degui en part a les necessitats econòmiques que tenia com a mare de diversos fills naturals, que degueren agreujar-se en morir son pare el 1652.

Obres:

Entre les obres hi ha madrigals per a veus diverses (op. 1), solos per a àries (op. 6 i op. 8) i música sacra (op. 5). Tanmateix, les cantates seves que avui més s'interpreten i que més desperten l'interès per la seva música són les destinades a una sola veu. Aquestes cantates solen basar-se en diversos estils vocals, com recitatiu, airós i ària, i estan escrites sobretot per a una soprano. Barbara Strozzi mai no intentà d'escriure una òpera entera, però algunes de les seves cantates palesen els seus dots de compositora dramàtica.

Estil:

Són moltes les sopranos que proven d'interpretar-ne les obres, però han d'estar preparades per tractar el tema de l'agut del text, que és essencial per a l'estètica del repertori. Alhora cal exhibir la coloratura que Strozzi usava amb tanta abundància i també la veu ha de ser prou àgil, sòlida i suau com per oferir connotacions sensuals.  

https://www.youtube.com/watch?v=XRmmZYh_nWA

Clara Wieck (Leipzig, 1819-Frankfurt del Main, 1896) va ser compositora, professora de música i una de les principals pianistes del romanticisme. Als vint anys, quan va casar-se amb Robert Schumann, va haver de deixar de compondre per a tocar les peces d'ell.

Pianista i compositora alemanya, fou abocada a l'estudi d'aquest instrument des d'una edat molt primerenca. Quan només tenia nou anys, feu la seva primera aparició com a pianista a la Gewandhaus. Dos anys després, F. Wieck organitza la seva primera gira de concerts, que la menà fins a París. Fou aclamada arreu com a nena prodigi, i les cròniques parlen de la seva tècnica admirable. En aquesta època comença a compondre, el seu pare, Friedrich Wieck, fou un destacat professor de piano i pedagog musical, i era germana de la també reconeguda cantant Marie Wieck (1832-1916).

Obra: https://youtu.be/_5G0imFdEB4

Lili Boulanger va demostrar des de ben petita grans habilitats musicals, propiciades per l'ambient musical de la llar on es va criar. La seva àvia va ser la cantant Julliette Boulanger, i el seu pare, Ernest Boulanger (que va guanyar el Premi de Roma el 1835) era compositor i professor de cant al Conservatori de París, on va impartir classes a la mare de Lili, Raïssa Mischetsky. La seva germana Nadia ja destacava com a alumna de composició al mateix conservatori quan Lili va ingressar el 1912, també en l'especialitat de composició, amb el professor Paul Vidal. Tot i que aquesta va ser la seva gran vocació, també tocava el violí, el violoncel, l'arpa, el piano i l'orgue.

Va ser Gabriel Fauré, amic de la família, qui va impartir les primeres classes de piano a Lili. També li encantava cantar, per la qual cosa Fauré, fascinat pels dots musicals de la nena, li portava les seves cançons per llegir-les junts.2 Als 6 anys ja rebia classes d'harmonia i la seva germana Nadia la va introduir a l'art de la fuga . Després que la seva germana arribés dues vegades a la final del prestigiós Premi de Roma amb les cantates Selma i Roussalka, Lili va decidir presentar-se el 1912, i, a més d'ingressar al Conservatori a la classe de composició de Paul Vidal, va rebre classes del professor Georges Caussade per preparar-se. Després de caure malalta i haver de retirar-se en el primer intent, es va presentar de nou el 1913, guanyant i convertint-se en la primera dona a aconseguir aquest important guardó. Ho va fer amb la cantata Faust et Hélène, composta per a l'ocasió i dedicada a la germana. L'obra es va estrenar públicament el 16 de novembre del mateix any, amb bona rebuda del públic i la crítica.

Maria Elena Walsh una cantautora que va néixer el dia 1 de febrer de 1930 a l’Argentina  i malauradament  va morir a causa de cáncer de pulmón el dia 10 de gener de 2011. La seva actual parella era Sara Facio.

Maria Elena Walsh considerada una de les millors cantautora del nostra pais. Desde ben petita ella s'interessva per la poesia. Als 15 anys va publicar a una revista el primer poema i dos anys després de la mort del seu pare va publicar el seu primer llibre titulat otoño imperdonable. Va guanyar els premis Konex, Medalla d'Or al Mèrit en les Belles Arts.

Aquestes son unes de las cançons que lla va crear:

Data de naixement: 16 de setembre del 1887

Lloc de naixement: Paris, França

Data de mort: 22 d’Octubre de 1979

Lloc de mort: Paris, França

On va viure: Va viure als Estats Units, Regne Unit i França

On va desenvolupar la seva carrera musical: Escola Normal de Música de París

Període de la història de la música: 1903-1979

Estil musical destacat: Classic

Va debutar als setze anys amb El barber de Sevilla. L'any següent va iniciar una gira per Amèrica. María García es va casar amb un francès anomenat Eugène Malibran. El 1827 Hector Berlioz elogiava les seves composicions, que Malibran va publicar l'any següent per recollir diners per als orfes d'una escola de París. Més 🤬, va anul·lar el casament per contraure matrimoni amb Charles-Auguste de Bériot, amb qui va tenir un fill el 1833, Charles-Wilfrid de Bériot, que esdevingué pianista.

Era una compositora francesa.El seu nom original era Marie-Juliette Olga Boulanger, va néixer el dia 21 d’agost del 1893, a França,  i va morir el dia 15 de març del 1918 amb tan sols 24 anys. Va estudiar al conservatori de París, va guanyar el premi Prix de Rome al 1913.

El gènere de la seva música era clàssica, el moviment que seguia era l'impressionisme musical i tocaba el piano, l’orgue, el violoncel i arpa.

El seu pare era Ernest Boulanger, la seva mare Raissa Myshetskaya, la seva germana, Nadia Boulanger.

Les seves obres més importants són: Pièce, Cortège, Nocturne, D'un matin de printemps, D'un soir triste.

La meva opinió és que és bona compositora, ja que he escoltat un tros de la seva obra Nocturne i m’ha semblat molt maca.

Emma Barragán Sánchez 1rC

Va néixer al barri del Raval de Barcelona, concretament al carrer de la Cendra. El seu pare, el banquer Joan Antoni Morell, en una carta escrita l'any 1613, explica com va posar en pràctica el paradigma humanista de l'educació de la dona com a mitjà per assolir «la plena virtut». Des dels quatre anys dedicava a estudiar vuit hores diàries, tots els dies de la setmana. Amb set anys parlava i escrivia en català, llatí, grec i hebreu. Als dotze anys, també dominava el castellà i el francès, i havia estudiat filosofia, teologia, arts i dret, matèries en les quals excel·lí fins al punt de ser capaç de defensar públicament conclusions en filosofia a Lió.

L'any 1602 la seva família es va haver de traslladar a Lió on, segons els cànons de formació universitària de l'època va seguir una formació universal, incloent els clàssics, retòrica, dialèctica i filosofia moral. Va afegir dret civil i canònic, matemàtiques, metafísica, astronomia i física. 

Barbara, filla d'Isabella Garzoni, una serventa més coneguda com 'La Greghetta', i de pare desconegut, va ser adoptada pel poeta i llibretista Giulio Strozzi. Gràcies a aquest reconeixement, Strozzi va poder rebre educació com a cantant i estudiar composició amb el compositor, organista i cantant Francesco Cavalli.3

La gran majoria dels seus treballs eren cantates per a soprano solista i baix continu, per la qual cosa és possible pensar que van ser escrites per ser interpretades per ella mateixa. La seva música està profundament arrelada en la tècnica anomenada Seconda prattica, el principal exemple de la qual és l'obra de Claudio Monteverdi. No obstant això, els seus treballs presenten més èmfasi líric, possiblement basats en l'extensió de la seva pròpia veu. Moltes de les lletres de les seves peces van ser escrites pel seu pare Giulio.

Strozzi va escriure àries, cantates dramàtiques, madrigals i duos. Entre 1644 i 1664, va publicar vuit llibres de música, incloent més cantates que qualsevol altre compositor del segle XVII.1

Barbara va fer moltes cançons entre elles Il lamento "Sul Rodano severo", Non vuole amar più, op. 6 no. 8 "Bel desio che mi tormenti", Lilla crudele, op. 6 no. 9 "Lilla mia non ti doler", La, sol, fa, mi, re, do, La mia donna perché canta i Tradimento, op. 7 no. 9.

 

va viure a Palencia i França i va desenvolupa la seva carrera alla

 

Període de la història de la música: Música medieval en la cual dins es trobava el trobadorisme.

 

El seu estil de música: Música profana.

curiositat de la seva carrera: És de les poques trovadores de les que es conserva un text amb música.

A començaments de la seva carrera actuava amb els seus pares, germà i germana amb el nom de Concerto Caccini, però més endavant va formar grup amb la seva germana Settimia i l'executant romana Vittoria Archelei. En aquesta època va rebre a vegades el nom de la Cecchina.

Durant aquest temps va començar a desenvolupar la seva habilitat com a compositora. Conjuntament amb el llibretista Michelangelo Buonaroti (nebot del magnífic artista) va escriure música per a molts intermedis en la cort dels Mèdici i també va començar a escriure les òperes de nou estrenades. Abans de 1618 era una dels empleats més ben pagats de la cort i cobrava més que el seu pare.

El 1625, va obtenir un dels seus majors èxits amb l'òpera La liberazione di Ruggiero dall'isola d'Alcina, composta per a la visita del príncep Ladislau sindismongo, òpera que va ser interpretada així mateix a Varsovia el 1628, i va ser la primera òpera italiana representada fora de les seves fronteres.

Les dades dels últims anys de la seva vida són escasses. Existeixen documents en els quals apareix una Francesca Caccini, esposa d'un senador, morta el 1640, encara que altres fonts daten la seva mort el 1630.

Francesca caccini va néixer a l'any (1587 18 de septiembre y va morir al 1641) va ser compositora, cantante, laudista, professora de música poetisa italiana de començaments del Barroc. També era coneguda per l'altre seu nom que es La Cecchina, que le van dar els floriments i probablement un diminutiu de Francesca. Era filla de el compositor Giulio Caccini. su única obra teatral que es conversa, La Liberazione di Ruggiero, es considerada una de las óperas de una compositora. Va ser una de les pocas compositores que es van publicar les seves obres en el segle XVII Francesca va néixer a Florència i el seu pare Giulio Caccini,compositor i cantant. Va viatjar amb tota la família a Florencia. La seva primera actuació en públic com a cantant va ser en el casament d'Enric IV de frança i Maria de Mèdici el 1600; son pare va participar en l'organització i composició de la música per a la cerimònia. El 1604, la família Caccini al complet va viatjar a França. El rei Enric IV va quedar impressionat amb les seves actuacions i li va proposar que es quedessin en la seva cort. Tanmateix, els funcionaris florentins s'hi van oposar, i ella va tornar a Italia, on la seva fama va continuar creixent. Poc de temps després, va atreure l'atenció de Claudio Monteverdi, impressionat pel seu cant. El 1607 va contreure matrimoni amb un membre de la Camerata florentina,Giovanni Battista Signorini.

A començaments de la seva carrera actuava amb els seus pares, germà i germana amb el nom de Concerto Caccini, però més endavant va formar grup amb la seva germana Settimia i l'executant romana Vittoria Archelei. En aquesta època va rebre a vegades el nom de la Cecchina.

Durant aquest temps va començar a desenvolupar la seva habilitat com a compositora. Conjuntament amb el llibretista Michelangelo Buonaroti (nebot del magnífic artista) va escriure música per a molts intermedis en la cort dels Mèdici i també va començar a escriure les òperes de nou estrenades. Abans de 1618 era una dels empleats més ben pagats de la cort i cobrava més que el seu pare.

El 1625, va obtenir un dels seus majors èxits amb l'òpera La liberazione di Ruggiero dall'isola d'Alcina, composta per a la visita del príncep Ladislau sindismongo, òpera que va ser interpretada així mateix a Varsovia el 1628, i va ser la primera òpera italiana representada fora de les seves fronteres.

Les dades dels últims anys de la seva vida són escasses. Existeixen documents en els quals apareix una Francesca Caccini, esposa d'un senador, morta el 1640, encara que altres fonts daten la seva mort el 1630.

Maria Escribano va estudiar piano. Va continuar els seus estudis de música contemporània amb més compositores a Madrid.Va estudiar orquestració i composició amb Lleonard Balada a la Universitat Carnegie Mellon de Pittsburgh. Després de completar els seus estudis, es va traslladar a Àvila i allí va treballar com a compositora i professora de música.

En 1978 va rebre una beca per a creadors de la Fundació Juan March, i va ser compositora resident durant tres anys en la Roy Hart Theatre Company a França, on també va treballar com a pianista i actriu. Va col·laborar amb la pianista, musicòloga i cantant Ana Vega Toscano pel Spell of Robin Hood, i va dirigir el Creation Center AGAD en Arenas de San Pedro (Àvila), amb l'actor i director Manuel Azquinezer.

Va ser professora de música i va crear "El jardí de la música" a Madrid, al Centre El Ardal, per a nens de tres a setze anys, especialitzant-se en la improvisació i la composició. També va conduir un programa de música per a nens de 18 mesos a tres anys.

Obra: https://youtu.be/D4Pkink8aC0

Hildegard von Bingen o també coneguda com la Sibil·la del Rin, va ser una polifacètica, física, filosofa, naturalista, compositora, poetessa i lingüística de l'edat mitjana nascuda el 1098 (no se sap amb exactitud la seva data de naixement) a Bermersheim-Alzey i morta amb 81 anys el 17 de setembre de 1179 al Rupertsberg a Bingen.

La música a l'obra de Hildegard von Bingen constitueix no només el fonament d'una teoria del món i del cosmos, en la perspectiva fenomènica del so de l'univers, l'ànima humana i els seus instruments (ORGANA), i un contingut metafòric als seus escrits a prosa i vers, sinó també constitueix una forma substancial …

La poètica musical de Hildegard s'integra a la tradició benedictina o gregoriana en les formes melòdiques: seqüències, antífones, responsoris, himnes, com al sistema modal; tanmateix, la seva obra constitueix una creació original, sobretot en l'exploració dels límits de l'estil imperant.