Resulta que el sexe d'una tortuga marina ve determinat per la calor de l'arena on incuba els seus ous, es per això els científics sospitaven que veurien un nombre lleugerament superior de femelles. Al cap i a la fi, el canvi climàtic ha elevat les temperatures de l'aire i de la mar, alguna cosa que en estes criatures afavorix el naixement de femelles.

Jensen volia saber si el canvi climàtic havia alterat la proporció entre cries mascle i femella. Mitjançant anàlisis genètiques, va descobrir que podia rastrejar a tortugues de totes les edats d'una zona d'alimentació fins als seus llocs d'implantació específics. No obstant això, a les seues dades demogràfiques els faltava un detall important: el sexe. Només és possible determinar el sexe d'una tortuga una vegada esta aconseguix la seua maduresa (els mascles madurs tenen cues lleugerament més llargues). Però per a llavors, les tortugues poden tindre desenes d'anys. Per això els científics solen emprar la laparoscòpia.

Al final van arribar a la conclusió de què el nombre de femelles era molt més elevat que el nombre de mascles. Per exemple, a l'illa Raine, el major i més important granja de tortuga verda del Pacífic, els científics van descobrir que les femelles superen en número als mascles per 116 a 1. Raine sembla haver produït quasi exclusivament femelles durant almenys 20 anys. Tot açò pot, clarament, influir de manera negativa en la reproducció de l'espècie. Amb aquest augment tan notable de la població de femelles no existix una proporció viable, deixant a moltes de les femelles incapaços de reproduir-se per la falta de mascles.

«És una cosa extrema, extrem amb majúscules, extrem amb signes d'exclamació», afirma l'experta en tortugues Camryn Allen, que treballa per a la NOAA a Hawaii. «Estem parlant d'uns quants mascles per a centenars de femelles. Ens va deixar atònits».

Un dels científics arriba a la conclusió següent:

«Això, combinat amb models ben fets, demostra que les platges més fredes del sud encara produïxen mascles, però en el nord més tropical, les que fan eclosió són quasi totes femelles», explica Godley. «Estes troballes indiquen clarament que el canvi climàtic està modificant molts aspectes de la biologia de la fauna silvestre».

"De moment només hem vist unes poques milers de foques, 10.000 màxim", explica a Rebecca Aldworth, portaveu d'HSUS i la responsable de la controvertida visita als gels del Golf que fa dos setmanes van protagonitzar l'ex Beatle Paul McCartney i la seua esposa, Heather Mills, per a protestar contra la caça de foques.

La foca es un animal constantment amenaçat amb ser caçat. Estos animals, estan caracteritzats perquè habiten les regions costaneres de bona part del món, amb l'excepció de les zones tropicals. Tenen cossos allargats i fusiformes, adaptats a la natació; les extremitats anteriors són curtes i aplanades, més ben preparades per al seu ús com a aletes.

Sobre la caça de foques, a principis del segle XVI, el negoci ja estava en auge. En aquells dies, el greix de foca es venia en el Vell Món per al seu ús com a lubrificant de maquinària. Posteriorment, la demanda de pells, que acabaven de posar-se de moda, va implicar que centenars de milers de foques arpa foren assassinades cada any perquè els nord-americans i europeus pogueren presumir dels seus abrics de pell de foca.

Aquest negoci posa en perill moltes espècies de foques, reduint així la biodiversitat del món. Hem de conscienciar-nos sobre el perillós que resulta això. Si la gent continua caçant abundantment a estos animals per a aconseguir satisfer els seus capritxos materialistes, perdrem a una espècie completament innocent i no mereixedora d'este atac. Encara que moltíssimes espècies siguen caçades, ací ens centrem en les foques. De totes maneres, la caça hauria de ser il·legal o almenys controlada per a evitar la pèrdua d'estes espècies tan afectades.

Naixement i Primeres Setmanes

Els bonics bebés naixen després d'un període de gestació de 4 a 7 mesos, depenent de l'espècie. Arriben al món amb els ulls oberts i un pelatge fi, aferrant-se a les seues mares immediatament per a seguretat i calor. En les primeres setmanes, depenen completament de la llet materna i de la protecció de les seues mares, els qui els porten a tot arreu.

Creixement i Desenvolupament

A mesura que passen les setmanes, els bonics bebés comencen a moure's per si mateixos. Al voltant dels dos a tres mesos, comencen a provar aliments sòlids mentres continuen alletant. Les seues habilitats motores milloren ràpidament, permetent-los grimpar i explorar el seu entorn pròxim.

Socialització

La socialització és crucial per al desenvolupament d'un bonic bebé. Al voltant dels tres mesos, comencen a interactuar més amb altres membres del grup. El joc és una ferramenta essencial per a aprendre habilitats socials, motores i cognitives. Els bonics bebés observen i imiten als adults, adquirint comportaments d'alimentació, comunicació i jerarquia social.

Independència

Cap als sis mesos a un any, depenent de l'espècie, els bonics bebés comencen a mostrar major independència. Si bé encara depenen de la protecció i orientació de les seues mares, passen més temps explorant i socialitzant pel seu compte. Aprenen a buscar aliment, defendre's i trobar el seu lloc en l'estructura social del grup, preparant-se per a la vida adulta.

Conclusió

El desenvolupament d'un bonic bebé, des de la dependència total al naixement fins a la independència juvenil, és un procés fascinant que assegura la seua supervivència i adaptació. Estudiar estos comportaments ens ajuda a comprendre millor tant als primats com a nosaltres mateixos.