El objectiu principal es conservar la vida i evitar complicacions o agreujaments de les lesions de la persona afectada per alguna situació.

• Article 195.1: El qui no socorri una persona que es trobi el desemparada i en perill manifest i greu, quan pugui fer-ho sense risc propi, ni de tercers, serà castigat amb la pena de multa de tres a dotze mesos. 

• Article 195.2: En les mateixes penes incorrerà qui, impedit de prestar auxili, no demani amb urgència auxili aliè. 

• Article 195.13: Si la víctima ho va ser per accident ocasionat fortuïtament per qui va ometre l’auxili, la pena serà de presó de 6 a 18 mesos i si l’accident fos a causa d’una imprudència, de 6 mesos a 4 anys. 

• Article 196: el professional que, estant-hi obligat, denega l'assistència sanitària o abandona els serveis sanitaris, quan de la denegació o abandó es derivi risc greu per a la salut de les persones, serà castigat amb les penes de l’article precedent en la seva meitat superior i amb la d’inhabilitació especial per a lloc de treball o càrrec públic, professió i ofici per temps de sis mesos a tres anys. 

Dret a la intimitat i integritat moral: Atenent a aquest dret estaria totalment prohibit prendre imatges de l’accident o de les persones implicades i molt menys la seva difusió posterior. 

• Què?

• On?

• Quan?

• A qui?

• Com es troben?

• Suports necessaris?

Mai haurem de penjar nosaltres, sempre quan l'operador ens ho indiqui.

A. Airway: Manteniment de la via aèria oberta i permeable. 

B. Breathing: Valorar la presencia o no de respiració i les seves característiques. 

C. Circulation: Valorar la circulació, pols coloració de la pell, hemorràgia, etc.

L'escala AVDN classificarà el nivell de consciència en 4 graus: A (alerta), V (respon a estímuls verbals), D (respon a estímuls dolorosos) i N (no respon). 

L’obertura de la via aèria es realitza mitjançant la maniobra front-mentó, a excepció de les victimes amb probabilitat de lesió a la columna cervical; es aquest cas, s’ha de realitzar la tracció mandibular per no agreujar les lesions. 

Pacients amb sospita de lesió cervical.

• La freqüència respiratòria (FR): el numero de respiracions per minut. 

• La profunditat: el volum d’aire que s’inhala o s’exhala en cada respiració. 

• El ritme: regularitat de les inspiracions i les espiracions. 

FR normal en adults oscil·la entre 12-20 respiracions per minut i en infants i lactants els valors normals son superiors. 

• L’entrevista a la víctima i a les persones que es troben en el lloc.

• L'exploració es realitzarà mitjançant dues eines fonamentals: la inspecció i la palpació.

• O. Que li va ocórrer i com. 

• P. Antecedents personals del pacient. 

• U. Ultima ingesta realitzada. 

• M. Medicació habitual. 

• A. Al·lèrgies de qualsevol tipus. 

Quan col·loquem una persona en PLS la boca queda mirant cap a baix i això, evita que el vòmit o altres líquids corporals que es puguin drenar pugui provocar una broncoaspiració. La barbeta està inclinada en direcció la part alta del cap de forma que l'epiglotis es manté oberta. Finalment, els braços i les cames queden bloquejats de manera que la postura aconsegueix ser estable.

Si es tracta d'una dona embarassada, i aquesta precisa la PLS la posició serà la mateixa, però sobre el costat esquerre per evitar que la vena cava inferior es comprimeixi i el flux de sang es mantingui.

El seu protocol es el següent: 

1. Comprovar si la víctima esta conscient i respon amb normalitat. 

2. Obertura de la via aèria (maniobra front-mentó) VES.

3. A. Si la víctima respira, col·locar-la en (PLS). 

3. B. Si la víctima no respira, trucar al 112, tractar d’aconseguir un DEA i iniciar immediatament les maniobres de reanimació cardiopulmonar (RCP).

4. Inici de les compressions toràciques. 

5. Us d’un desfibril·lador extern automatitzat (DEA). 

En els nens es col·loca un pegat a l'esquena sota de l'escàpula esquerra i l'altra davant a l'esquerra de l'estèrnum.

• Obstrucció incompleta. 

• Obstrucció completa. 

Protocol d’actuació 

1. OVACE incompleta. indicar i animar la víctima a tossir sense fer-li cops, ja que la situació es pot agreujar si es realitza alguna manipulació en la víctima. 

2. OVACE completa. Si la tos es torna inefectiva i la víctima mostra signes d’obstrucció greu de la via aèria i esta conscient. 

2A. Fer-li 5 cops a l’esquena.  

2B. Si no son efectius, realitzar fins a cinc compressions abdominals (maniobra de Heimlich). 

2C. Si l’obstrucció encara no s’alleuja, continuar alternant cinc cops a l’esquena amb cinc compressions abdominals. 

3. Si la víctima perd la consciencia la col·locarem al terra, trucarem al 112 i comencarem la RCP amb compressions toràciques. 

El seu protocol es el següent: 

1. Comprovar la consciència de l’infant.  

• Si l’infant respon, deixar l’infant en la posició en que se l’ha trobat i demanar ajuda. 

• Si l’infant no respon: Demanar ajuda, girar l’infant i col·locar-lo en decúbit supí i obrir la via aèria de l’infant.

2. Mantenint la via aèria oberta “veure”, “escoltar” i “sentir”.

• Si l’infant respira amb normalitat: col·locar-lo en PLS, sempre tenint en compte que no sigui traumàtic, trucar al 112.

• Si la respiració no es normal o l’infant no respira: d’extreure amb cura qualsevol cos estrany que obstrueixi la via aèria, i retirar-lo, nomes si es veu, fer 5 insuflacions inicials de rescat mantenint oberta la via aèria i repetir la seqüencia cinc vegades.

3. Comprovar els signes de circulació o signes vitals (durant 10 segons). 

• Si en aquests 10 segons es comprova clarament que existeixen signes vitals, continuar amb les insuflacions fins que l’infant recuperi una respiració adequada per si mateix. 

• Si no hi ha signes de vida: començar les compressions toràciques i coordinar-les amb les insuflacions (15:2).

4. Continuar amb la RCP fins que es disposi d’un DEA. 

El protocol en aquests casos: 

1. Obstrucció incompleta: En aquest cas, cal animar-los a mantenir aquests esforços espontanis. No intervenir perquè si l'objecte estrany es desplaça, la condició pot empitjorar i provocar una obstrucció completa.

2. Obstrucció completa amb infant conscient:

Majors d’un any: Cinc cops a l’esquena + cinc compressions abdominals.

Menors d’un any/lactant: Cinc cops a l’esquena + cinc compressions toràciques.

3. Obstrucció completa amb infant inconscient:

Majors d’un any: Cinc cops a l’esquena + cinc compressions abdominals.

Menors d’un any/lactant: Cinc cops a l’esquena + cinc compressions toràciques.

4. Compressions toràciques i RCP: Si després de fer cinc espiracions de rescat no hi signes passar directament a les compressions toràciques i seguir la seqüencia de RCP (15:2), si sembla que l’obstrucció s'ha solucionat, obrir novament la via aèria i fer respiracions de rescat, si l'infant no esta respirant. 

Pols: valors normals 60-100 pulsacions per minut.

Respiracions: valors normals 12-20 respiracions per minut.

Tensió arterial: valors normals:

• Tensió arterial sistòlica 100-140 mmHg

• Tensió arterial distòlica: 60-90 mmHg

Una RCP bàsica precoç i de qualitat és fonamental.

SEQÜÈNCIA D'ACTUACIÓ EN LA RCP BÀSICA:

1. Autoprotecció per al pacient i el reanimador.

2. Comprovació que la víctima respon no respon.

3. Anomenada d'auxili.

4. Obertura de la via aèria.

5. Comprovació de la respiració: no respira

6. Trucar al 112.

7. 30 compressions toràciques.

8. Ventilació (2 insuflacions) amb aire.

Es tria el punt de compressió, en el centre del tòrax i es col·loquen les mans entrellaçades.

Durant les compressions toràciques, el reanimador no ha de donar suport als seus dits en el tòrax del pacient per a així assegurar-se que la pressió que exerceix no s'aplica en les costelles. Tampoc cal fer pressió en l'abdomen ni en la part

final de l'estèrnum.

Qui reanima descàrrega el seu pes sobre l'estèrnum del pacient amb un pes basculant de la pelvis. La profunditat de

cada compressió serà de 4 - 5 cm i, després de cada compressió, el tòrax ha de recuperar la seva posició inicial.

• Cal estrènyer amb fermesa i rapidesa.

• Freqüència de compressions: 100/minut.

• Relació compressió - ventilació: 30/2 en totes les víctimes, excepte en nounats.

S'ha d'intentar limitar el nombre d'interrupcions de les compressions toràciques. Cada vegada que s'interrompen, la sang deixa de circular.

Una vegada realitzats els 5 cicles (2 minuts aproximadament), comprovar la presència o absència de respiració durant 5 - 10 segons.

• Si respira, però continua inconscient, col·locar a la persona en posició lateral de seguretat.

• Si continua sense respirar, tornar a repetir la maniobra (5 cicles de 30 compressions + 2 ventilacions) i després de les últimes 2 ventilacions, comprovar de nou si respira; si no ho fa, seguir.

Mantenir tapat el nas del pacient, per a evitar que l'aire s'escapi.

Qui reanima ha de realitzar una inspiració normal (no profunda) i col·locar els llavis al voltant de la boca del pacient. Insuflar aire al pacient durant 1 segon, observant que el tòrax s'eleva.

Mantenint l'obertura de la via aèria, el reanimador s'ha de separar del pacient per a veure com el tòrax es deprimeix quan sali l'aire, mentre aprofitarà per a prendre aire per a tornar a repetir-lo una vegada més.