<?xml version="1.0"?>
<rss version="2.0">
   <channel>
      <title>Egipte i Mesopotania by Adrian Garcia Vinelli</title>
      <link>https://padlet.com/adriangarciavinelli/x0jc9p17bn6qxysg</link>
      <description></description>
      <language>en-us</language>
      <pubDate>2023-03-13 13:07:35 UTC</pubDate>
      <lastBuildDate>2025-09-28 13:05:46 UTC</lastBuildDate>
      <webMaster>hello@padlet.com</webMaster>
      <image>
         <url></url>
      </image>
      <item>
         <title>Control d&#39;aigua d&#39;Egipte</title>
         <author>adriangarciavinelli</author>
         <link>https://padlet.com/adriangarciavinelli/x0jc9p17bn6qxysg/wish/2514421166</link>
         <description><![CDATA[<div>A Mesopotamia i Egipte, la pluja és escasa, i no era de forma regular,però com l'agricultura depén de l'aigua, i aprofitaven l'aigua dels rius.<br>A partir del IV mil·leni a.C.,ve començar les crescudes dels rius Tigris i Eufrates a Mesopotamia. Com la construcció de dics de contenció i canals. Aixo va fer que aumentara les zones on conrear i permetre regar els camps.Amb tot aixo van fer dos grans invents... la roda i l'arada, i aixo va permetre conrear amb més facilitat.<br><br>Per poder controlar els conreus als camps de conreus van fer un gran desenvolupamet del càlcul, i nove tecniques de goemetría.</div>]]></description>
         <enclosure url="https://padlet-uploads.storage.googleapis.com/1990498989/5f63791d6073b4a268fc863624a3b7cd/Screenshot_2023_03_14_08_33_24.png" />
         <pubDate>2023-03-13 13:27:31 UTC</pubDate>
         <guid>https://padlet.com/adriangarciavinelli/x0jc9p17bn6qxysg/wish/2514421166</guid>
      </item>
      <item>
         <title>Les crescudes del NIL</title>
         <author>adriangarciavinelli</author>
         <link>https://padlet.com/adriangarciavinelli/x0jc9p17bn6qxysg/wish/2517398482</link>
         <description><![CDATA[<div>El Nil comença al sud d'Egipte,en unes terres on a l'estiu abunda molta aigua.<br>Per això el riu patia que fia una gran crescuda anual controlava les terres de ribes.<br>Quan l'aigua disminuïa, les ribes quedaven cobertes d'una terra molt fèrtil, on se sembrava els conreus.</div>]]></description>
         <enclosure url="https://padlet-uploads.storage.googleapis.com/1990522963/78ac5b0d7634c315d3d7c01cc1745f13/Screenshot_2023_03_15_09_50_38.png" />
         <pubDate>2023-03-15 08:34:04 UTC</pubDate>
         <guid>https://padlet.com/adriangarciavinelli/x0jc9p17bn6qxysg/wish/2517398482</guid>
      </item>
      <item>
         <title>Societats agricoles</title>
         <author>alexduenasroman</author>
         <link>https://padlet.com/adriangarciavinelli/x0jc9p17bn6qxysg/wish/2517398678</link>
         <description><![CDATA[<div>L'augment de la producció agrícola va estimular el creixement de la població, del comerç i de l'artesania a Egipte.<br><br>La majoria eren pagesos lliures i vivien a prop dels rius. Treballaven en terres dels monarques, nobles i els sacerdots pero havien d'emportar-se un tant per cent de la collida.<br>Els homes sembraven, llauraven, collien i construïen dic i canals. Quan no es feien tasques agrícoles estaven obligats a treballar en les grans construccions.<br><br>Les dones col·laboraven en la recol·lecció, feien el pa i la cervesa i també creaven vestits i els venien als mercats.</div>]]></description>
         <enclosure url="https://padlet-uploads.storage.googleapis.com/1990522963/12fa20a3e9494f99e67d4298da3726eb/Screenshot_2023_03_15_09_28_48.png" />
         <pubDate>2023-03-15 08:34:15 UTC</pubDate>
         <guid>https://padlet.com/adriangarciavinelli/x0jc9p17bn6qxysg/wish/2517398678</guid>
      </item>
      <item>
         <title>Els primers moments de la història</title>
         <author>juliahitoburrueco</author>
         <link>https://padlet.com/adriangarciavinelli/x0jc9p17bn6qxysg/wish/2517398762</link>
         <description><![CDATA[<div>A les ciutats mesopotàmiques, cap al 3300 aC, i més endavant a Egipte (3150 aC), s'hi va iniciar la pràctica de l'escriptura, que va adoptar, respectivament, la forma cuneïforme i la jeroglífica.<br>Els primers escrits van ser anotacions per les propietats de la terra, collites, i, el cap de bestiar. Això va comptabilitzar les transaccions comercials per poder supervisar la recaptació d'impostos.<br>Per consolidar el seu poder, els monarques van manar a escriure els primers codis de lleis i tipus de cròniques de les seves gestes. Es van redactar textos religiosos i literaris, que ens han permès conèixer creences espirituals i costums de diferents pobles.<br><br></div>]]></description>
         <enclosure url="https://matvall.es/file.php/1/Conferencia/agricultura[1].jpg" />
         <pubDate>2023-03-15 08:34:20 UTC</pubDate>
         <guid>https://padlet.com/adriangarciavinelli/x0jc9p17bn6qxysg/wish/2517398762</guid>
      </item>
      <item>
         <title>Un llogaret agrícola a egipte</title>
         <author>noravazquezbarba</author>
         <link>https://padlet.com/adriangarciavinelli/x0jc9p17bn6qxysg/wish/2517399678</link>
         <description><![CDATA[<div><br>Els egipcis feien diferents tasques, com per exemple caçar, passejar al riu o criar animals. A més a més, conreaven cereals, llegums, fruites i lli per teixir.</div>]]></description>
         <enclosure url="https://padlet-uploads.storage.googleapis.com/1990522887/6b3e143390e0ceb7939503be2e442ef4/Screenshot_2023_03_15_09_35_44.png" />
         <pubDate>2023-03-15 08:35:04 UTC</pubDate>
         <guid>https://padlet.com/adriangarciavinelli/x0jc9p17bn6qxysg/wish/2517399678</guid>
      </item>
      <item>
         <title>L&#39;escriptura cuneïforme</title>
         <author>adriangarciavinelli</author>
         <link>https://padlet.com/adriangarciavinelli/x0jc9p17bn6qxysg/wish/2517403222</link>
         <description><![CDATA[<div>Una de les primeres fonts d'escriptura a Mesopotàmia van ser les pictogràfiques és a dir es dibuixava un símbol que es deien (pictogrames) que feien dibuixos de les coses en comptes de escribir-los.<br>Per anar simplificant l'escriptura, els signes es van anar simplificant i va passar a l'escriptura<br>CU-NEÏFORME<br>L'escriptura cuneïforme consistia en diferents signes amb valors d'una síl·laba. Que hi havia uns 2.000 diferents, dels quals 600 s'utilitzaven assíduament.<br>Es solia escribir en una tauleta d'argila humida que es deixava assecar al sol.</div>]]></description>
         <enclosure url="https://padlet-uploads.storage.googleapis.com/1990498989/234a395a86b31d4f78e54d26392057f5/Screenshot_2023_03_15_09_51_15.png" />
         <pubDate>2023-03-15 08:38:34 UTC</pubDate>
         <guid>https://padlet.com/adriangarciavinelli/x0jc9p17bn6qxysg/wish/2517403222</guid>
      </item>
      <item>
         <title>El primer codi de lleis</title>
         <author>noravazquezbarba</author>
         <link>https://padlet.com/adriangarciavinelli/x0jc9p17bn6qxysg/wish/2517410506</link>
         <description><![CDATA[<div>El primer codi de lleis que s'ha trobat escrit es el següent:<br><br>1 Si un home n'acusa un altre d'homicidi sense tenir-ne proves, serà ajusticiat.<br><br>2 Si un home ha comès un robatori, serà ajusticiat.<br><br>3 Si un fill pega al seu pare, se li tallarà la mà.<br><br>4 Si un home arrenca un ull al fill d'un altre home, se li arrancarà un ull.<br><br>5 Si un home decideix desheretar el seu fill i diu davant del jutge "desheret el meu fill", el jutge examinarà la causa. Si el fill no ha comès una falta creu, el pare no podrà desheretar el fill.</div>]]></description>
         <enclosure url="https://padlet-uploads.storage.googleapis.com/1990522887/789ad2fb3c6a2eb4031a1e306b6d2f94/Screenshot_2023_03_15_09_40_37.png" />
         <pubDate>2023-03-15 08:45:31 UTC</pubDate>
         <guid>https://padlet.com/adriangarciavinelli/x0jc9p17bn6qxysg/wish/2517410506</guid>
      </item>
      <item>
         <title>Definicions</title>
         <author>adriangarciavinelli</author>
         <link>https://padlet.com/adriangarciavinelli/x0jc9p17bn6qxysg/wish/2518957423</link>
         <description><![CDATA[<div><strong><em>assecat de papir:</em></strong>es una planta aquatica comun alguns indrets de la conca Mediterrània, sobretot a Egipte<br><strong><em>recompte de collita:</em></strong>es tracta de la compta de la recol·leció anual<br><strong><em>llogaret:</em></strong>un llogaret és el nucli de població petit.Nucli molt petit que no arriba a poble<br><strong><em>ventament:</em></strong> es el procés de separar el grà net de la palla<br><strong><em>batuda:</em></strong>es l'operacó de batre per poder separar el grà de la palla en una cosa amb moviment<br><strong><em>sembra:</em></strong>es l'acció on es cultiva el grà per poder menjar<br><strong><em>arada:</em></strong>és l'acció de remoure la terra per plantar les semilles<br><strong><em>canals de reg:</em></strong>té la funció de conduir l'aigua pels canals per tindre les terres humides<br><strong><em>blat:</em></strong>es un conjut de cereals, cultivats o silvestres<br><strong><em>sega:</em></strong>es el procés de tallar la Recol·leció i recollirla<br><strong><em>poalancana:</em></strong>es una maquina simple per recollir aigua<br><strong><em>sitges</em></strong>-es un diposit de grà<br><strong><em>vaixell de pesca:</em></strong>es un vaixell per pescar a riu més proper<br><strong><em>transpor de mercaderies:</em></strong>es un vaixell per desplazar diferents objectes fins un destí<br><strong><em>Nil:</em></strong>es un riu que pasa per Egipte<br><strong><em>desert:</em></strong>es un bioma de clima árid amb precipitacions excases, i fauna i flora excasa</div>]]></description>
         <enclosure url="https://padlet-uploads.storage.googleapis.com/1990498989/978187739c42e03f38eb0e98d03ca48b/Screenshot_2023_03_16_08_47_14.png" />
         <pubDate>2023-03-16 07:12:30 UTC</pubDate>
         <guid>https://padlet.com/adriangarciavinelli/x0jc9p17bn6qxysg/wish/2518957423</guid>
      </item>
      <item>
         <title>Les primeres ciutats estats</title>
         <author>adriangarciavinelli</author>
         <link>https://padlet.com/adriangarciavinelli/x0jc9p17bn6qxysg/wish/2526817522</link>
         <description><![CDATA[<div>Als anys&nbsp; 3500 i 2000 a.C. A<strong> </strong>sumer (a baixa mesopotàmia) i a Egipte el desemvolupament de l'agricultura va ajudar molt a crear les ciutat.<br>Mesopotàmia es va crear com a ciutats estat independets.<br>Aquestes eren algunes de les ciutats (Ur,Uruk,Èridu i Lagaix)<br>Cadascuna tenía el seu valor polític i religós.<br><br>A les ciutats també es feien activitats artesanals, com (orfebrería,cuir,vidre, fusta, cèramica o metalls).<br>La major part del comerç estaben situats al voltant dels temples. Les ciutats estaben governades per reis, que teníen els valors: militars, polític, religiós. Tenien exèrcit perque els conflictes entre ciutats eren molt freqüents.</div>]]></description>
         <enclosure url="" />
         <pubDate>2023-03-22 08:55:41 UTC</pubDate>
         <guid>https://padlet.com/adriangarciavinelli/x0jc9p17bn6qxysg/wish/2526817522</guid>
      </item>
      <item>
         <title>Una ciutat mesopotànica</title>
         <author>alexduenasroman</author>
         <link>https://padlet.com/adriangarciavinelli/x0jc9p17bn6qxysg/wish/2526819685</link>
         <description><![CDATA[<div>La ciutat d'Ur tenia dos grans muralles, una envoltava la ciutat urbana y l'altre la sagradam amb la grandiositat de les seves construccions que volien demostrar el seu poder reial. Els canals unien la ciutat amb el port i el riu. Pels canals anaven els mercaders. <br><br></div>]]></description>
         <enclosure url="https://padlet-uploads.storage.googleapis.com/1990522963/4850eaba2c4bd60da1954e71eb356129/Screenshot_2023_03_22_09_56_20.png" />
         <pubDate>2023-03-22 08:57:40 UTC</pubDate>
         <guid>https://padlet.com/adriangarciavinelli/x0jc9p17bn6qxysg/wish/2526819685</guid>
      </item>
      <item>
         <title>L&#39;evolució de les ciutats estats cap a grans imperis</title>
         <author>juliahitoburrueco</author>
         <link>https://padlet.com/adriangarciavinelli/x0jc9p17bn6qxysg/wish/2532955383</link>
         <description><![CDATA[<div>A les terres que voregen els rius Tigris i Eufrates, a partir del lV mil·lenni a.C., s'hi van desenvolupar quatre grans imperis: el sumeri, el babilònic, l'assiri i el persa.<br><br><strong>Regne d'Accad:</strong><br>Cap al 3100 a.C., Mesopotàmia va ser dominada pels sumeris, que es van organitzar en ciutats estat.<br>Al lll mil·lenni a.C., el rei <strong>Sargon</strong> va ocupar les ciutats de la Baixa Mesopotàmia i va crear el regne d'Accad.<br><br><strong>Imperi babilònic:</strong><br>Cap al 1800 a.C., la ciutat de Babilònia es va imposar sobre les altres ciutats i va formar l'Imperi babilònic , que va aconseguir la màxima prosperitat en temps del rei <strong>Hammurabi</strong> (1750 a.C.).<br>&nbsp;</div>]]></description>
         <enclosure url="https://padlet-uploads.storage.googleapis.com/1992877492/4f2b796b6fead95a3b71f4d910bbe6eb/Screenshot_2023_03_27_13_46_22.png" />
         <pubDate>2023-03-27 11:50:02 UTC</pubDate>
         <guid>https://padlet.com/adriangarciavinelli/x0jc9p17bn6qxysg/wish/2532955383</guid>
      </item>
      <item>
         <title>L&#39;evolució de les ciutats estat cap a grans imperis</title>
         <author>noravazquezbarba</author>
         <link>https://padlet.com/adriangarciavinelli/x0jc9p17bn6qxysg/wish/2532996325</link>
         <description><![CDATA[<div>IMPERI ASSIRI: Al 1300 a. C. Els asseris van crear un imperi , va començar desde el golf Pèrsic i va acabar al mar mediterrani.&nbsp;<br><br>IMPERI PERSA: Al segle VI a. C, en temps de rei Cir, els perses van conquerir Mesopotàmia i van crear un nou imperi que es va expandir fins al riu Indus. Les seves ciutats més Susa i Persèpolis. <br><br></div>]]></description>
         <enclosure url="https://padlet-uploads.storage.googleapis.com/1990522887/77ad9ff23a64cf80246d8097b1357fdb/Screenshot_2023_03_27_13_49_35.png" />
         <pubDate>2023-03-27 12:21:10 UTC</pubDate>
         <guid>https://padlet.com/adriangarciavinelli/x0jc9p17bn6qxysg/wish/2532996325</guid>
      </item>
      <item>
         <title>L&#39;arquitectura</title>
         <author>adriangarciavinelli</author>
         <link>https://padlet.com/adriangarciavinelli/x0jc9p17bn6qxysg/wish/2536299624</link>
         <description><![CDATA[<div>A l'arquitectura es van fer grans construccions,però són poques les que ens han previngut a causa de la pobresa dels materials.<br>Els temples presentaven un aspecte mols sólid i amb poques obertures. La inexsistencia de les pedres va afavorir la contrucció de grans edificacions amb tova i maons cuits.<br><br>La construcció s'aixecava damunt de grans plataformes o terrasses, s'accedia amb grans escales i al cim hi havia un santuari.<br>Tot al voltant hi havia patis oberts, on es congregaven els fidels.</div>]]></description>
         <enclosure url="https://padlet-uploads.storage.googleapis.com/1990498989/5cde236fa8f76ce9c32ec205cefa2d9d/Screenshot_2023_03_29_09_34_51.png" />
         <pubDate>2023-03-29 07:32:24 UTC</pubDate>
         <guid>https://padlet.com/adriangarciavinelli/x0jc9p17bn6qxysg/wish/2536299624</guid>
      </item>
      <item>
         <title>Un zigurat</title>
         <author>juliahitoburrueco</author>
         <link>https://padlet.com/adriangarciavinelli/x0jc9p17bn6qxysg/wish/2536308339</link>
         <description><![CDATA[<div>El santuari era la residència dels déus quan baixaven a la terra.</div>]]></description>
         <enclosure url="https://padlet-uploads.storage.googleapis.com/1992877492/1cf31dca2c25812f301d39e63a4bdfd1/Screenshot_2023_03_29_09_39_31.png" />
         <pubDate>2023-03-29 07:40:21 UTC</pubDate>
         <guid>https://padlet.com/adriangarciavinelli/x0jc9p17bn6qxysg/wish/2536308339</guid>
      </item>
      <item>
         <title>l&#39;Art mesopotànic</title>
         <author>alexduenasroman</author>
         <link>https://padlet.com/adriangarciavinelli/x0jc9p17bn6qxysg/wish/2536310470</link>
         <description><![CDATA[<div>S'hi unclouen les manifestacions artististiques d'un periode molt extens que va desde les ciutats estat sumèries fins als imperis babilònic i assiri.<br>Es tracta d'un art orientat a enlatir als poderosos, i deixar constància.<br><br></div>]]></description>
         <enclosure url="https://padlet-uploads.storage.googleapis.com/1990522963/20a3e1b94ef133e32b160f80cd8e388b/Screenshot_2023_03_29_09_34_31.png" />
         <pubDate>2023-03-29 07:42:11 UTC</pubDate>
         <guid>https://padlet.com/adriangarciavinelli/x0jc9p17bn6qxysg/wish/2536310470</guid>
      </item>
      <item>
         <title>L&#39;escultura i el relleu</title>
         <author>juliahitoburrueco</author>
         <link>https://padlet.com/adriangarciavinelli/x0jc9p17bn6qxysg/wish/2536310952</link>
         <description><![CDATA[<div>En escultura, les figures estan idealitzades, són molt geomètriques i es van crear per ser contemplades frontalment.<br><br><strong><em>Les estàtues orants<br><br></em></strong>A l'interior dels temples mesopotàmics s'hi ha trobat una gran quantitat d'escultures que representen homes en actitud orant.<br><br>També hi són freqüents les representacions del <strong><em>Gudea</em></strong>, o governador de la ciutat.<strong><em><br></em></strong><br></div>]]></description>
         <enclosure url="https://padlet-uploads.storage.googleapis.com/1992877492/2f6d092e58c3e9f828a6f6a202b59982/Screenshot_2023_03_29_09_46_52.png" />
         <pubDate>2023-03-29 07:42:37 UTC</pubDate>
         <guid>https://padlet.com/adriangarciavinelli/x0jc9p17bn6qxysg/wish/2536310952</guid>
      </item>
   </channel>
</rss>
