Teixits diferents poden formar òrgans (agrupació de teixits diferents que col·laboren per realitzar una funció)

Els animals triblàstics poden desenvolupar una major varietat de teixits que els diblàstics i, per tant, constituir òrgans i estructures internes més complexes.

Digestió extracel·lular o mixta (extracel·lular + intracel·lular)

Micròfags filtradors, sedimentívors, de superfície, consumidors d'aliments líquids o macròfags depenent de l'espècie

Regions especialitzades en la cavitat = alta eficiència digestiva

Digestió extracel·lular o mixta (extracel·lular + intracel·lular)

Micròfags filtradors, sedimentívors, de superfície, consumidors d'aliments líquids o macròfags depenent de l'espècie

No hi ha regions especialitzades en la cavitat = baixa eficiència digestiva

El recurs alimentari dels microorganismes planctònics ofereix un nínxol a espècies del fílum (clade) dels cnidaris

Digestió intracel·lular

Micròfags filtradors

Difusió a través de la membrana cel·lular de petites molècules orgàniques dissoltes en l'aigua

Captura de macromolècules orgàniques u organismes microscòpics mitjançant pinocitosi o fagocitosi

El recurs alimentari en forma de detritus de la neu marina i de microorganismes planctònics ofereix un nínxol a espècies del fílum (clade) de les esponges.

És la única possible en animals sense capes germinals durant el desenvolupament embrionari

Els enzims hidrolítics (lipases, proteases, glucosidades...) de l'interior dels lisosomes actuen quan aquests es fusionen amb els endosomes que contenen els grans nutrients o petits microorganismes capturats mitjançant pinocitosi o fagocitosi

Els enzims hidrolítics (lipases, proteases, glucosidases...) són abocats per exocitosi al tub on trenquen els grans nutrients en petits nutrients que són transportats a travès de la membrana a l'interior de les cèl·lules

Només possible en animals amb mesoderm del qual deriva la musculatura

Augmenta l'eficiència digestiva en els macròfags

Precedeix a la digestió química

Els enzims hidrolítics (lipases, proteases, glucosidases...) trenquen els grans nutrients (proteïnes, greixos, hidrats de carboni complexes...) en petits nutrients (aminoàcids, àcids grassos, monosacàrids...)

Transport a través de la membrana cel·lular de petits nutrients dissolts en el medi.

Només paràsits i micròfags consumidors d'aliment líquid

El tub digestiu de peixos, mamífers, etc ofereix un nínxol que és ocupat per espècies paràsites del fílum (clade) dels platelmints

En espècies de la classe dels peixos feromones en l'orina del mascle estimulen l'ovulació en la femella per sincronitzar l'alliberament d'ambdues cèl·lules sexuals

Ventall de respostes d'un animal davant informació interna

En espècies de la classe (clade) dels mamífers, quan els mecanoreceptors detecten una disminució de la pressió arterial es contraresta accelerant el batec cardíac.

Aquest potencial contribueix a mantenir l'osmoloritat en animals osmoreguladorsi i també és clau en el transport d'altres ions i molècules a travès de la membrana.

El potencial d'acció és generat per canals iònics sensibles a estímuls (elèctric, químic, mecànci,...) i és puntual.

Aquest potencial és un senyal elèctric que s'utilitza en la comunicació cel·lular.

Només les cèl·lules excitables (cèl·lules del sistema nerviós, cèl·lules musculats i receptors) tenen potencials d'acció.

El recorregut acostuma a tenir una direcció preferent, de la neurona presinàptica a la neurona postsinàptica, o de la neurona motora a la fibra muscular.

En espècies de la classe (clade) dels insectes els mascles són atrets cap a les femelles en detectar les feromones alliberades per elles.

Abast curt

Poca especificitat.

La majoria de cèl·lules poden realitzar-la.

La secreció de neurotransmissors per part de les neurones en seria un cas particular.

Abast llarg.

Alta especificitat.

Només algunes cèl·lules especialitzades poden realitzar-la.

La secreció de neurohormones per part de les neurones en seria un cas particular.

Pot comportar o no locomoció

L'estímul de la beguda desencadena una resposta motora per beure en espècies del la classe (clade) dels mamífers.

L'estímul de succió en el mugró desencadena una resposta secretora per produir llet en les glàndules mamàries en espècies de la classe (clade) dels mamífers

En la simetria radial els múltiples plans de simetria que passen per l'eix longitudinal són equivalents en quant a interacció amb el medi (manca de cefalització = absència de SNC i SNP = menor sofisticació en la funció de relació)

En la simetria bilateral l'únic pla de simetria que passa per l'eix longitudinal és preferencial pel que fa a interacció amb el medi (cefalització = presència de SNC i SNP = major sofisticació en la funció de relació)

Manca de cèl·lules excitables

Manca d'estructures sensorials que transmetin senyals elèctrics

Major capacitat de regenerar un individu sencer a partir d'un fragment

Comunicació química paracrina

La vida sèssil i de microfàgia filtradora en un entorn marí força estable ofereix un nínxol a espècies del fílum (clade) dels porífers

Presència d'estructures sensorials que transmeten senyals elèctrics

No hi ha especialització neuronal, tampoc cefalització o subdivisió entre SNC i SNP= respostes no elaborades

Major capacitat de regenerar un individu sencer a partir d'un fragment

Comunicació química paracrina

Presència d'estructures sensorials que transmeten senyals elèctrics

Especialització neuronal (sensores ,motores, interneurones) però sense cefalització és a dir subdivisió entre SNC i SNP = respostes poc elaborades

Major capacitat de regenerar un individu sencer a partir d'un fragment

Comunicació química endocrina

Presència d'estructures sensorials que transmeten senyals elèctrics

Especialització neuronal (sensores, motores i interneurones) i cefalització, és a dir, subdivisió en un SNC i un SNP = respostes més elaborades

Menor capacitat de regenerar un individu sencer a partir d'un fragment (només algunes espècies)

SNC desprotegit = menor mida i complexitat

Comunicació química paracrina

Presència d'estructures sensorials que transmeten senyals elèctrics

Especialització neuronal (sensores, motores, interneurones) i cefalització amb subdivisió en SNC i SNP = respostes més elaborades

Menor capacitat de regenerar un individu sencer a partir d'un fragment (només algunes espècies)

SNC desprotegit = menor mida i complexitat

Comunicació química endocrina

Interacció sistemes nerviós i endocrí poc desenvolupada

Presència d'estructures sensorials que transmeten senyals elèctrics

Especialització neuronal (sensores, motores, interneurones) i cefalització amb subdivisió en SNC i SNP = respostes més elaborades

Incapacitat de regenerar un individu sencer a partir d'un fragment

SNC protegit= major mida i complexitat

Comunicació química endocrina

Interacció sistemes nerviós i endocrí molt desenvolupada (eix hipotàlem-hipòfisi)

Molta especialització (regions concretes governen tasques concretes = respostes molt elaborades)

Major nombre de neurones en una regió = major complexitat

Major plasticitat neuronal = major capacitat d'aprenentatge

El cervell mig s'especialitza sobretot en percepció i processament sensorial ràpid i respostes motores automàtiques

El cervell posterior s'especialitza sobretot en control de l'equilibri i motricitat fina, control de constants vitals (freqüència cardíaca i respiratòria, pressió arterial...)

Quan més amunt queda una espècie en la vertical que tallaria la línia blava més "intel·ligent" es considera, i quan més avall menys "intel·ligent" es considera

Separació més marcada = major sofisticació i eficiència

El simpàtic coordina la resposta de "lluita o fugida"

El parasimpàtic coordina la resposta de "descans i digestió"