jo diria: "Pensa en l'alumnat, actúa en l'alumnat". Pel que necessiti tecnología, tecnología i pel que necessiti llapis i paper, llapis i paper.

Les persones s'omplen la boca dient que volen un canvi no només en l'educació sinó també en la societat però, a l'hora de la veritat no s'actua i a més, continuem mantenint el que tenim. 
Per exemple, pel què fa a l'educació, el nostre sistema educatiu dóna molta importància a la memorització de conceptes i a la reproducció de coneixements però, en canvi, deixa de banda aspectes tan importants com la comunicació o la creativitat. 

Per aquest motiu, és important crear ambients flexibles que es puguin adaptar a cada infant però, que a la vegada potenciïn el talent de cada un, és a dir, allò que el fa ser especial. 

 

Estic d’acord amb què el sistema educatiu d’avui en dia no és l’ideal ni molt menys, només cal veure les xifres actuals sobre el fracàs escolar. Aquest fet, com molts d’altres, significa que alguna cosa estem fent malament. El ponent proposa el disseny d’un entorn d’aprenentatge no basat en la mitjana, per tal d’obtenir un millor rendiment dels estudiants i augmentar el seu potencial individual. Comparteixo la idea de veure l’error i l’absurditat en dissenyar un mètode d’aprenentatge apte per a ningú, ja que com totes les persones ja sabem, cap alumne és estàndard ni compleix les totals característiques pròpies d’una mitjana (concepte abstracte). També opino que, tot i que sí que cal tenir en compte les necessitats individuals i interessos dels nostres alumnes, és de gran rellevància i suport potenciar el treball COL·LECTIU. 

Opino que és una part fonamental que com a mestres no se’ns pot escapar a l’hora de formar a futurs ciutadans. El ponent remarca i posa especial èmfasi en la importància de l’èxit individual, mentre que en cap moment de la conferència fa referència al valor del col·lectiu. En el vídeo, tenim l’exemple del possible alumne talentós amb dots suficients per descobrir la cura del càncer. Personalment, dubto que un únic individu pugui fer quelcom respecte a la cura del càncer (un de tants exemples). 

És així com critico plenament la intencionalitat d’aquesta potència, centrada bàsicament en uns objectius totalment capitalistes, representats per l’èxit individual i competitiu de l’individu dins d’una societat. Segons el meu parer, la supervivència humana tan sols pot ésser a través d’un sistema de decreixement afí a l’èxit col·lectiu i cooperatiu, i aquest tan sols pot resultar ser dut a terme (o qualsevol altre sistema alternatiu que impliqui la destrucció del capitalisme), forçosament per les nefastes conseqüències d’unes profundes crisis relacionades amb el canvi climàtic i els recursos naturals del nostre planeta (futur pròxim).

 

Per últim esmentar, retornant al tema, que tot i que l’ús de la tecnologia per crear entorns d’aprenentatge flexibles pugui resultar una bona eina, com a futurs mestres no hem de caure en la trampa de dependre d’elles. Existeixen molts més recursos, menys materials i que no afavoreixen les grans multinacionals (amb el que això significa), al nostre abast. Com a mestres, penso que és essencial tenir present i ser conscient de tots aquests aspectes socials i rellevants que ens envolten i que marquen el constant present i futur de la nostra societat.