Hipòlit, que odiava les dones, rebutja la seva madrastra. Ella, preocupada perquè no volia que li digués res a Teseu, acusa a Hipòlit de violar-la. Teseu li demana al seu pare, Posidó, que mati el jove, i els cavalls del déu l'arrosseguen i el maten. 

Fedra, aclaparada per la culpa, es penja

Completeu la història en llatí 

Director: Jules Dassin

Actors: 

Fedra, Phaedra: Melina Merkuri

Hipòlit, que reb el nom d’Alexis: Anthony Perkins

Teseu, que reb el nom de Thanos: Raf Vallone

Dida: Olympia Papadouka

Data d’estrena: 1962

Idioma original: grec

Nominacions: 

1963, Oscar al millor vestuari

1963, Globus d’Or a la millor actriu dramàtrica per Melina Merkuri

La diferència principal que hi ha entre aquesta pel·lícula i el mite original és que l’amor de Fedra cap a Alexis (Hipòlit) és correspost. L’altre és que es coneixen a partir que Thanos (Teseu) envies Fedra a buscar Alexis per convencer-lo que estudiés economia. Hem vist l’escena de la mort d’Alexis, i té molts simbolismes amb el mite original. En primer lloc ell va en cotxe conduint pel costat del mar, com al mite porta el carro de cavalls. Es troba amb un camió en contra direcció, que podria representar el monstre, i cau pel precipici. 

Pel·lícula: Fedra

Director: Manuel Mur Oti

Repartiment:

Fedra, que rep el nom d’Estrella: Emma Penella

Hipòlit, que reb el nom de Fernando: Vicente Parra

Teseu, que reb el nom de Juan: Enrique Diosdado

Data d’estrena: 1956

Idioma original: castellà

Aquesta adaptació es bastant fidel al mite original de Freda. Tot i aixo, per la informació que hem trobat, hi ha algunes diferències importants. En primer lloc quan Estrella (Fedra) coneix a Juan (Teseu) no es casa amb ell. Més tard, s’enamora de Fernando (Hipòlit), el fill de Juan, però ella no és corresposta. Decideix contraure matrimoni amb Juan per tal d’ estar més a prop de Fernando. L’ altra diferència és que després que Estrella declari el seu amor a Fernando i aquest fugi, ella el persegueix i ell la pega amb un pal. Podríem dir que l’ agressió que s’inventa en la tragèdia original, tot i no ser una violació, en aquest cas és certa. 

Katia Schwarz i Berta Nogués, 10-2-18

La adaptacio de Fedra en forma d’opera més antiga va ser la composta per Simon Mayr, amb data d’estrena el 26 de desembre de 1820. Aquesta va ser la penúltima òpera del compositor Mayr. I es va estrenar a La Scala a Milan amb Teresa Balloc-Giorgi que va interpretar el personatge principal.

Una altre de les adaptacions de la obra de Fedra va ser feta com una òpera flamenca. Aquesta va se estrenada el 1989 i reestrenada l'any 2010. La música va ser composta per Enrique Morente, que també va cantar en directe a l’obra.

També és important mencionar un altra adaptació de Fedra recent estrenada a Berlín el 6 de septembre de 2007.Aquesta va estar composada per Hans Werner Henze i es divideix en dos actes. Aquesta es considera una “ópera de concert” i va ser coproduïda per Berliner Festspiele.Tot i que Henze va anunciar al 2003 que l'última obra que estava fent sería la seva última; es va saber l'any 2006 que estaba preparant la nova ópera basada en aquest mite de Fedra. En aquesta apareixen els personatges de Fedra, Afrodita, Hipolit , Artemis i el Minotaure. Cada un d’aquests canta en un tesitura diferent , per exemple Fedra canta en la tesitura mezzosoprano mentre que el Minotaure canta en baix-bariton.

Plaute ha influït a grans escriptors com ara Shakespeare, Molière i Lope de Vega. Pel que fa al cinema també ha influït a grans directors com Richard Lester (Golfus de Roma) i Woody Allen (Poderosa Afrodita). Està clar que Plaute ha deixat una emprempta en la historia de la literatura. 

Els protagonistes són Menecme i Sòsicles, dos germans bessons, el metge, els soldats, el servus callidus, els mariners, les prostitutes, la matrona, etc., i situacions típiques com el rapte d'un infant pels pirates, confusió entre personatges, anagnòrisi, el servus callidus compra la seva llibertat….

Plaute  fou un autor còmic llatí nascut cap  a 251a.C Sarsina, en l'antiga Úmbria, i mort el 184 aC.

Les dades sobre Plaute són escasses i poc segures. Els antics el feien originari de Sarsina, una ciutat de l'Úmbria (situada ara a la Romanya). Ciceró parla de Plaute i el fa mort durant la magistratura de Cató (184 aC). Un dels còdexs més antics, el Palimpsest Ambrosià, informa que el Pseudolus va ser representat l'any 191 aC. Els historiadors moderns situen el naixement del comediògraf al voltant de l'any 254 o bé del 251 aC a Sarsina, i la mort a Roma al voltant de l'any 184 aC. Tota la resta és incerta o llegendària.

L'erudit Varró li atribueix 21 comèdies. L'argument d'aquestes no és original, sinó que Plaute s'inspira en el ric repertori de la nova comèdia grega.

La trama de les comèdies plautines es pot reduir a un esquema molt simple: l'acció es concentra al voltant de la disputa de diners o bé d'una noia. La disputa es resol a favor d'aquell que ha fet més mèrits per merèixer-lo.

En les comèdies plautines, els personatges principals pateixen un seguit d'entrebancs per a aconseguir els seus objectius. Els més usuals són els que impedeixen l'amor entre dos joves: per culpa d'un rival o pel deler de guanyar diners que té l'amo de la noiao perquè les diferents condicions socials dels enamorats impedeixen les seves noces. Sovint, l'adversitat es resol gràcies al descobriment del veritable origen de la noia disputada que resulta ser una ciutadana lliure. Totes aquestes situacions tòpiques procedeixen majoritàriament de comèdies de Menandre que Plaute combina hàbilment per crear noves obres: aquest procés es coneix com a contaminatio.

Les comèdies de Plaute han inspirat molts comediògrafs com Shakespeare i Molière. 

La majoria d'obres són texts grecs adaptats amb la intenció de donar-los un aire que atragués els romans. Les seves obres són de les més antigues que ens resten intactes en la literatura llatina. 

Va inspirar autors com Shakespeare en la "Comedia dels embolics" i Moliére, i la pel·licula de Golfos de Roma esta basada en diverses obres seves. 

Es coneix bé la vida d'Ovidi, va néixer a Sulmona (Itàlia central) el 43 a. C. en una família benestant. Va estudiar retòrica a Roma i es va dedicar a la carrera judicial, però aviat la va abandonar per dedicar-se plenament a la poesia, segons li permetia la seva  situació econòmica. Després de divorciar-se dues vegades va trobar la felicitat conjugal amb la seva tercera esposa. La seva obra és un reflex fidel de la vida de l'alta societat romana, de la qual ell mateix era sens dubte una figura destacada. 

L'any 8 d. C. August condemna Ovidi a l'exili, l'obliga a abandonar Roma i a viure desterrat a Tomis, una ciutat de la costa occidental del mar Negre (l'actual Constança, Romania), a l'últim confí de l'Imperi i de la civilització. Ovidi en els seus poemes n'explica les raons , un poema i una equivocació. Els estudiosos moderns estan d'acord que el poema va ser l'Art amatòria, clarament contradictori amb els valors morals propugnats pel príncep, però sobre el error comès pel poeta s'han formulat multitud d'hipòtesis. Una possibilitat és que fos còmplice d'un adulteri escandalós de Júlia, la néta d'August. El fet és que August tria un càstig cruel en apartar el poeta de tot allò que  és el més important per a ell: la vida de societat i cultural, els llibres, la mateixa llengua llatina. De tota manera no va deixar d'escriure sinó que la seva poesia va donar un gir sobtat, reflectit sobretot en les elegies doloroses.

August morirà sense perdonarlo i al cap de poc, Ovidi morirà sense haver tornat mai a Roma. 

Algunes obres a destacar son Heroides (les Heroïnes), Ars Amatoria (l’art d’estimar) i Metamorphoses (Metamorfosis)

OVIDIVS