1. Estadis de desenvolupament (Jean Piaget) Aquest concepte és fonamental perquè explica com evolucionen les habilitats cognitives de les persones al llarg de la vida en etapes seqüencials i qualitativament diferents.

2. Zona de Desenvolupament Pròxim (Lev Vygotsky)

   Destaca la importància de la interacció social en l’aprenentatge, posant èmfasi en el paper dels altres en l’adquisició de nous coneixements.

3. Teoria ecològica del desenvolupament (Urie Bronfenbrenner)

   Subratlla com diferents entorns (família, escola, societat) influeixen en el desenvolupament cognitiu i personal de l’individu al llarg del temps.

• Nen petit: Davant d’un got trencat a la cuina, diu: “El got s’ha trencat perquè estava a la vora de la taula.” Observa només el que veu.

• Adolescent: Pensa: “Potser algú l’ha mogut sense voler, o potser estava mal col·locat. També podria ser que el gat l’hagi fet caure.” Considera diverses possibilitats abans de saber què ha passat realment.

(2) Raonar sobre el futur: L’adolescent pot raonar sobre el futur, cosa que li permet planificar millor i controlar el seu comportament a partir de reflexions prèvies. 

• Nen petit: Menja molts dolços abans de sopar i no pensa en les conseqüències.

• Adolescent: Decideix no menjar dolços perquè sap que si ho fa, no tindrà gana per sopar i després pot tenir mal de panxa.

(3) Raonar sobre hipòtesi: Nens parteixen de dades concretes i en fan generalitzacions. Els adolescents, en canvi, formulen hipòtesis a partir d'una teoria, posen a prova amb raonaments conceptuals i les comproven. Si hi ha més d’un factor implicat, fan control de variables per analitzar efecte. 

• Nen petit: Nota que quan menja plàtan es troba bé i diu: “El plàtan em fa bé.” Parteix de l’experiència directa.

• Adolescent: Es pregunta: “Per què em sento millor quan menjo plàtan? Serà per algun nutrient concret?” Llegeix, fa una hipòtesi, i compara com se sent quan menja altres aliments similars.

(4) Raonament sobre el raonament: L’adolescent reflexiona sobre el seu propi pensament, no només sobre la realitat. Això és el que s’anomena pensament de segon ordre. 

• Nen petit: Es pregunta “Què faig?” però no “Per què ho faig d’aquesta manera?”

• Adolescent: Es qüestiona: “Per què penso així? Aquesta manera de veure-ho és justa? Podria pensar-ho diferent?”

També hi ha la “faula personal”, que et fa pensar que el que et passa només t’està passant a tu, com si fossis l’únic protagonista del món. Spoiler: no ho ets (però en aquell moment ho vius així).

Mirar enrere i entendre aquests processos facilita el fet d'entendre'ns millor a nosaltres mateixos i també als adolescents d’ara. Ens fa menys durs i més humans.

I tu, també vas viure en aquesta pel·lícula mental?

#MentAdolescent #CrisiExistencial #TotPassa #PsicologiaDelDesenvolupament #CanviaAdolescents