S'ha parlat molt al debat de es característiques de la dona immigrant, i es debatria que si tenen característiques comunes o eren un grup heterogèni y he arribat a les següents conclusions. Són freqüents les concepcions homogènies i estereotipades sobre les dones immigrants, però aquestes dones constitueixen un col·lectiu molt divers, complex i heterogeni, perquè procedeixen de diversos països i cultures, diferents ètnies, diferents patrons, i difereixen en
múltiples factors personals i subjectius, com bé diu en el seu article M. Dolores Pérez Grande, (2008): 

• Es tracta d’un col·lectiu heterogeni
  : per tant tot i que parlem de característiques comunes no podem caure en estereotips. Les dones immigrants tenen unes característiques personals i subjectives diverses, els motius pels quals emigren són també diferents així com també difereixen sobre els països d’origen, cultura i ètnia.

• Les dones immigrants tenen funcions, responsabilitats i oportunitats diferents en els països d'origen i en els d'acollida, i viuen situacions molt diferents a les dels homes per motius educatius, socials, culturals, polítics i religiosos.

• Seguint amb el comentat al punt anterior, segurament un altra característica és els estereotips que es creen al seu voltant: per exemple, es diu que són un col·lectiu analfabet o ignorants, quan molts d'elles tenen estudis superiors. 

• Pel que fa als motius pels quals decideixen abandonar el seu país, els patrons migratoris més observats són: 
   1) migració de la dona sola per l'obtenció d'ingressos econòmics,
  2) migració per reagrupació familiar
  3) migració de dones fugitives de situacions dramàtiques al seu país (guerres, fam, discriminacions er motius de gènere,...)
  4) migració per estudis o per la recerca de noves experiències. 

•  La segregació laboral: ocupen nínxols laborals amb menys prestigi, salaris menors i pitjors condicions de treball. El mercat laboral espanyol pateix una forte segregació per gènere. Les possibilitats laborals que ha ofert el mercat laboral a les dones immigrants a Espanya (i molt concretament a les extracomunitàries) són, a grans trets, precàries, mal pagades, de baixa qualificació i, en la seva majoria, en l'economia submergida.

• El fet que aquestes ocupacions es trobin legalment poc regulades, i que les dones immigrants que no estan regulades legalment, es troben en una situació de desprotecció i invisibilitat social, les fa encara més vunerables als abusos i l'explotació i dominació cap a elles.

• Un altra característica que presenten, es refereix a la sobrerepresentació de les dones immigrants en la violència de gènere.

•  Al país receptor poden trobar-se en situacions de soledat i desarrelament, causats pel fet de deixar enfora la família, la terra i la cultura del propi país. Afegit a les dificultats per comunicarse amb els seus familiars i la dificultat que es troben a l'hora d'establir relacions amb la gent del nou país, problemes lingüístics, a més de poder patir discriminació social, legal i econòmica.

• Per últim vull destacar una característica que se n’ha parlat molt al debat i és la invisibilitat. Perquè
  aquestes feines no esten regulades, motiu pel qual esten exposades a l'abús i l'explotació.

• El fet de ser dona i immigrant. Tenen la pressió de cercar feina per a subsistir i alimentar les seves famílies tant als països d'origen com al país receptor.

• treball sense regular, com és el servei domèstic , la cura de dependents i ancians , ... tot això fa que puguin ser explotades tant físicament, laborament i sexualment
  

• Ocupen treballs no reconeguts legalment, amb menys qualificació i baixes retribucions, insuficient o inexistent protecció social i institucional,  i solen estar dins de l'economia submergida. Per tant, són més vulnerables a l'explotació laboral, sexual i la violència de gènere per la manca de regularitat i protecció.

• Es troben amb barreres lingüístiques, culturals i administratives.

• Es troben lluny dels seus països, de les seves famílies, de la seva cultura, per tant, tenen poc suport familiar, social i institucional. Moltes d'aquestes dones no tenen xarxes pròximes de suport i han patit un fort procés de desarrelament. Es troben soles en un nou món en el que sovint són víctimes d'incomprensió cultural i social.

• Reben escassa protecció i suport institucional. La seva condició d'irregularitat les converteix en un col·lectiu institucionalment invisible per a l'administració i per a la societat. Totalment desprotegit i que elles no denunciarien per por de ser expulsades del país.

• Tenen dificultats d'accés a alguns recursos socials.

• Aquestes situacions d'incomprensió, dificultat i desigualtat els suposa un cert grau de frustracción i sentiment d'incapacitat, el que els suposa una autoestima negativa, disminució de l'autoeficàcia i indefensió, entre altres conseqüències.

•  Estigmatizació per part de la societat d'acollida amb la consegüent discriminació.

•  L'alt percentatge de les dones immigrants en la violència de gènere.

•  Manca d'accés a la justicia per la seva condició d'irregularitat.

•  Menor remuneació pel matix treball que l'home.

•  La prostitució a per a dones no regulades i amb necessitats de subsistir.

Els governs s'aprofiten també d'aquesta situació, els països d'origen, perquè suposen divises, i els països receptors, perquè suposa l'existència de mà d'obra barata i sumisa, i com que és un col·lectiu invisible, mai reclamaran els seus drets.

• Aparicio Gomez, Rosa (2003) “Mujeres inmigrantes: prisioneras del género”.
  Aula intercultural. Globalització, gènere i exclusió social. UOC.

• Beltrán Antolín, J., mòdul 1 "El nou valor de la diferència" Interculturalitat i educació. UOC Barcelona.

• Coixet, Isabel (2008): Cartas a Nora, curt que forma part de “Invisibles”.

• Friedman, Sebastián (2003) Familia y doméstica. Material visual.

• Lind, Amy y Jill Willians (2008) “Afianzando los derechos de las
  mujeres: militarización fronteriza, seguridad nacional y violencia
  contra las mujeres en la fronteera México-Estados Unidos”.

• Mujeres inmigrantes. Víctimas de violencia de género. Anmistia
  internacional.
• Mujeres inmigrants. Factores de exclusión e inserción en una sociedad
  multiétnica. UGT.
• Pérez Grande, María Dolores “Mujeres inmigrantes: realidades,
  estereotipos y perspectivas educativas”. Revista Española de
  educación Comparada, 14 (2008)
• Pilar Montañés i Manuel Moyano, “Violencia de género sobre
  inmigrantes en España. Un análisis psicosocial” Universidad de
  Granada.
• R. Renom, Jordi i Maite Marín, Produccions Nòmades (2011). Material
  visual.
• Sassen, Saskia (2003), “Contrageografías de la globalización. Género y
  ciudadania en los circuitos transfronterizos”. Capítol 2.
• Vega Solís, Cristina (2004) Capítol 3 “Los estratos del cuidado.
  Condiciones y transiciones realizadas por l as mujeres immigrantes
  latinoamericanas en los servicios particulares”.

Quan les dones arriben al país receptor, es troben en situacions més
desavantatjoses (Jacqueline Hagan), perden estatus social al deixar
els seus països, troben treballs molt per davall dels seus
coneixements i experiències i menys remunerats. Les dones inmigrants
treballen, amb indenpendència del seu nivell acadèmic, en oficis no
qualificats com són el servei doméstic, hosteleria, netetja i en la
cura de dependents i tercera edat. Realitcen treballs pillor
remunerats, no les suposa una promoció social i tampoc les libera de
les desigualtats de gènere. Per tant, es troben en una situació més
vulnerable, on son invisibles per a l'administració, no estan
reconeguts els seus drets laborals i no tenen oportunitat de fer-se
escoltar. Tot això, juntament amb el desarrelament, l'aïllament, la
manca de suport social fa que les dones immigrants siguin més
vulnerables.

 La manca de regulació en aquest nínxol laboral i les polítiques
d'immigració afavoreixen la contractació de dones estrangeres en
aquest sector en jornades laborals interminables i mal remunerats,
exposades a abusos i explotació.

Les treballadores estrangeres veuen l'ocupació de llar com una situació
transitòria. En els últims anys, s'ha produït una "
llatinoamericanització " de la immigració, sobretot la
femenina. I s'ha deixat sentir amb particular força en el sector de
l'ocupació. Les cuidadores sovint han estat immigrants en la mesura
que aquest treball era poc valorat per la societat. Les assalariades
de la cura sempre han estat pobres, dones i inmigrants. A més la
seva cura sempre està impregnat de la cultura familista que el
considera no com un treball, tot i percebre un salari, sinó com una
obligació. Algunes són contractades per cuidar, altres per combinar
tasques domèstiques i tenir cura i altres per a les tasques
domèstiques, però que han de tenir cura sense estar preparats. I
sobretot en l'àmbit del privat.

L'augment de la femeneización de la migració que s'observa en els
últims anys, i ve a coincidir amb la incorporació de la dona al món
laboral als països receptors. Aquest fet, fa que les dones
immigrants, nouvingudes i/o les que encara no tenen la seva situació
regularitzada puguin accedir més fàcilment a aquests llocs de
treball que han estat considerats tradicionalment com tasques
ocupacionals femenines que abans ocupaven les dones autòctones, com
són el servei domèstic, cura de nens, malalts i ancians, treballs
de neteja, ... La manca de regulació en aquest nínxol laboral i les
polítiques d'immigració afavoreixen la contractació de dones
estrangeres en aquest sector en jornades laborals interminables i mal
remunerats, exposades a abusos i explotació.

La
femenització de les migracions ha suposat un augment els darres
anys, com diu Rosa Aparicio Gomez (2003) a causa de l'accesibilitat
de les dones a aquests treballs de menor qualificació, menys
professionals i per tant menys remunerats i, perquè les migracions
per a les dones es presenten com una oportunitat per a superar les
situacions de dependència e inferioritat per raons de sexe, per
escapar, en molts països, dels estigmas socials de les dones que
viuen soles (separades, mares solteres, ...).