<?xml version="1.0"?>
<rss version="2.0">
   <channel>
      <title>Tots som hereus dels romans by Josep Roig</title>
      <link>https://padlet.com/jroig244/roma2nesob</link>
      <description>Exercici digital sobre autors llatins de la classe de 2n ESO B</description>
      <language>en-us</language>
      <pubDate>2018-10-15 11:37:19 UTC</pubDate>
      <lastBuildDate>2025-12-11 20:11:18 UTC</lastBuildDate>
      <webMaster>hello@padlet.com</webMaster>
      <image>
         <url>https://padlet-uploads.storage.googleapis.com/98147297/b6d82160674e3cb5985179ca1661b673/800px_Parco_della_Grotta_di_Posillipo5__crop_.jpg</url>
      </image>
      <item>
         <title>JOSEP ROIG (EXEMPLE)</title>
         <author>jroig244</author>
         <link>https://padlet.com/jroig244/roma2nesob/wish/292750061</link>
         <description><![CDATA[<div><strong>"Dente lupus, cornu taurus petit"</strong><br><em>"</em><em><mark>El llop ataca amb la dent, el toro amb les banyes</mark></em><em>"</em><br><br><strong>Autor:</strong> <strong><mark>Horaci</mark></strong><strong> </strong>(poeta llatí)<br><strong>Data: </strong>65 a.C. - 8 a.C.<br><br><strong>Biografia: </strong><br>El poeta llatí <em>Quintus Horatius Flaccus</em>, conegut simplement com a Horaci, va néixer a la regió d’Itàlia el 65 aC i va morir a Roma el 8 aC. Era fill d’un esclau alliberat i va tenir l’oportunitat d’estudiar a Roma i a Atenes. A les ordres de Brutus, l’assassí de Cèsar, es va fer evident que no era bo dins l’exèrcit, així que a la capital de l’imperi es va dedicar a fer d’escriba.<br><br></div><div>A Roma va conèixer altres poetes com Virgili i altres personatges importants, fins arribar a tenir la protecció de l’emperador August. Va ser molt respectat en els alts cercles romans, tant literaris com polítics. La seva poesia va ser molt admirada durant el Renaixement.<br><br><strong>Significat i ús actual de la frase:</strong><br>Aquesta expressió d'Horaci s'interpreta en el sentit que tothom ataca o es defensa amb les armes que té. Depenent de la teva naturalesa o de les circumstàncies que et rodegen, actues d'una manera o altra. <br><br>D'altra banda, també ens pot fer pensar que l'home és l'únic animal que traeix i amaga els ganivets a l'esquena. És a dir, l'únic que menteix amb la seva postura, que s'oculta amb la mirada o que, fins i tot, somriu mentre t'apunyala.</div>]]></description>
         <enclosure url="https://padlet-uploads.storage.googleapis.com/98147297/ca84aa58868a3c62bcacddc517255eb7/betrayal.jpg" />
         <pubDate>2018-10-15 11:47:13 UTC</pubDate>
         <guid>https://padlet.com/jroig244/roma2nesob/wish/292750061</guid>
      </item>
      <item>
         <title>JUDITH FERNANDEZ </title>
         <author></author>
         <link>https://padlet.com/jroig244/roma2nesob/wish/292815830</link>
         <description><![CDATA[]]></description>
         <enclosure url="" />
         <pubDate>2018-10-15 13:50:40 UTC</pubDate>
         <guid>https://padlet.com/jroig244/roma2nesob/wish/292815830</guid>
      </item>
      <item>
         <title>JUDITH FERNANDEZ </title>
         <author></author>
         <link>https://padlet.com/jroig244/roma2nesob/wish/292821164</link>
         <description><![CDATA[<div><strong>"Quan bene vivas referre , no</strong>n cuan <strong>diu </strong>"<br><em><mark>"Lo important es lo be que vivas , no per cuant temp "<br><br></mark></em><strong>Autur</strong><em> </em><em><mark>:Sèneca</mark></em><strong><em><mark> </mark></em></strong>(filosof , escriptor i politic llati )<strong><br>Data :4 a.C-65 d.C<br><br>Biografia :<br></strong>Sèneca , tambè anomenat LUCI ANNEU , va ser filòsof , escriptor , i polìtic llatì . La seva formació estàtica fou matisada pel sentiment . Tambè va a iniciar la carrera d' advocat , peró aviat es dedicá a la filosofía i les lletres . Patix eixili a Còesega fins que Agripina el crida com a preceptor del seu fill Nerò . Anys mes tard, se l'acusa de conspiraciò , i Neró mateix li ordena el suÏcidi , i aquest lo cumplio estoÏ coment . <strong>&nbsp;<br><br>Algunes de les seves obres van ser :<br></strong>Meses , agamemnom...y moltes més <strong>. <br><br>Significat i us actual de la frase :<br></strong>S' usa per a dir que quan estàs fent qualsevol cosa , no importa quant tardes en ferlo mentres tu sàpigues que el que estàs fent está ben fet .<br><strong><br><br><br></strong><br></div>]]></description>
         <enclosure url="" />
         <pubDate>2018-10-15 13:57:43 UTC</pubDate>
         <guid>https://padlet.com/jroig244/roma2nesob/wish/292821164</guid>
      </item>
      <item>
         <title>YERAY NIETO</title>
         <author>ynietopellicer</author>
         <link>https://padlet.com/jroig244/roma2nesob/wish/292837485</link>
         <description><![CDATA[<div><strong>"Qui totum vult totum perdit</strong>"&nbsp;</div><div><mark>"Qui tot ho vol tot ho perd" </mark><br>&nbsp;<br><strong>Autor:</strong><strong><mark> Lucio Anneo Séneca</mark></strong> (en llatí, Lucius Annaeus Seneca)<br><strong>Data: </strong>Va néixer a Córdoba el IV a.C. i va moriri a Roma el 12 de Abril de l'any 65&nbsp; d.C.<br><br><strong>Biografia:</strong><br>Era un filòsof hispanolatí, un polític, orador i escriptor romà. Era fill de Séneca retòric i senador durant el mandat de Tiberi, Calígula, Claudi, i Neró, també va ser tutor i conseller del emperador Neró. Li deien Séneca el Jove per a diferenciar-lo del seu pare; Marco Anneo Séneca. <br> Sénecava destacar com a pensador, intel·lectual i polític. Era uns dels senadors més admirads, influents i respectat. Séneca va passar a la història com el màxim representant del estoïcisme i moralisme romà. Li van fer una figura que es conserva a la porta de Almodóvar, Còrdoba.<br> <br><strong>Significat i ús actual de la frase:<br></strong>S'usa per recriminara la persona ambiciosa, que perd el que té assegurat per culpa de desitjar-ho tot.&nbsp;</div>]]></description>
         <enclosure url="https://padlet-uploads.storage.googleapis.com/323300186/557ca73f31b9f86cf6c98ab60a8e34b9/IMG_20181016_WA0008.jpg" />
         <pubDate>2018-10-15 14:22:15 UTC</pubDate>
         <guid>https://padlet.com/jroig244/roma2nesob/wish/292837485</guid>
      </item>
      <item>
         <title>JUDITH </title>
         <author></author>
         <link>https://padlet.com/jroig244/roma2nesob/wish/292839996</link>
         <description><![CDATA[<div><strong> Foto </strong></div>]]></description>
         <enclosure url="https://padlet-uploads.storage.googleapis.com/320294833/35467d9596d85833ce0bac52e294c016/IMG_20181014_174206.jpg" />
         <pubDate>2018-10-15 14:26:06 UTC</pubDate>
         <guid>https://padlet.com/jroig244/roma2nesob/wish/292839996</guid>
      </item>
      <item>
         <title>LISA LÓPEZ</title>
         <author></author>
         <link>https://padlet.com/jroig244/roma2nesob/wish/292947142</link>
         <description><![CDATA[<div>''<em>Divide et impera</em>.''</div><div><strong>Divideix i venceràs</strong>.-Juli Cèsar.</div><div><br><strong>Juli Cèsar: </strong>Gai Juli Cèsar més conegut com a Juli Cèsar, <br>va ser un líder polític i militar de l'era tardo republicana. Nascut en el si de la <br>Gens Júlia, una família patrícia d'escassa fortuna, va estar emparentat amb <br>alguns dels homes més influents de la seva època, com el seu oncle Mari, <br>qui influiria de manera determinant en la seva carrera política. Va nèixer el 12 o 13 de juliol del 100 a.C. a Roma. I va morir el 15 de març del 44 aC (als 55 anys) a Roma.<br>L'assassinat de Juli Cèsar va ser el resultat d'una conspiració de 40 senadors <br>romans que es van donar a ells mateixos el nom de liberatores (alliberadors). <br>Liderats per Cassius i Brutus, van matar Juli Cèsar al Teatre de Pompeu el <br>15 de març de l'any 44 a.C. (les idus de març). Cèsar s'havia fet declarar </div><div><em>"</em>dictador perpetu<em>"</em> pel Senat, i molts temien que </div><div>l'acumulació de poders conduïra a un règim tirànic.<br><br><strong>Ús actual de la frase i el significat:</strong> <em>''Divideix et impera''</em>, fa referència a un refrany que implica resoldre un problema difícil, dividint-ho en parts més simples tantes vegades com sigui necessari. La solució del problema principal es construeix amb les solucions trobades.</div>]]></description>
         <enclosure url="https://padlet-uploads.storage.googleapis.com/319478642/7fdeaf5583eacaa5e677c378fa7955fb/WhatsApp_Image_2018_10_14_at_18_59_30.jpeg" />
         <pubDate>2018-10-15 17:08:06 UTC</pubDate>
         <guid>https://padlet.com/jroig244/roma2nesob/wish/292947142</guid>
      </item>
      <item>
         <title>SOPHIA CASTILLA</title>
         <author></author>
         <link>https://padlet.com/jroig244/roma2nesob/wish/293081616</link>
         <description><![CDATA[<div><strong><em>``Saepe creat molles aspera spina rosas´´</em></strong><br><em><mark>`` De vegades, les espines més aspres produeixen les flors més suaus´´</mark></em><em><br><br></em>Autor: <strong><mark>Publio Ovidi Nasón</mark></strong>&nbsp; (poeta llatí)<br><strong>Data</strong>: 43 a.C. - 17 d.C.<br><br><strong>Biografia:<br></strong>Ovidi va ser un poeta llatí que va néixer a Sulmona al 20 de març de 43 a.C. i en Tomis al 17 d.C va morir.<br>Les seves obres de més envergadura són les ``Metamorfosis´´ i els ``Fasts´´.<br>També va fer poemes d'exili i per això va ser condemnat&nbsp; per raons desconegudes. Al s. XIX d.C.<br>Va ser famós pels seus poemes i obres. El seu enorme èxit perdurà fins a l'edat mitjana i el Renaixement.<br><br><strong>Significat i ús actual de la frase:</strong><br>Jo penso que les persones que es fan les dures tenen una cosa simpàtica. I pel que fa les coses o objectes, al voltant poden créixer les flors més boniques.</div><div><br></div>]]></description>
         <enclosure url="https://padlet-uploads.storage.googleapis.com/324478463/6aef2805915dded43e52955c15eadcbb/20181014_213314_1_.jpg" />
         <pubDate>2018-10-15 21:47:36 UTC</pubDate>
         <guid>https://padlet.com/jroig244/roma2nesob/wish/293081616</guid>
      </item>
      <item>
         <title></title>
         <author></author>
         <link>https://padlet.com/jroig244/roma2nesob/wish/293087479</link>
         <description><![CDATA[20 de març de ]]></description>
         <enclosure url="" />
         <pubDate>2018-10-15 22:16:27 UTC</pubDate>
         <guid>https://padlet.com/jroig244/roma2nesob/wish/293087479</guid>
      </item>
      <item>
         <title>Júlia Gómez </title>
         <author></author>
         <link>https://padlet.com/jroig244/roma2nesob/wish/293347300</link>
         <description><![CDATA[<div>"<em>Ab uno disce omnes</em>"<br>Por uno se aprende a conocer a todos<br><br>Autor: Publio Virgili Marón (poeta)<br>Data: 15 d'octubre de 70 a.C<br><br>Virgili, fill del terrissaire Maró i d'una dona lliberta, anomenada Magia. Virgili va estudiar a Cermona fins als 17 anys; el 15 d'octubre de 699 de la fundació de Roma vestí la toga viril i va passar a Milà per continuar els seus estudis. Un any després va estar a Nàpols dedicat al ple coneixement dels autors grecs. També va estudiar medicina, cosmologia, matemàtiques i filosofia. Va ser un poeta romà autor de les Bucòliques, les Geòriques i l'Eneida.&nbsp;<br>&nbsp;<br>Significat de la&nbsp;frase: Jo crec que contra més persones coniexis mes amics tindràs.<br><br><br><br></div>]]></description>
         <enclosure url="https://padlet-uploads.storage.googleapis.com/323767102/ee576930d43e9d0064915b79870a07cf/IMG_20181013_WA0061.jpg" />
         <pubDate>2018-10-16 14:07:41 UTC</pubDate>
         <guid>https://padlet.com/jroig244/roma2nesob/wish/293347300</guid>
      </item>
      <item>
         <title>Saepe creat molles aspera spina rosas.</title>
         <author>nekanemp2005</author>
         <link>https://padlet.com/jroig244/roma2nesob/wish/293348987</link>
         <description><![CDATA[<div><strong><em><mark>Nekane Martínez<br></mark></em></strong>"<em>Saepe creat molles aspera spina rosas."<br></em><strong>&nbsp;De vegades, les espines més aspres produeixen les flors més suaus.-Ovidi.<br></strong><strong><mark>Autor:</mark></strong> Ovidi (Poeta)<br><strong><mark>Data:</mark></strong> 20 març 43 aC-17 dC (58/59 anys). <br><br><strong><mark>Biografia:<br></mark></strong>&nbsp;</div><div>Ovidio va neixer el 20 de març de l'any 43 a.C. en&nbsp; <a href="https://es.wikipedia.org/wiki/Sulmona">Sulmona</a>, com ell mateix solia dir, en el país dels peligns, era caballer de linatge, del cual es sentia orgullos.<br>El seu pare tenia una finca y no li agradava que el sue fill fos poeta i es mes su proiva.<br>O aixo entenem en frases com:<br><em>Parce mihi, nunquam versificabo, pater!</em> - ¡Perdónam, pare!, puc jurar / que mai tor a versificar.&nbsp;</div>]]></description>
         <enclosure url="https://padlet-uploads.storage.googleapis.com/323824203/2205e8674fd4f0a1ec7f77f066467204/IMG_20181013_182809.jpg" />
         <pubDate>2018-10-16 14:09:50 UTC</pubDate>
         <guid>https://padlet.com/jroig244/roma2nesob/wish/293348987</guid>
      </item>
      <item>
         <title>FET PER: Julie Antonio</title>
         <author></author>
         <link>https://padlet.com/jroig244/roma2nesob/wish/293363479</link>
         <description><![CDATA[<div><em>"Veni,Vidi,Vici"<br></em><strong>Vaig venir, Vaig veure, Vaig vèncer<br><br></strong>AUTOR: Juli Cèsar <br>DATA: 12 de Juliol 100 a.C<br><br>BIOGRAFÍA: Juli Cèsar va ser un principal protagonista mes cèlebre de l'antiguitat, va ser dotat per polític, y orador, amb la seva carrera política i militar va dirigir la victoriosa campanya de Gália i derrotar a Pompey en la guerra civil (49-46). quean Cèsar tenia tot el poder, volia fer reformes que influenciaria de Roma sobre el Mediterrani. Dos anys després van acabar amb la seva vida y els seus projectes.<br><br>Segons Plutarc i Suetoni, la frase la va escriure Juli Cèsar al seu amic Amantius després de la batalla de Zelda ( 2 d'agost del 47 a.C )<br><br>SIGNIFICAT DE LA FRASE: Cèsar volía expresar la rapidesa amb la qual va acabar la campanya en cinc dies </div>]]></description>
         <enclosure url="https://padlet-uploads.storage.googleapis.com/323928753/88c487cd16452dbf9ee7e88f77b68aff/1539702720717_860160431.jpg" />
         <pubDate>2018-10-16 14:25:24 UTC</pubDate>
         <guid>https://padlet.com/jroig244/roma2nesob/wish/293363479</guid>
      </item>
      <item>
         <title>Natalia Martínez</title>
         <author></author>
         <link>https://padlet.com/jroig244/roma2nesob/wish/293363523</link>
         <description><![CDATA[<div>"<strong><em>quam bene vivas refert, non quam diu</em></strong>"<br>"<em>L'important és el bé que visquis, no per quant temps</em>"<br><br><strong>Autor: Séneca </strong>(filòsof, polític i escritor romà)<br><strong>Data: </strong>Va nèixer el 4 a.C a Córdoba i va morir al 65 d.C<br><br><br><strong>Biografía</strong>:<br>Sèneca va destacar com a pensador, tant com a intel·lectual i polític. Consumat orador, va ser una figura predominant de la política romana durant l'era imperial, sent un dels senadors més admirats, influents i respectats; a causa d'aquest extraordinari prestigi, va ser objectiu tant d'enemics com de benefactors.<br>Sèneca va passar a la història com el màxim representant de l'Estoïcisme i Moralisme romà després de la plena decadència de la república romana.<br><br><strong>Significat de la frase:<br></strong>El signficat de la frase és que no t'has de preocupar per quant de temps durarà la teva vida sinò d'aprofitar-la i gaudir al máxim de tot el que et passa.<br><br></div>]]></description>
         <enclosure url="https://padlet-uploads.storage.googleapis.com/324721019/d2123898e674c7b17026bdbdb50df96a/IMG_20181014_WA0000.jpg" />
         <pubDate>2018-10-16 14:25:27 UTC</pubDate>
         <guid>https://padlet.com/jroig244/roma2nesob/wish/293363523</guid>
      </item>
      <item>
         <title>Ariadna Navalón Pacha</title>
         <author>aariadnanavalon</author>
         <link>https://padlet.com/jroig244/roma2nesob/wish/293386775</link>
         <description><![CDATA[<div>"<mark>Qui totum vult totum perdit"<br></mark>"<strong>Quien quiere todo lo pierde todo"<br><br>AUTOR: </strong><strong><mark>Séneca<br><br></mark></strong><em>Séneca: filòsof , escriptor i polític llatì.<br>Va nèixer al 4 a.C i va morir al 65 d.C.<br>Va estudiar per ser advocat, però es va dedicar a la filosofia i les lletres.<br>Va ser professor del fill d'un emperador que es deia Nerò.<br>Anys deprés se l' acusa de conspiració i Neró li va ordenar que es suicidés i Séneca ho va ver.<br><br>Les seves obres están basades en tragèdies, diàlegs i les "Epistolae morales"<br><br>Jo crec que la frase ens vol dir que si ho volem tot no tindrem res perqué egoïstes.<br> </em><em><del>Actualmente la frase esta en desus</del></em><em>.<br></em><br></div>]]></description>
         <enclosure url="https://padlet-uploads.storage.googleapis.com/323710804/cc2721e1d3b798c5a09a31aa66e96b0d/1539701873737822067632.jpg" />
         <pubDate>2018-10-16 14:54:51 UTC</pubDate>
         <guid>https://padlet.com/jroig244/roma2nesob/wish/293386775</guid>
      </item>
      <item>
         <title>Antonella Manríquez</title>
         <author></author>
         <link>https://padlet.com/jroig244/roma2nesob/wish/293392315</link>
         <description><![CDATA[<div><strong>"Aut viam imvencian aut facian"<br></strong><em>"Encontraré un camino o lo haré yo mismo"<br><br></em><strong>Autor: </strong>Aníbal (General i estadista cartaginès)<br><strong>Data:</strong><a href="https://es.wikipedia.org/wiki/183_a._C.">.</a>247-183 a.C<br><br><strong>Biografía:<br></strong>Va anar fins la desembocadura de l'Ebre, va atacar a Roma varies vegades.<br>Al sur d' Itália aixecà totes les ciutats gregues contra Roma, tenía que tornar a Cartago.<br>Inicia noves aliançes contra Roma, va fugir, el qual l'inici de  la guerra de Roma. Després de la derrota es refugia a Britinia i es suicida.<br><br><strong>Significat i ús actual: <br></strong>Per a mí la frase vol dir que has de trobar el millor camí i el mès beneficios per a tu mateix.<br>L'ús actual d'aquesta frase es per transmetre confiança per tenir una vida amb exit i bens.<br> <strong><br></strong><br></div>]]></description>
         <enclosure url="https://padlet-uploads.storage.googleapis.com/324721019/996db2438fe7a834fa0e72cfc5415782/IMG_20181016_WA0008.jpg" />
         <pubDate>2018-10-16 15:01:52 UTC</pubDate>
         <guid>https://padlet.com/jroig244/roma2nesob/wish/293392315</guid>
      </item>
      <item>
         <title>lucía montoro</title>
         <author></author>
         <link>https://padlet.com/jroig244/roma2nesob/wish/293418417</link>
         <description><![CDATA[<div>-<em>saepe creat molles aspera spina rosas.-</em><br><strong>a veces,las espinas más ásperas producen las flores mas suaves.</strong><br><br>autor : Publio Ovidio Nasón (poeta)<br>data : 20 de març de 43 a. C<br><br><br></div><blockquote><pre>Publio Ovidi Nasó va ser un poeta romà. Les seves obres més conegudes són Art d'estimar i Les metamorfosis, totes dues en vers; la segona recull relats mitològics procedents del món grec adaptats a la cultura llatina de la seva època. També van gaudir de certa fama les Heroides, cartes de grans enamorades, i els seus Tristia, poemes elegíacs en què lamenta la seva desterrament. </pre><br><pre>significat :  <pre>no et deixis enganyar per les aparences ja que les persones més dolentes a simple vista després poden ser les millors.</pre></pre></blockquote>]]></description>
         <enclosure url="https://padlet-uploads.storage.googleapis.com/323944677/2a9c5d369ab7035e6f2af69d2a3f24ae/flor.jpg" />
         <pubDate>2018-10-16 15:36:31 UTC</pubDate>
         <guid>https://padlet.com/jroig244/roma2nesob/wish/293418417</guid>
      </item>
      <item>
         <title>Belén Rivas</title>
         <author></author>
         <link>https://padlet.com/jroig244/roma2nesob/wish/293447421</link>
         <description><![CDATA[<div><strong><em>"Qui totum vult totum perdit"<br></em></strong><strong>Traducció:</strong><strong><em> </em></strong>Qui ho vol tot ho pert tot.<br><strong>Autor: </strong>Séneca<br><strong>Data:</strong> 4 a.C. fins 65 d.C.<br><strong>Biografia:<br></strong>Lucio Anneo Sèneca va néixer a Còrdova, Espanya aproximadament en l'any 4 a.C., en plena expansió de l'Imperi Romà dins de la província d'Hispània. Provenia d'una família distingida i d'alta societat.<br><br>La vida de Sèneca el Jove va passar per diferents moments que li van permetre reflexionar profundament sobre la emocions, l'ambició, el poder curatiu de la filosofia, i la mort, entre altres temes. Va estudiar retòrica i filosofia a Roma i la seva carrera és reconeguda per haver estat reeixida, una mica dramàtica i així mateix politica. <br><br>Va ser acusat d'adulteri i exiliat a Corsica, també va ser acusat de complicitat en la conspiració de Pisonian, per assassinar a Nero. Per aquesta raó va ser obligat a suïcidar-se a Roma en l'any 65 d.C..<br><br><strong>Significat i ús actual de la frase:<br></strong>Jo crec que aquesta frase vol dir que si tens alguna cosa ho pots perdre per ser molt egoísta.<br>L'ús actual de aquesta frase es per cuidar el que tens i no pensar en tenir més.</div>]]></description>
         <enclosure url="https://padlet-uploads.storage.googleapis.com/324001406/66b94ad921f2c4bb2af74bd58af5a03c/20181014_071716_0.jpg" />
         <pubDate>2018-10-16 16:18:39 UTC</pubDate>
         <guid>https://padlet.com/jroig244/roma2nesob/wish/293447421</guid>
      </item>
      <item>
         <title>Irene P.</title>
         <author></author>
         <link>https://padlet.com/jroig244/roma2nesob/wish/293489844</link>
         <description><![CDATA[<div>(<em>Aut viam imveriam aut faciam)</em><br><strong>Trobare el camí o el fare jo mateix</strong><br><br><em>Autor</em>: Aníbal<br><br><br><em>Biografia</em>: General i estadistic cartaginés, fill d'Amílcar Barca.<br>Va anar fins la desembocadura de l'Ebre. Va atacar vàries vegades Roma i va arribar fins a Italia per terra pasant pels Pirineus i els Alps. Al sud d'Italia aixecà totes les ciutats gregues contra Roma, però hagué de tornar a Cartago. Haguè d'aceptar les propostes de pau d'Escorpio. Restaura l'estat cartaginés i inicia noves aliances a l'Orient contra Roma. Va fugir i es va refugià a la cort d'Atíoc III, el qual l'induí a la guerra de Roma. Despres de la derrota, es rendí a Creta. Refugiat a Britania, se suïcidà.</div>]]></description>
         <enclosure url="https://padlet-uploads.storage.googleapis.com/323826336/64cad97c472331b84f8a204953b5ded0/Sociales.jpg" />
         <pubDate>2018-10-16 17:20:25 UTC</pubDate>
         <guid>https://padlet.com/jroig244/roma2nesob/wish/293489844</guid>
      </item>
      <item>
         <title>Diana Murcia</title>
         <author></author>
         <link>https://padlet.com/jroig244/roma2nesob/wish/293510989</link>
         <description><![CDATA[]]></description>
         <enclosure url="" />
         <pubDate>2018-10-16 17:49:48 UTC</pubDate>
         <guid>https://padlet.com/jroig244/roma2nesob/wish/293510989</guid>
      </item>
      <item>
         <title>Diana Murcia</title>
         <author></author>
         <link>https://padlet.com/jroig244/roma2nesob/wish/293512336</link>
         <description><![CDATA[<div>"Flecetere si nequeo superos acheronta movebo"&nbsp;<br>~Si no puedo mover el cielo levantare el infierno~</div>]]></description>
         <enclosure url="" />
         <pubDate>2018-10-16 17:51:23 UTC</pubDate>
         <guid>https://padlet.com/jroig244/roma2nesob/wish/293512336</guid>
      </item>
      <item>
         <title>Diana Murcia</title>
         <author></author>
         <link>https://padlet.com/jroig244/roma2nesob/wish/293525532</link>
         <description><![CDATA[<div>"Flecetere si nequeo superos acheronta movebo" <br>~Si no puedo mover el cielo levantaré el infierno ~<br><br>Autor: Publio Virgili Maró<br>Data: 15 de octubre de 70 a. C. <br><br>Virgili, fill del terrisaire Maró i d'una dona lliberta va nèixer el 15 d'octubre de 70 a. C i va morir el 21 de setembre de 19 a. C. Virgili va estudiar a Cermona fins als 17 anys. El 15 d'octubre de 699 de la fundació de roma vestí la toga viril i va passar a Milà per continuar els seus estudis. Un any després va estar a Nàpols dedicat al ple coneixement de els autors grecs. Va ser un poeta romà autor de Bucóliques, les Geórgiques i l'Eneida. També va estudiar filosofia, matemàtiques, medicina, zoologia i cosmologia. <br><br>Crec que el significat que transmet la frase es que si no em deixen poguer fer algo ho faré yo mateix es a dir si no pots cambiarlo per dir-lo axi crea-ho. <br><br><br></div>]]></description>
         <enclosure url="https://padlet-uploads.storage.googleapis.com/324353328/318871e8bd8b8d6cdf1c6313b0175ff5/1539715322032921229036099558326.jpg" />
         <pubDate>2018-10-16 18:11:50 UTC</pubDate>
         <guid>https://padlet.com/jroig244/roma2nesob/wish/293525532</guid>
      </item>
      <item>
         <title>Delia Caro</title>
         <author></author>
         <link>https://padlet.com/jroig244/roma2nesob/wish/293541848</link>
         <description><![CDATA[<div><em><br>"Quam bene vivas referre, non quam diu"<br></em><strong>"Lo que importa es lo bien que vivas, no por cuánto tiempo"<br>Autor: SENECA<br><br>Biografía:<br></strong>Fou un filòsof Roma, polític, dramaturg i, en una obra, humorista, de l'edat d'argent de la literatura llatina.<br><strong>Nom original: </strong>Lacius Annaeus Séneca<br><strong>Neixement: </strong>4 aC↔️1 dC<br><strong>Mort: </strong>12 abril 65 dC(67/68 anys). La causa de la mort va ser pero EXSANGUINATION.<br><strong>Significat de la frase</strong><br>Que disfrutis el momento, y no pensar en el temps.<br>Que disfrutis el día a día y no pensis en el futur.<br><strong><br></strong><em><br></em><br></div>]]></description>
         <enclosure url="" />
         <pubDate>2018-10-16 18:37:37 UTC</pubDate>
         <guid>https://padlet.com/jroig244/roma2nesob/wish/293541848</guid>
      </item>
      <item>
         <title></title>
         <author></author>
         <link>https://padlet.com/jroig244/roma2nesob/wish/293553464</link>
         <description><![CDATA[]]></description>
         <enclosure url="https://padlet-uploads.storage.googleapis.com/324859454/5a3c8e5246883b5bbad055469ea567d6/IMG_20181016_WA0000.jpg" />
         <pubDate>2018-10-16 18:56:36 UTC</pubDate>
         <guid>https://padlet.com/jroig244/roma2nesob/wish/293553464</guid>
      </item>
      <item>
         <title>Laia Martínez </title>
         <author></author>
         <link>https://padlet.com/jroig244/roma2nesob/wish/293566166</link>
         <description><![CDATA[<div>Non nobis solum nalt sumus<br>No nacimos solo para nosotros<br>Autor: Marco Tulio Cicerón <br>Data: va neixer el 3 de gener de 106 a.C i va morir el 7 de decembre del 130 a.<br>Biografía:<br>Marco Tulio era jurista, politic, filosof, escriptor y orador. Va neixer el 3 de gener del 106 a.C i va morir per decapitació el 7 de decembre.<br>Significat i us actual de la frase; <br>Doncs que no sol tenem que pensar en nosaltres mateixos i fixar-nos en les persones que ens envolten.<br><br></div>]]></description>
         <enclosure url="https://padlet-uploads.storage.googleapis.com/324013529/293df4a30c98d1e7d3c8a42d0adef105/A1BD94FC_D1AD_4443_91DD_973166038DAE.jpeg" />
         <pubDate>2018-10-16 19:18:48 UTC</pubDate>
         <guid>https://padlet.com/jroig244/roma2nesob/wish/293566166</guid>
      </item>
      <item>
         <title>ANDREA HORTAL</title>
         <author></author>
         <link>https://padlet.com/jroig244/roma2nesob/wish/293606596</link>
         <description><![CDATA[<div><strong>‘Omnia muntantur, nihil interit.’</strong><br><em>-Tot cambia, res mor.-</em><br><br><strong>Autor:</strong> Ovidio (poeta romà)<br><strong>Data:</strong> 43 a.C. - 17 d.C.<br><br><strong>Biografia:</strong><br>Publi Ovidi Nasó (llatí: Publius Ovidius Naso; Sulmona, 20 de març del 43 a. C. - Tomis, actual Constança, 17 d. C.) va ser un poeta romà. Les seves obres més conegudes són Art d'estimar i Les metamorfosis, totes dues en vers; la segona recull relats mitològics procedents del món grec adaptats a la cultura llatina de la seva època; també van gaudir de certa fama les Heroides, cartes de grans enamorades, i els seus Tristia, poemes elegíacs en què lamenta la seva desterrament.</div><div>&nbsp;<br><strong>Significat:<br></strong>Yo crec que aquesta frase significa que pots cambia l’oponiò d’una persona o d’una cosa però el sentiment el tindras sempre.<br><br></div><div><strong>Imatge:</strong></div>]]></description>
         <enclosure url="https://padlet-uploads.storage.googleapis.com/324837788/08466abfaeb4a72f4a5a5b259e48fb25/161A2776_EDBC_4168_9B1F_67493DBF88CF.jpeg" />
         <pubDate>2018-10-16 21:08:00 UTC</pubDate>
         <guid>https://padlet.com/jroig244/roma2nesob/wish/293606596</guid>
      </item>
      <item>
         <title></title>
         <author></author>
         <link>https://padlet.com/jroig244/roma2nesob/wish/293860714</link>
         <description><![CDATA[ANDREA HORTAL
ANDREA HORTAL
‘Omnia muntantur, nihil interit.’
-Tot cambia, res mor.-

Autor: Ovidio (poeta romà)
Data: 43 a.C. - 17 d.C.

Biografia:
Publi Ovidi Nasó (llatí: Publius Ovidius Naso; Sulmona, 20 de març del 43 a. C. - Tomis, actual Constança, 17 d. C.) va ser un poeta romà. Les seves obres més conegudes són Art d'estimar i Les metamorfosis, totes dues en vers; la segona recull relats mitològics procedents del món grec adaptats a la cultura llatina de la seva època; també van gaudir de certa fama les Heroides, cartes de grans enamorades, i els seus Tristia, poemes elegíacs en què lamenta la seva desterrament.
 
Significat:
Yo crec que aquesta frase significa que pots cambia l’oponiò d’una persona o d’una cosa però el sentiment el tindras sempre.

Imatge:
]]></description>
         <enclosure url="" />
         <pubDate>2018-10-17 14:09:29 UTC</pubDate>
         <guid>https://padlet.com/jroig244/roma2nesob/wish/293860714</guid>
      </item>
   </channel>
</rss>
