• Discurso sobre la educación popular de los artesanos y su fomento (1775).

• Tratado de la regalía de amortización (1765).

Asimismo, dejó una huella significativa en la historia de España, promoviendo el progreso y la modernización en diversos aspectos de la sociedad española del siglo XVIII.

Va ocupar càrrecs importants durant el regnat de Carles III, incloent-hi Ministre d'Hisenda en 1760 i Fiscal del Consell de Castella en 1762.

Els seus assoliments inclouen el suport a zones agrícoles desfavorides, l'alliberament del comerç i l'agricultura d'impostos, i la participació en l'expulsió dels jesuïtes

1. "Disertaciones históricas del orden y caballería de los Templarios" (1747)

2. "Tratado de la regalía de amortización" (1765)

3. "Discurso sobre el fomento de la industria popular" (1774)

4. "Discurso sobre la educación popular de los artesanos y su fomento" (1775)

Campomanes va nàixer al 1723 i va morir al 1802. Va ser un destacat polític, jurista i historiador espanyol de la Il·lustració. Va ser procurador del Consell i promotor de les societats econòmiques d’amics del País. A més, Campomanes va ocupar importants càrrecs durant el regnat de Carles III, incloent-hi el de ministre d'Hisenda i president del Consell de la Mesta

• OBRES

Campomanes va escriure aproximadament 30 obres, entre aquestes podem encontrar les següents:

"Tractat de la regalia d'amortització" (1765)

"Discurs sobre el foment de la indústria popular" (1774)

"Discurs sobre l'educació popular dels artesans i el seu foment" (1775)

"Resposta fiscal sobre abolir la taxa i establir el comerç de grans" (1764)

• APORTACIONS A L’ÀMBIT EDUCATIU

Campomanes entenia l’educació diferent per a cada grup social. A més, tenia una preocupació per l'educació popular, més enfocat en els artesans on volia dignificar els oficis manuals. Per últim entenia la educació com moral, que no sols englobava la religió, si no també la política i a més també defensava que fora de caràcter tècnic-profesional.

Algunes de les seues aportacions van ser:

• Reforma universitària: En 1771, va proposar una profunda reforma del pla d'estudis de la Universitat de Salamanca.

• Promoció de l'educació popular: La seua obra "Discurs sobre l'educació popular dels artesans i el seu foment" (1775) emfatitzava la importància de la formació acadèmica per al progrés de la societat.

• Difusió del coneixement: Va fer costat a la Companyia d'Impressors i Llibreters, concedint-los el benefici de l'edició exclusiva de les obres completes de Feijoo, amb l'objectiu de divulgar el nou pensament reformista per tota Espanya.

  
  

-Discurso sobre la educación popular de los artesanos y su fomento.

Para Campomanes, la educación era un elemento fundamental para el progreso económico y social. Asimismo, quería una educación diferente para cada grupo social.

Su visión de la educación se centraba principalmente en los artesanos y las clases populares, con el objetivo de fomentar la industria y mejorar las artes y oficios.

La desarrollo a través de dos aspectos:

• Moral de carácter religioso y político.

• Otra de carácter técnico - profesional.

Características principales:

• Educación técnica y moral.

• Énfasis en las habilidades prácticas.

• Formación cristiana.

• Mejora de la legislación.

• Educación enfocada a las clases populares.

• Combinación de tradición e innovación.

• Fomento de la industria.

Campomanes va passar de ser un modest hidalgo rural en una aldea a ocupar les més destacades ocupacions de la Cort y a obtindre un títol de noblesa. L’ascens es va deure a les seues extraordinàries qualitats (intel·ligència, laboriositat, autoconfiança…), però també al seu llinatge. De fet, en 1762 Carlos II el va nomenar ministre d'Hisenda, càrrec en el que va implementar una àmplia sèrie de mesures encaminades a la reforma de l’economia espanyola. 

Campomanes va ser un defensor de l’educació com a eina de progrés econòmic i social. Va promoure la formació dels artesans i l'ensenyament pràctic per impulsar la indústria i el desenvolupament d'Espanya.

En l’àmbit polític va ser defensor del despotisme il·lustrat; en l’econòmic es va oposar al monopoli gremial i de la Mesta; va promoure el comerç i la indústria i va afavorir l’expulsió dels jesuïtes.

1. "Discurso sobre la educación popular de los artesanos y su fomento" (1775) – Un assaig sobre la importància de l’educació i la formació professional per al desenvolupament econòmic d’Espanya.

2. "Discurso sobre el fomento de la industria popular" (1774) – Analitza com estimular la indústria artesanal i productiva, especialment a les zones rurals.

3. "Aparato para la historia económica y política de Aragon" (1769) – Un estudi històric i econòmic sobre el regne d'Aragó.

"Itinerario de las carreras de postas de España" (1761) – Un treball sobre les infraestructures de transport i comunicacions a Espanya.

Era un reformista ilustrado con una visión modernizadora de España, centrada en el desarrollo económico, la educación y la industrialización. Su enfoque promovía la educación como un instrumento clave para la regeneración nacional.  Fue una figura clave del reformismo ilustrado español, cuyas ideas y acciones tuvieron un impacto significativo en la modernización de España, especialmente en los ámbitos de la educación y la economía.

1. Pragmatisme utòpic: Les seues idees navegaven entre un pragmatisme i un conservadorisme social, revestit de "modernitat".

2. Manteniment de valors tradicionals: Encara que buscava reformar l'educació, ho feia sense abandonar els principis cristians i la moralitat catòlica com a eix estructurador de la societat espanyola.

3. Educació homogènia, no igualitària: Va proposar una educació proporcionada al contingut i nivell dels diferents grups socials, sense arribar a ser igualitària en el sentit contemporani.

Sobre l’educació de les dones:

• Ell critica l’ociositat , la passivitat, la banalitat i el luxe de les dones de classes instal·lades.

• Proposa una educació específica per a les dones que eren llauradores, amb l’objectiu de convertir-les en instruments útils per a la societat i així desterrar pràctiques ocioses. 

• S’afegeixen les societats econòmiques d’amic al país.

• Va intentar que les dones pogueren reinar.

-       Promoción de educación técnica y moral para los artesanos: propuso un sistema de enseñanza reglamentado con un método gradual y progresivo para los gremios y oficios. Esta educación tenía dos vertientes: la técnica (práctica) relacionada con la enseñanza de los oficios, y la moral, que enseñaba valores como la solidaridad, el honor y la cristiandad.

-       Dignificación de los oficios manuales: buscaba fomentar y dignificar socialmente el estamento popular, concibiendo la enseñanza de las clases populares como un factor de enriquecimiento económico y progreso social.

-       Inclusión de mujeres en oficios: promovió la educación femenina, creyendo que las mujeres debían aprender labores útiles y recibir formación moral. Apoyó su incorporación al mundo laboral para beneficiar a sus familias y al Estado. Aunque reconoció su capacidad para el trabajo y el aprendizaje, propuso roles laborales acordes al "decoro de su sexo", limitando sus opciones. Su visión, aunque progresista para la época, mantenía una educación diferenciada centrada en lo doméstico y religioso.

-       Promoción de la alfabetización básica: enfatizó la importancia de la lectura, escritura y aritmética desde la niñez para los artesanos. Estas habilidades se consideraban esenciales para mejorar la productividad y facilitar la administración de sus negocios.

• La regulació del lliure comerç (1765).

• Prohibició que els religiosos exerciren càrrecs judicials o administratius.

• Suspensió dels convents no autosuficients.

• Disposicions per frenar l'augment dels béns de mans mortes (va donar peu a l'obra Tractat sobre el valor de l'amortització, 1765).

• 1766: Motí d'Esquilache – Expulsió dels jesuïtes.

• 1786: Va ser nomenat oficialment president del Reial Consell de Castella.

• 1789: Va obrir les Corts espanyoles, on va intentar restablir la llei que permetia governar a les dones.

• 1791: Carles IV el va destituir oficialment de tots els seus càrrecs a causa de la seua incapacitat per exercir les seues funcions a causa de la seva autoritat.

• Educación.

• Administración pública.

• Economía.

• Reforma agraria.

• Política.

• Cultura.

• Bibliotecas públicas.

Campomanes (1723-1802) va ser un polític i economista espanyol.

• Discurs

A través del seu Discurs sobre l'educació popular dels artesans i el seu foment, obra publicada en 1775, va influir notablement en l'educació. A través d'esta obra, defén que els treballadors i artesans han de tindre una educació particular, és a dir, centrada en els seus oficis. Esta educació ha de ser tant tècnica com moral. Així, si es millora l'educació, l'economia del país creixerà. Esta obra va ser escrita per l'autor pel fet que, després de la seua observació sobre la situació d'Espanya, va arribar a la conclusió que els artesans no estaven ben preparats, fent que els països estrangers tingueren més èxit que Espanya. La seua intenció principal era millorar l'educació perquè així el país millorara econòmicament i es reduïren també les importacions d'Espanya.

Per afavorir aquesta millora econòmica, en el Discurs també sosté que les dones deuen ocupar oficis masculins, així el país progressaria. Per això dona importància a l'educació de les dones, sobretot per impulsar la indústria. Com deia “La dona té el mateix ús de raó, que l'home: sols el descuide, que manca en la seua ensenyança, la diferencia, sense culpa seua”

• Contingut del discurs: aspectes fonamentals

- Destaca que no deu haver-hi conflictes entre oficials i mestres, per tant, deuen evitar els gremis.

- Planteja que, en compte d’ajudar-se entre ells, i siga una zona de caritat per a aquelles persones necessitades de la mà de la religió.

- Els exàmens siguen parcials i no hi haja favoritismes o paranys, de la mateixa manera que els inspectors siguen clars i deixen de costat la política.

- A més, que siga la justícia la que vigile les lleis i tinguen una penalització en cas de no complir-les.

- Trencar l'exclusivitat a les botigues, i que siga cada client qui trie on anar. Vols que s’eviten els monopolis en els mercaders, ja que tenen el risc de controlar el mercat.

- Que els aprenents han de tenir una educació millor, bàsica i religiosa.

- Que s’incloguen a les dones en més oficis i no es queden sense fer res, ja que són igual d’intel·ligents que els homes, o inclòs poden destacar.

- Es valore l’esforç dels treballadors i obtinguen mèrits per fer-ho I tinguen la seua paga a temps.

- Valorar I fer ús del mercat local.

- Que es facilite la venda i el transport de productes artesans.

- Les mares han de ser un model d’esforç per a les seues filles

- El govern ha de pagar a les dones perquè puguen educar i treballar en els xiquets i xiquetes.

• Conclusió

Campomanes conclou el seu discurs subratllant que l'educació i el treball són fonamentals per al progrés d'Espanya. El futur del país depén de l'educació popular, que ha de ser accessible a tots, especialment a les classes més humils, com els artesans. Per a això, és necessari dignificar el treball manual, millorar l'educació tècnica i moral, i fomentar una vida ordenada i productiva. Campomanes planteja que este tipus d'educació, dirigida als artesans, pot ajudar a superar l'estancament econòmic i transformar a Espanya en una nació més moderna i competitiva.