Nosaltres quan vam anar de viatge ens va passar una cosa meravellosa.

Nosaltres vam anar de viatge a Mallorca cinc dies, el tercer dia ens vam trobar algo espectacular, que ens va fer al·lucinar

La cosa que vam trob:a va ser… Vam anar a les guixetes a comprar un bitllet de loteria, al cap d’uns dies vam veure a la tele que número de loteria era 289 034 i era el mateix que el nostre, nosaltres vam al·lucinar perquè el premi era de 200 mil milions d’euros, vam plorar d’alegria, vam fer una festa i ràpidament vam anar a fer inversions i muntar la nostra empresa, vam invitar els nostres amics i amigues i familiars. 

Vam sortir a la tele i vam ser famoses, el 10% de diners  el vam donar a famílies necessitades, i un altre 10% els vam donar a gossos abandonats i malalts. Amb la resta de diners vam comprar les nostres necessitats.

Finalment, vam estar molt feliços i contentes d’haver guanyat la loteria.

Esperem que ús hagi agradat la nostra història.

Érem tres... Vam anar de viatge a passar dues setmanes a Argentina.  Hi havia molts nervis, era la primera vegada que sortíem tan lluny de casa. Això va passar al 2017 a Buenos Aires, amb en Harouna, l'Ariadna i jo. Ens vam aixecar a les sis, vam arribar a l'aeroport molt d'hora i seguidament vam agafar l'avió per volar a Argentina. En arribar, ens vam dirigir a l'apartament on ens allotjaríem durant el viatge. Ens vam acomodar i trenqui-la i seguidament vam anar afer un tom pels carrers de Buenos Aires.

S'estava fent fosc, gairebé no s'hi veia. Ja estàvem a punt d'arribar a l'apartament, en quant de sobte vam veure un local amb les llums enceses. Vam obrir la porta i vam veure que era un petit restaurant. Teníem molta gana i vam preguntar, quan ens costaria menjar un entrepà... Li vam dir a la senyora que veníem d'un altre país de viatge i ella ens va acollir i ens va convidar a menjar. Estàvem molt agraïts i ens sentíem molt acollits. Va ser increïble perquè era el primer dia que estàvem allà i ja ens havien convidat a sopar! Va ser una experiència única i inoblidable.

Ens vam sentir perfecte, vam ser molt honorats i afortunats i per i nosaltres va ser un moment molt màgic i especial.

Els hi vam agrair molt a la senyora i a la seva família i els vam donar les infinites gràcies.

Tot va començar el 21 de juny del 2021 a França concretament París, va ser un viatge de dues setmanes prou esgotador fins aquell moment. El moment màgic; va passar en un prat dels jardins de la torre Eiffel amb la família al voltant, contemplant la torre Eiffel de nit tota il·luminada, l'últim dia abans de voler marxar ja cap a casa per descansar.

El primer dia vam estar estafats per un hotel en mal estat fora de París, l’endemà, vam anar a una casa rural també fora de París i al cap de dos dies vam estar en un hotel a París. Vam tardar aproximadament 6 h amb cotxe. Vam sortir de Sils i el punt d'arribada va ser París amb parades durant el trajecte. 

Va passar perquè en una botiga vam veure una postal de la torre Eiffel tota il·luminada i vam decidir anar-la a veure l'últim dia quan la vam veure il·luminada ens va agradar molt més que la de la postal i vam pensar que havia valgut la pena a part, vam sentir inspiració, emoció, reconnexió, ja que va ser l'últim moment d'allà i bastant especial, perquè era molt bonic, brillant, estany i diferent. Va ser tot molt pesat i avorrit fins al moment que ens vam posar allà i es va il·luminar. La torre Eiffel la podríem comparar amb una bombeta que està apagada encara que en aquest cas tothom si fixa quan està apagada i quan està encesa encara més, va ser com admirant quan estava apagada, però després ja no volíem marxar.

Quan vaig arribar a Mèxic el que més em va impactar va ser la temperatura perquè hi havia molta humitat. Un autobús del nostre hotel ens va vindre a buscar a l'aeroport. En arribar a l'hotel vam anar a sopar al bufet lliure després a dormir. L'hotel era molt gran i eren diferents edificis en un recinte hi havia carrers petits perquè treballadors de l'hotel ens poguessin portar d'un lloc a un altre amb un carret de golf, els treballadors d'allà eren molt servicials i sempre que podíem els hi donàvem propina. En aquest viatge vam visitar llocs com platges d'allà, "cenotes" que són com pous o estancs naturals on ens podem banyar, piràmides maies, vam anar en vaixell, vam anar a parcs d'aventures on hi havia tirolines i animals com mantarratlles, dofins o manatís, també vam anar en quad, vam sopar als diferents tipus de restaurants internacionals amb menjars de tota mena, vam assistir als espectacles de l'hotel, vam comprar a les botigues de l'hotel i ens banyaven a les piscines.

Va ser un viatge amb moments màgics, ja que va ser l'últim viatge que vam fer tota la família junta. Últimament, si anem de viatge, vaig només jo amb els meus pares perquè els meus germans ja són grans, i amb ells era tot més divertit. Va ser molt especial perquè és una experiència única i que vaig gaudir molt.

Era el 16 de juliol de l'any passat, jo vaig sortir de casa amb els meus pares i vàrem anar a l'estació, vam quedar amb un bon amic (en Pol)  després vam anar als estanys de Sils i quan vam acabar vam decidir anar a Can Bosquet.

Anant per allà vam veure uns cotxes sospitosos com si acabessin de fumar-se substàncies tòxiques o si anaven a fer una Ouija. Igualment, vam seguir amb la nostra trajectòria un cop vam arribar allà, vam veure una mica de la casa i la qual té una història, que és la següent fa temps uns homes van comprar la casa eren religiosos i tenien dues filles ells van morir i les filles van vendre la casa a altres persones les quals van fer un orfenat i tenien  una granja d'animals. Es diu que una nena es  va suïcidar ofegats  en un arbre i després d'allò la van comprar unes altres persones, però la casa es va cremar des d'aquell dia ningú va comprar la casa i  des d’avui hi ha hagut successos paranormals., Un cop vam arribar i van permetre entrar a l'estable que es va quema quasi tot em va explicar que aquí estaven els cavalls i els animals d'aquella gent, quan em va dir això els dos vam sentir sorolls de cavalls en aquell moment vam sortir corrents fins a arribar al punt on estaven els cotxes.

Finalment, vam anar a casa i no vaig dormir en tota la nit.

 

França és un país on es parla francès. Molts dels menjars d'allà es fan amb mantega. El clima d'allà en estiu és d'uns 30 °C, en primavera i tardor són temperatures molt suaus i a l'hivern estan entre els 0 °C i 10 °C. La capital de França és París que justament vam anar. París és un dels millors llocs de l'àmbit artístic i cultural, i la meva família i jo vam aprofitar per  estar al costat de la Torre Eiffel, el museu de Louvre, en la catedral de Notre Dame, i molts llocs més.

Una vegada arribats allà, jo vaig tenir un moment màgic, ja que hi havia moltes atraccions i personatges de Disney, com jo només tenia uns tres anys va ser una sensació de molta emoció. Amb tots i cadascun d'ells em vaig fer fotos. També vam veure concerts impressionants amb cotxes i personatges ficticis com Batman, Superman, i molts més. Allà estava la botiga oficial de Disney i també van comprar el Mickey Mousse, 2 tasses, xuxes i una camiseta de record.

En aquests moments em vaig sentir molt emocionada perquè com he dit abans era més petita i sempre m’han agradat molt125n3q2 els personatges i atraccions de Disney. Però sí que és veritat que si tornes a Disney, no crec que sigui la mateixa sensació perquè no veig dibuixos animats i ja no tinc la mateixa edat, però el record sempre es queda, encara que no torni a passar amb la mateixa emoció ni la mateixa situació, ja que els moments són únics i s’han de gaudir al moment i amb les persones del voltant.  

Fa uns anys vaig anar a Disneyland Paris ubicat al centre de nord- de França. Vam anar amb cotxe i vam trigar unes 9 hores i 30 minuts, juntament amb el meu pare, la meva mare i el meu germà. Vam estar set dies allà on vam veure moltes coses de París i vaig tenir algun moment màgic que explicaré a continuació.
 
França és un país on es parla francès. Molts dels menjars d'allà es fan amb mantega. El clima d'allà en estiu és d'uns 30 °C, en primavera i tardor són temperatures molt suaus i a l'hivern estan entre els 0 °C i 10 °C. La capital de França és París que justament vam anar. París és un dels millors llocs de l'àmbit artístic i cultural, i la meva família i jo vam aprofitar per  estar al costat de la Torre Eiffel, el museu de Louvre, en la catedral de Notre Dame, i molts llocs més.
Una vegada arribats allà, jo vaig tenir un moment màgic, ja que hi havia moltes atraccions i personatges de Disney, com jo només tenia uns tres anys va ser una sensació de molta emoció. Amb tots i cadascun d'ells em vaig fer fotos. També vam veure concerts impressionants amb cotxes i personatges ficticis com Batman, Superman, i molts més. Allà estava la botiga oficial de Disney i també van comprar el Mickey Mousse, 2 tasses, xuxes i una camiseta de record.

En aquests moments em vaig sentir molt emocionada perquè com he dit abans era més petita i sempre m’han agradat molt125n3q2 els personatges i atraccions de Disney. Però sí que és veritat que si tornes a Disney, no crec que sigui la mateixa sensació perquè no veig dibuixos animats i ja no tinc la mateixa edat, però el record sempre es queda, encara que no torni a passar amb la mateixa emoció ni la mateixa situació, ja que els moments són únics i s’han de gaudir al moment i amb les persones del voltant. 
Aina, Carmen i Àngel

Durant aquestes setmanes vam visitar l’estàtua de la llibertat, també vam anar a Manhattan, i a molts llocs més. Aquesta ciutat és molt gran i hi ha molts turistes, hi ha molt de moviment als carrers i gairebé no s’hi pot passar. 

El moment màgic va ser quan vam anar a visitar l’estàtua de la llibertat, en aquell moment vam sentir un impacte dins nostre que ens va deixar plens, també ens vam sentir protegits, vam imaginar que era una persona gegant que ens protegia, per això ens vam sentir així.

En conclusió, vam guanyar el premi de Nadal i vam decidir anar-hi junts, vam anar a Nova York i vam habitar en un hotel, vam visitar molts llocs de la ciutat i el moment màgic va ser quan vam estar al costat de l’estàtua de la llibertat. En aquest viatge ens ho vam passar molt bé i vam estar molt content de guanyar el premi per fer aquest viatge.

Per nosaltres va ser molt màgic, ja que feia anys que hi volíem anar. 

Quan vam arribar allà, les tres vam al·lucinar, ja que allò semblava un món ple de colors i fantasia.

Vam pujar a molts llocs diferents, que sempre havíem somiat pujar-hi, com ara a l'atracció de Dumbo i també vam menjar coses boníssimes i diferents.

Per nosaltres aquesta experiència va ser surrealista i molt màgica.

La nostra atracció preferida va ser la de l'Alícia en el país de les meravelles, perquè era un laberint i ens ho vam passar molt bé.

El nostre lloc preferit del parc va ser el castell, perquè és molt colorit i bonic.

Aquests van ser els nostres moments màgics del viatge.

Tot va passar el 23 de juliol de l’estiu passat. La Judith i jo vam anar a Salou perquè volíem visitar PortAventura, vam agafar un tren a les 7 del matí per aprofitar tot el dia, ja que només hi anàvem un. Només arribar ens vam dirigir a l’hotel a dins de PortAventura per passar allà la nit i l’endemà agafar el tren de bon matí. Vam instal·lar-nos a la nostra habitació la qual tenia un armari molt gran i dos llits separats. Contínuament vam anar cap a les atraccions, n’hi havia moltes, com per exemple: Furius Bako, ‘’Dragón Khan’’, Ferrari land, Shambala, els troncs i l’estampida... Només aquestes ja que n’hi ha moltes. Després vam anar a menjar al restaurant de l’hotel, el menjar estava molt bo. Vam fer una mica de digestió per poder pujar a l’Huracan. Vam pujar a moltes atraccions, però la que més ens va agradar va ser l’Huracan perquè pujava molts metres. Considerem que va ser el nostre moment màgic, ja que vam veure tot el parc d’atraccions des d’allà dalt. En conclusió va ser una sensació espectacular i ens agradaria tornar.

Esther: A la tardor del 2019 vaig anar a un bosc de Bèlgica on havies de buscar uns gegants de fusta.

El bosc on estava era bastant gran i dens. Hi havia rius, ponts de fusta i plataformes de pedra. Pujant un turó vam trobar un gegant de fusta assegut com un indi. Davant seu hi havia un cercle envoltat per socs d’arbres que servien de seients, el que estava més a prop era com un tro. Darrere del gegant vam trobar un mirador. A dalt del mirador s’observava tot el bosc, també vam veure dos gegants estirats a l’herba.

Les emocions que vam sentir dins d’aquest bosc van ser bones, com l’alegria, la felicitat… Iris: Ens vam sentir com si haguéssim estat dins d’un bosc encantat. No només era bonic, era màgic i encantador.

Durant el passeig ens vam separar en dos grups: els nens (que anaven amb un adult), i els altres adults. Vam quedar que qui trobes més gegants guanyaria una sorpresa. Per aquest motiu el meu grup, en el que participàvem el meu germà, el meu pare i jo vam decidir afanyar-nos molt per així trobar el nombre més gran de gegants abans que els trobessin l’altre grup, el de la meva tieta i la meva mare.

Al final vam acabar empatats i no vam tenir cap sorpresa.

                                      Esther i Iris, 2n A.

Vam continuar amb la ruta, aquesta ruta duraria unes 12 hores fins a arribar a Alemanya.

Quan vam arribar era de nit, feia molt de fred i hi havia neu. 

En uns 30 minuts ja estàvem sortint de la ciutat, i vam encaminar-nos cap a una muntanya.

Allà dalt vam trobar les nostres cabanyes de lloguer. Vam estar uns 30 minuts desfent les maletes i fent els llits.

Al cap d’un temps, vam anar a La Fira de Nadal i vam comprar uns cubs de Rubik.

Tornàvem a casa per dormir.

Al cap d’unes hores era un nou dia, era la Nit de Nadal, i fins al vespre no va passar res interessant.  I va arribar el moment màgic. 

El Pare Noel va picar a la nostra porta, i ens dona uns regals molt macos.

Al cap d’un temps va començar a nevar. 

I nosaltres no volíem que aquest moment màgic s’acabés.

L’endemà, per viure el segon moment màgic ens vam encaminar en un llarg viatge cap a Andalusia, a veure els Reis Mags.

Al cap de moltes hores, per fi vam arribar.

Era la nit dels Reis Mags i, passant amb unes grans carosses vam acabar amb 5 bosses de caramels i regals.

Vam arribar a les 12.00 del migdia i vam deixar tot l’equipatge a l’hotel, després vam anar, a fer una volta per veure el país, la zona de comerç…

A l’hora de menjar vam anar a un restaurant típic d’allà, vam menjar molt a gust.

Durant el viatge vam veure paisatge molt bonic, vam gaudir de les vistes i vam aprofitar per respirar aire pur. Un dels dies en concret vam veure els fiords, allà ens vam fer moltes fotos.

Van anar passant les tardes fins al 5è dia a la nit, vam muntar una tenda de campanya i ens vam posar a observar les estrelles al cap d'uns minuts vam poder apreciar la meravellosa aurora polar, aquest record ens quedarà per sempre a les nostres ments.

Наша подорож розпочалася 20 липня 2018 року в аеропорту Барселони о 8.00 ранку, нас було троє: Марія, Жана та Іона.

Ми приїхали о 12:00 і залишили весь багаж у готелі, потім пішли гуляти країною, торговим районом…

В обід ми пішли в типовий там ресторан, їли досхочу.

Під час подорожі ми побачили дуже красиві краєвиди, насолодилися краєвидами та скористалися можливістю подихати свіжим повітрям. Одного з днів, зокрема, ми побачили кілька фіордів, там зробили багато фотографій.

Ми провели півдня до 5-го ночі, ми поставили намет і почали спостерігати за зірками, через кілька хвилин ми могли оцінити чудове полярне сяйво, цей спогад назавжди залишиться в нашій свідомості.

 

Quan va arribar el moment, vaig anar a buscar el bitllet d'avió cap a Atenes. 

El meu objectiu és veure els monuments grecs  més importants i aprendre sobre ells.

Mentre volàvem vaig poder veure les muntanyes i ciutats sabent que a sota hi havia molts monuments.

Jo em vaig il·lusionar pensant com eren, però,  són molt més maques de prop que en fotos. El primer dia en vaig veure molts, però, semblava que en sortien més, que no s'acabaven. Em vaig veure de molt grans, com el Partenó o fins i tot el mont Olimp. S'acabaven els dies i vaig  anar als últims temples que em quedaven per visitar.
Només em quedava un temple per veure, el temple d’Apol·lo

El temple era molt maco, a cada moment que passava em sentia com si estigues en aquella època. El que més em  va impactar va ser una estàtua d'apol·lo que hi ha en mig del temple, quan vaig voler fer la foto a l'estàtua vaig veure que la càmera estava borrosa. Quan havia acabat de netejar-la l'estàtua ja no hi era, s'havia desfet. 

En aquell moment vaig veure que hi havia una persona, la vaig treure del fang i em vaig fixar que respirava. 

Una estona més 🤬 va obrir els ulls i jo li vaig preguntar qui era.

En la primera atracció que vam pujar va ser a la Návi Riuer Joaney. Tot seguit vam pujar a l’atracció Buss Lightyear Roanger Spin, la qual ens va grada molt.

L’atracció consistia en pujar a uns vehicles i anà disparant a elements, I el que més ens va agradar va ser que vam poder competir entre nosaltres. Després vam anar a dinar al restaurant T-REX, que és un restaurat ambientat en l’època de la prehistòria i dels dinosaures. Vam anar de camí a l’atracció expedixión Everest. Quan vam arribar vam veure que hi havia molta cua, però ens feia tanta il·lusió que vam fer tota la cua. Quan ja estàvem pujats van anunciar que hi havia una haveria. 

Vam haver d’esperar mitja hora. Al final la van arreglar hi va començar el moment màgic.

Quan vam arribar a París ja ens estava esperant la nostra tieta i ens vam dirigir cap a la casa de la tieta per descansar. 

L’endemà vam anar cap al metro i del tren fins a arribar a Disneyland. Quan vam arribar, i vam anar cap a una botigueta a comprar gelats per cadascú. Més 🤬 ens vam pujar en una atracció semblant a la caiguda lliure, vam trigar més d’una hora per pujar-hi.

El moment màgic va ser quan la meva tieta ens va fer entrar a una atracció de por, era un ascensor amb moltes cadires dins, no tenia llums vam pujar-hi a l’ascensor i va desaparèixer la meva tieta i l’ascensor va començar a pujar i baixar fins que va pujar del tot i vam veure tot Disneyland, aquest moment va durar molt poc, però va ser molt màgic. 

Jo i la Clàudia vam anar a parís, Quan vam arribar a l'aeroport de paris vam llogar un cotxe, vam anar a veure un cafè, després d’això vam agafar un hotel.

Vam Sortir de l'hotel i vam dirigir-nos a la torre Eiffel, vam pujar a dalt de tot, amb les vistes de parís, i ens vam fer un petó.

Vam anar a la Ciutat del cabo perquè te unes molt bones vistes i volia provar una nova experiència que és el paracaigudisme, vam contractar unes persones professionals i un helicòpter, quan vam arribar a la ciutat del cabo ens vam reunir amb els professionals, vam comprar tot l’equipament i vam pujar al helicopter tots junts.

Quan ens vam enlairar en l’aire vam veure tota la ciutat i era molt bonica, era el moment del paracaigudisme i en el moment en el que ens vam tirar va ser el moment més bonic de  la meva vida.

El primer dia vam arribar a la tarda així doncs vam anar al parc més famós i recorregut en tot Londres (High Park). Vam estar tota la tarda en el parc, primer vam veure un paisatge i vam caminar pel parc, estàvem molt esgotats, per això ens vam asseure pel parc vam estar parlant i fent altres activitats com per exemple jugar a ping-pong amb altres persones i vam conèixer a gent molt amable i simpàtica. Finalment, vam anar cap a l’hotel vam sopar i vam anar a dormir. Al següent dia ens vam aixecar, vam esmorzar a l’hotel i ens vam preparar una ruta per als carrers de Londres en cerca d’experiències i botigues mai més vistes abans. Vam dinar a un restaurant de 3 estrelles tot estava boníssim. Més 🤬 vam anar a veure el Big Ben, que va ser impressionant, ens va deixar sense paraules, aquelles vistes ens va arribar al cor. Al tercer dia de bon matí vam marxar a visitar un museu d’art, on vam veure moltes obres espectaculars aquelles obres mai ens les traurem del cap, ens va agradar moltíssim. L’últim dia per acomiadar-nos de Londres, vam anar amb gent desconeguda, per als carrers en cerca de conèixer gent de llocs nous, per poder viatjar més i mantenir el contacte amb ells, ens ho vam passar molt bé, però va ser l’hora d’agafar les maletes i tornar cap a casa.

Aquest viatge va ser el millor que vam fer, les vistes i les persones que vam tenir l’oportunitat de conèixer-les. Tenim molts bons records de Londres i desitgem poder tornar a anar, ho recomanem molt. 

Quan vam arribar a Hawaii no ens ho podíem creure, per fi hi anirem!

Vam agafar un hotel al centre de Hawaii per poder tenir-ho tot a prop.

El que ens va agradar més va ser el dia abans d’anar-nos-en. Volíem fer alguna cosa diferent, així que ens vam quedar tot el dia a la platja. Ens vam banyar i ens vam quedar fins 🤬 per veure la posta de sol. Després vam dormir en una cabanya a la platja. Al matí també ens vam despertar aviat per veure com sortia el sol.

Va ser un moment màgic, ja que feia molt que volíem fer el viatge i ho havíem aconseguit.

El dia que ens vam anar estàvem tristes, però sabíem que tornaríem a Hawaii.

Vaig arribar a París amb avió a les 11 del matí. A les 12 vaig agafar l’autobús i vaig anar cap a l’hotel de Disneyland París. Allà vaig dinar i més 🤬 vaig anar al parc d’atraccions de Disney. Després de gaudir tota la tarda vaig anar a sopar al restaurant del parc. 

Quan vaig acabar de sopar, vaig anar a veure els focs artificials del castell de Disney Land París, aquests focs els fan cada dia. 

Quan van acabar, vaig anar cap a l’autobús per anar cap a l’hotel. Quan vaig arribar em vaig dutxar i vaig anar a dormir. Mentre intentava dormir no parava de pensar en el moment més màgic de la meva vida en aquelles vacances “ELS FOCS ARTIFICIALS DEL CASTELL”.

Aquells focs tants colorits i resplendents, amb aquelles cares dels personatges de Disney que semblava que anaven a caure del cel i anessin a cobrar vida. També aquells hologrames que voltaven per tot el castell i per part del cel. Quina meravella!

La nit de 12 d’agost vam emprendre un viatge amb una  autocaravana cap a França que va durar 2 hores, vam anar el càmping la Sirene. Quan vam arribar ens vam allotjar en la a la plaça 21 amb la nostra autocaravana vam tenir uns veïns que eren molt simpàtics, també eren d’alemanya. Quan ens vam aixecar i vam trobar en el càmping i va resultar que parlaven castellà quan era hora de dinar vam decidir fer una barbacoa amb ells, ens van comentar que aquella nit era especial perquè hi havia una pluja d’estels i ens van convidar a veure-la amb ells, cosa que vam acceptar, entre tots vam decidir que aniríem a la platja per veure-la millor.

Quan vam veure la pluja d’estrelles ens vam donar conta que estàvem passant un moment màgic quan vam veure, ja que estàvem passant una bona estona i vam passar una nit i estàvem gaudint molt la pluja amb els nostres amics.

París és una ciutat a on a simple vista es poden observar molts tipus d'edificis amb diferents mides i formes. A París l'Àlex va poder tastar molts dels menjars i pastes típiques com el croissant, les famoses baguets franceses, el Quiché lorraine i també va poder menjar creps als típics locals de crepes de França.

Entre els llocs que l'Àlex va visitar a la ciutat francesa es destaquen els següents: El museu Louvre, torre Eiffel, l'arc del triomf entre molts més llocs famosos.

L'Àlex va trobar el seu moment màgic quan pujar a la part més alta de la famosa i inigualable torre Eiffel. Va pujar junt amb la seva família amb la qual va fer el viatge. L'Àlex va trobar aquest moment màgic, ja que va poder tindre unes meravelloses vistes de tota la ciutat de París.

L'Àlex ens va comentar que va ser un moment únic i inigualable, ja que en el llarg de la seva vida perquè mai no ha tornat a tindre un moment o sensació com la que va tindre a la ciutat de París, ja que va poder connectar amb tot el seu entorn.