Hesíode és un poeta del segle VIII/VII abans de Crist, l'obra del qual era el més proper que els grecs tenien a una bíblia al qual descriu la primera dona creada simplement com kalon kakon, "la cosa bella-malèvola" que significa malament bell, és a dir bellesa tal que tempta els homes de tal manera que resulta origen de successos terribles, com en el mite de Pandora, al qual Hesíode va recórrer per parlar de la dona com a certa bellesa perillosa.

Les dones espartanes van tenir reputació per ser promíscues i controlar els seus marits; per contra, consideraven que les dones atenesos podien tenir propietats i heretar, a més de rebre una millor educació.

Les dones d'Atenes eren més lliures que les d'Esparta. Atenes era una democràcia, mentre que Esparta era una mena d'estat militar. Les dones d'Esparta eren essencialment esclaves, mentre que les dones d'Atenes tenien certs drets i podien participar a la vida pública.

Precisament basant-se en les matemàtiques, l'escultor Policlet (famós per les seves escultures d'atletes) va desenvolupar l'ideal de bellesa conegut com la proporció divina. Aquesta regla marcava que el cos havia de mesurar set cops el cap perquè tingués les proporcions perfectes. Més endavant, el també escultor Lisipo va canviar aquesta mesura, indicant que el cos havia de mesurar vuit vegades el cap. Aquest canvi es va veure reflectit a les escultures a partir del segle IV aC, que van començar a ser més estilitzades.

Les dones ideals a l'Antiga Grècia eren de membres petits, primes però amb malucs amples i cuixes generoses, cabell ondulat, pits petits i tornejats, ulls grans, nas esmolat i galtes, boca i mentó ovalats. Pel que fa als homes, l'ideal de bellesa eren els cossos alts, atlètics i musculosos, amb cames llargues, molt de cabell, nas i mandíbula poderosa, ulls amplis i boca petita.