Des de la caiguda de Barcelona, ​​el 26 de gener de 1939, a les mans de les tropes "nacionals", les principals carreteres que conduïen cap al nord es van omplir tant del gruix dels efectius militars republicans en procés de retirada, com d'un nombre considerable de població civil de tota mena, que intentaven escapar de l'ordre repressiva que instaurava sense dilacions el nou règim dictatorial encapçalat pel general Franco.

Assolir la Jonquera suposava poder creuar la ratlla fronterera i evitar el captiveri i els bombardejos incessants de les aviacions italianes i alemanyes.

que anaven cap a l’exili, a França en primera instància.

elements defensius franquistes de la segona guerra mundial. És, encara actualment, la

frontera política entre l’Estat espanyol i l’Estat francès. Del Coll de la Manrella surt un camí

cap al veïnat de Les Illes (Morellàs-Les Illes, Vallespir). A les Illes hi ha un monument

memorial dedicat als combatents republicans i, davant l'Hostal dels Trabucaires, hi ha una

placa commemorativa del les autoritats republicanes cap a l’exili. D’allà es pot continuar cap

a Morellàs, Ceret i Argelers, passant a la vora de Sant Andreu de Sureda i el Palau del Vidre.

actualment) i continua a la platja, l’emplaçament original del camp de concentració de 1939/

1942. 
      

      Al Cementiri dels espanyols hi existeix un monòlit commemoratiu dels morts del camp de

      refugiats d’Argelers, així com a l’antiga entrada del camp, a la platja.

Machado fins el 22 de febrer de 1939 i el cementiri on és enterrat juntament amb la seva

mare, que va morir dos dies més tard.

També cal recordar que el fort medieval de Cotlliure va ser la presó de càstig dels refugiats

considerats més perillosos. S'hi tancava especialment refugiats vinculats a les organitzacions

comunistes.

través de la Sra. Elisabeth Eidenbenz (1913-2012). Va significar una gran ajuda per les dones

embarassades dels camps de concentració, un veritable oasi de pau enmig del context de

guerra i confinament dels camps. L’actual edifici, de propietat municipal, és el testimoni de

vida en un espai de mort i penalitats i una gran aposta de la municipalitat, encapçalada per

l’alcalde Nicolas García, nét de republicans exiliats. La història de la maternitat, ja

coneguda, ha estat revalorada els darrers deu anys gràcies a l’èxit de difusió de l’escriptora

Assumpta Montellà, que va escriure sobre el tema. A nivell de publicacions científiques,

cal destacar el llibre de Tristan Castanier: Elisabeth Eidenbenz i la maternitat d’Elna

(1939-1944), d’Edicions trabucaire (2009). El febrer de 2013 s’ha reobert al públic la

maternitat després d’unes obres d’agençament.