En primer lloc, s'ha comentat la notícia que els països nòrdics, són líders en violència contra les dones. Doncs, com és posible que en un país tan desenvolupat a nivell econòmic i educatiu les dones pateixen agressions sexuals i físiques? Pot ésser els alts indexs d'alcoholisme?

En segon lloc, s'ha parlat del increment d' ingressos en els governs de països d'origen com en els de destí com a conseqüència del enviament de remeses per mantenir la seva família com a fruit d' exercir en les activitats més comuns com per exemple: prostitució, feines domèstiques; neteja, hosteleria, agricultura, servei domèstic; atenció i cura de persones majors i nens petits, ,es a dir, activitats que les persones dels països desenvolupats no volen fer.

En tercer lloc, s'ha debatut, com a factors de vulnerabilitat de les dones immigrants, la mancança de xarxes properes de recolzament, les barreres lingüístiques, baixes retribucions, la impossibilitat d'independència econòmica de la seva parella, situacions administratives irregulars, la por a denunciar maltractamets.

A més, a més, quant a les seves característiques, segons el llibre: "Afianzando los derechos de las mujeres" de Amy Lind i Jill Williams per exemple les dónes de Ciudad Juàrez o les que intenten travessar la frontera EEUU amb Mèxic són dones sumises, dòcils, sin documentació, que treballen a les màquiles o fàbriques. Són vistes com "invisibles i desechables". Encara que estàn alimentant l'economia mexicana són violades i assasinades pels coiots o agents de la frontera. En aquesta zona la vida humana no te cap valor.

També, s'ha parlat sobre la situació de les dones immigrants colombianes, peruanes, bolivianes que xoca amb les dels Regne Unit, Alemania o venezolanes.

Ademés, s'ha comentat l'article de Saskia Sassen, "Contrageografias de la globalización. Género y ciudadanía en los circuitos transfronterizos" on segons l'autora l'anomenada economia sumergida o il.legal no són una desviació del sistema sinó elements estructurals del mateix. Doncs, com es pot aturar aquesta situació?

Finalment, s'ha comentat l'article de Javier de Lucas: "hacia una ciudadania europea inclusiva. Su extensión hacia los immigrantes" la necessitat d'un nou concepte de ciutadania europea inclusiva i plural: la ciutadania cívica.

Una solució és tenir a les dones immigrants en compte en la política econòmica, social i cultural d'ambdós països.

Totes les societats, en particular la espanyola, han d' integrar en igualtat a les dones i homes immigrants en la vida familiar, social, i laboral i evitar actituds xenòfobes.