PSICOLOGIA by

APRENENTATGE: CLAU PER A L'ADAPTACIÓ I LA SUPERVIVÈNCIA

p29mstj6rb — 2024-10-28 15:02:38 UTC

L'aprenentatge és essencial per a tots els éssers vius, ja que permet als animals i als humans adaptar-se a les variacions del seu entorn i assegurar la seva supervivència.

TEORIA DEL CONDICIONAMENT CLÀSSIC

p29mstj6rb — 2024-10-28 15:11:56 UTC

El condicionament clàssic, desenvolupat pel fisiòleg rus Ivan Pavlov i defensat pel psicòleg J.B. Watson, descriu com aprenem a associar estímuls amb respostes involuntàries. Els conceptes clau inclouen:
- Reflex Incondicionat (RI): Es aquella resposta innata a un estímul incondicionat , com la salivació davant del menjar.
- Reflex Condicionat (RC): Es la resposta adquirida a un estímul neutre. Per exemple, un soroll que provoca salivació si s'ha associat amb la vista del menjar.

TEORIA DEL CONDICIONAMENT OPERANT

p29mstj6rb — 2024-10-28 16:33:15 UTC

La teoria del condicionament operant és un model d'aprenentatge que explica com les conductes es poden modificar a través de les conseqüències que les acompanyen. Teoria per B.F. Skinner.

Diferents tipus de reforç:

Reforç positiu: Quan una conducta és seguida d'una recompensa, amb la probabilitat de que es repeteixi.
Reforç negatiu : Implica eliminar un estímul aversiu després d'una conducta desitjada.

Càstig: El càstig busca disminuir una conducta no desitjada. Per exemple, si un nen rep un casting per mal comportament, doncs en el futur no el farà, no el repetirá.
Omissió: Es produeix quan una resposta operant impedeix un reforçament positiu.

TEORIA DE L'INSIGHT

p29mstj6rb — 2024-10-28 16:38:39 UTC

Aquest tipus d'aprenentatge, que va descobrir Köhler, és com quan de sobte trobes la solució a un problema sense haver-ho intentat abans.

Això porta a la teoria Els ximpanzès de Köhler :

Köhler va fer experiments a Canàries durant la Primera Guerra Mundial. En un d'ells, va posar un plàtan lluny de la gàbia d'un ximpanzé, i al costat hi havia dos pals que eren massa curts per agafar el plàtan. El ximpanzé va intentar agafar el plàtan amb els pals, però no va poder i es va rendir. Més tard, mentre jugava amb els pals, va adonar-se que podia enganxar-los i fer un pal més llarg. Amb una gran il·lusió, va córrer a agafar el plàtan!

APRENENTATGE OBSERVACIONAL

p29mstj6rb — 2024-10-28 16:42:00 UTC

L'aprenentatge observacional o per imitació és un tipus d'aprenentatge que es basa en observar les accions d'altres persones i aprendre'n sense haver-ho viscut directament. Segons Albert Bandura, aquest procés implica diversos passos:

Adquisició: observar i identificar les característiques d'una conducta d'un model.
Retenció: recordar les conductes observades a la memòria.
Execució: reproduir la conducta quan es creu que tindrà resultats positius.
Conseqüències: rebre feedback de les conductes imitades, que pot ser un reforç o una extinció.

Es fonamental en el desenvolupament dels nens, ja que els permet adquirir habilitats socials i cognitives observant i imitant adults i companys.

APRENENTATGE CONSTRUCTIU

p29mstj6rb — 2024-10-28 16:48:03 UTC

Aquests tipus d'aprenentatge subratllen la importància de tenir en compte els coneixements previs dels alumnes i adaptar les estratègies d'ensenyament per promoure un aprenentatge profund i significatiu.

Hi ha 3 tipus :

Aprenentatge receptiu: L'alumne rep la informació de manera completa sense necessitat de descobrir res per si mateix. Aprenentatge per descobriment: L'alumne rep informació incompleta i ha de completar-la per si mateix.

Aprenentatge repetitiu: Es basa en la memorització sense comprensió profunda.
Aprenentatge significatiu: L'alumne comprèn i relaciona els nous coneixements amb els seus coneixements previs.

5 CONCEPCIONS SOBRE L'INTEL·LIGÈNCIA

p29mstj6rb — 2024-10-28 16:50:02 UTC

GENETISTA DE GALTON

p29mstj6rb — 2024-10-28 16:51:17 UTC

Francis Galton va postular que la intel·ligència és heredada genèticament i que l'educació no pot canviar significativament aquest tret. En el treball amb joves, aquesta concepció pot influir en la manera com es percep el potencial acadèmic, promovent la idea que tots tenen capacitats innates.

CONCEPCIONS FACTORIALS

p29mstj6rb — 2024-10-28 16:52:45 UTC

Aquestes teories suggereixen que la intel·ligència es compon de diversos factors. Per exemple, Charles Spearman parlava d'una intel·ligència general i capacitats específiques. En l'educació, aquesta visió pot ajudar a identificar les fortaleses individuals dels estudiants i adaptar els mètodes d'ensenyament a les seves habilitats particulars.

TEORIA DE LES INTEL·LIGÈNCIES MÚLTIPLES DE GARDNER

p29mstj6rb — 2024-10-28 16:54:38 UTC

Howard Gardner proposa que hi ha múltiples tipus d'intel·ligència (lingüística, lògic-matemàtica, musical, etc.), cadascuna de les quals és rellevant en diferents contextos. Aquesta teoria permet als educadors personalitzar l'aprenentatge, fomentant la diversitat de talents i estils d'aprenentatge entre els joves.

CONCEPCIÓ COGNITIVA DE STERNBERG

p29mstj6rb — 2024-10-28 16:56:38 UTC

Sternberg distingeix tres tipus d'intel·ligència: componencial (anàlisi crítica), experiencial (ús d'experiències passades) i social (adaptació a l'entorn). Aquesta classificació pot guiar els educadors a dissenyar activitats que desenvolupin aquestes habilitats en els estudiants, promovent un aprenentatge més integral.

TEORIA DE LA INTEL·LIGÈNCIA EMOCIONAL DE GOLEMAN

p29mstj6rb — 2024-10-28 16:57:30 UTC

Daniel Goleman destaca la importància de la intel·ligència emocional, que inclou la capacitat de comprendre i gestionar les emocions pròpies i alienes. En el context educatiu, fomentar la intel·ligència emocional pot millorar les relacions interpersonals i ajudar els joves a gestionar les seves emocions, promovent el seu benestar general i èxit a la vida.

5 TEORIES SOBRE L'APRENENTATGE

p29mstj6rb — 2024-10-28 16:58:20 UTC

ELS ESTADIS PELS QUE PASA L'INTEL·LIGÈNCIA SEGONS PIAGET

p29mstj6rb — 2024-10-28 17:01:31 UTC

1. ESTADI D’INTEL·LIGÈNCIA SENSORIOMOTRIU (des del naixement fins als 2 anys)

p29mstj6rb — 2024-10-28 17:02:23 UTC

En aquesta etapa, els infants entenen el món a través de les seves accions i experiències sensorials. Aprenen manipulant objectes i explorant el seu entorn. Al principi, no comprenen que els objectes continuen existint quan no els veuen (permanència dels objectes). La rellevància d'aquest estadi radica en el desenvolupament de les habilitats motores i sensorials, que són fonamentals per a l'aprenentatge futur.

2. ESTADI D’INTEL·LIGÈNCIA PREOPERATIVA (dels 2 als 6 anys)

p29mstj6rb — 2024-10-28 17:03:18 UTC

Durant aquesta etapa, els nens utilitzen representacions mentals del món (jocs simbòlics, dibuixos i llenguatge). El pensament és egocèntric, ja que els nens veuen les coses des del seu punt de vista. La importància d'aquest estadi és que els nens comencen a desenvolupar la seva capacitat de comunicació i expressió, així com la imaginació, que són crucials per al seu desenvolupament social i emocional.

3. ESTADI OPERATORI CONCRET (dels 6 als 12 anys)

p29mstj6rb — 2024-10-28 17:04:07 UTC

Els nens en aquesta etapa comencen a pensar de manera lògica i poden realitzar operacions mentals amb materials concrets. Comprenen les nocions de canvi i permanència, i poden classificar i manipular objectes. La rellevància d'aquest estadi és que els nens desenvolupen habilitats de pensament crític i resolució de problemes, que són essencials per a l'aprenentatge acadèmic.

4. ESTADI OPERATORI FORMAL (des dels 12 anys en endavant)

p29mstj6rb — 2024-10-28 17:05:00 UTC

A partir dels dotze anys, els adolescents desenvolupen la capacitat de raonar de manera abstracta i hipotètica. Poden formular i provar hipòtesis, així com pensar sobre conceptes més complexos i abstractes. La importància d'aquest estadi és que els adolescents adquireixen habilitats de pensament crític i reflexiu que els permeten abordar problemes i situacions de manera més profunda i flexible, preparant-los per a la vida adulta.

GRÀCIES PER LA VOSTRA ATENCIÓ

p29mstj6rb — 2024-10-28 17:05:12 UTC