De totes maneres, és considerada com la primera batalla de la Guerra Civil Espanyola. I és que, fou la primera batalla on es van veure grans tropes i una gran utilització d'armes, aviació, artilleria pesant. 

A més, des del punt de vista polític la batalla va significar la internacionalització de la guerra amb la participació de les Brigades Internacionals, els assessors soviètics i la Legió Còndor alemanya. 

El bàndol republicà va ser el victoriós.

Quan la Batalla de Brunete va començar, la Guerra Civil Espanyola ja complia un any des del seu esclat. La Batalla va ser un esdeveniment decisiu per al resultat de la Guerra Civil. En ella, el bàndol insurrecte va resistir l'ofensiva que va llançar l'exèrcit republicà responent als seus atacs amb el famós eslògan de "No passaran".

Era un episodi crucial per a frenar l'avanç de l'exèrcit de Franco. A més, Brunete estava a pocs quilòmetres de Madrid. Aconseguir la victòria era fonamental per a les aspiracions pels "Rojos", però també pels nacionals.

La batalla de Brunete va ser unes de les últimes grans batalles de la Guerra Civil. Quan va acabar la batalla podem dir que tots dos exèrcits van quedar derrotats.

Brunete es considera la batalla més sagnant de la Guerra Civil Espanyola. Segons les dades que han passat a la història, el bàndol republicà va perdre 25.000 homes i pel bàndol nacional va perdre entre 17.000 homes.

La Batalla de Cabo de Palos va tenir lloc durant la matinada del 5 al 6 de març de 1938, i va arribar a ser l'enfrontament naval més important de la Guerra Civil entre nacionals i republicans.

Aquesta batalla estava dividida pels dos bàndols que tots coneixem. D'una banda, el port de Cartagena es va convertir en la principal base de la Marina republicana durant la Guerra Civil. I com sempre disposaven d'ajudes proporcionades per la Unió Soviètica. De l'altre, la flota nacional tenia les seves principals bases a Cadis, el Ferrol i Palma i tenien l'objectiu de fer un bloqueig militar i comercial en la zona republicana. Aquests van poder reforçar la seva armada, gràcies d'Itàlia i Alemanya.

La República va conservar la majoria dels destructors, creuers lleugers, i submarins, però les forces revoltades van aconseguir disposar dels dos únics creuers pesats. En aquest enfrontament va resultar enfonsat el Creuer pesat Balears, un dels vaixells més importants de la Flota franquista, i amb ell la mort de l'almirall Manuel Vierna Belando i bona part de la tripulació del vaixell.

Durant l'etapa de la Guerra Civil Espanyola van succeir molts enfrontaments entre els dos bàndols, però aquest va ser el més sanguinari i en què es van enfrontar més soldats.

Aquesta batalla es va produir entre el 25 de juliol i el 16 de novembre de l'any 1938, en el tram de la vall del Riu Ebre que es troba entre la província de Saragossa i la de Tarragona, en total, aquest tram sumava un front de més de 60 quilòmetres.

La derrota dels exèrcits republicans a la Batalla de l'Ebre va permetre l'ocupació de Catalunya per les tropes encapçalades pel general Franco entre el 1938 i el 1939. La victòria total del "Generalíssim" va suposar la fi de l'autonomia catalana i l'inici d'una llarga dictadura.