Castelló & Batlle (1998); Prieto, Sánchez & Garrido (2008)

• El 90% de l’alumnat amb altes capacitats està per diagnosticar.

• El problema rau en que no hi ha un consens en què significa tenir altes capacitats i en com detectar-les.

• En la població general s’estima que hi ha un  10-15% de població amb altes capacitats.

• Només un 0,5% de l’alumnat està diagnosticat com a alumat amb altes capacitats.

• Escoltant les necessitats de la persona amb altes capacitats i la seva família. Adequant-nos a l’edat i nivell maduratiu.

• Incorporant a la persona i la família en la presa de decisions i en la implementació de les accions.

• Aprofitant el treball en xarxa amb altres agents socioeducatius. Activitats extraescolars, especialistes del centre, especialistes externs,...

1. Ampliar i aprofundir en els continguts de determinades àrees o materials.

2. Treballar els objectius de socialització i les habilitats comunicatives amb els nens poc competents en aquestes àrees (activitats col·laboratives, dinàmiques de grup o projectes cooperatius).

3. Integració de l'alumne amb el grup classe.

4. Possibles programes:

   • Ampliacions curriculars

   • Entrenament metacognitiu

   • Enriquiment aleatori

   • Acceleració del curs

   • Agrupament

És fonamental que les estratègies per a l'alumnat amb altes capacitats siguin flexibles i adaptades a les necessitats individuals de cada alumne.

La coordinació amb les famílies i un equip multidisciplinari (psicopedagogs, orientadors) també és clau per garantir un seguiment adequat.

Font: www.gencat.cat

• Docents

• Pares

• Alumnes

  
  

2. Eines d’observació per diferents edats

• Infants petits: Eines d’observació gestionades pels pares i mestres. Proporcionen dades essencials per detectar talents i habilitats especials.

• Alumnes de secundària: Autoavacions per identificar els punts forts i àrees de desenvolupament pròpies.

Tècniques informals de valoració

1. Graelles d’observació per a professorat

2. Graelles d’observació per a pares

3. Autoinforme per a alumnes de secundària

Font: www.gencat.cat

1. Personalització del ritme d'aprenentatge. Al campus virtual, és important que puguin avançar de manera autònoma segons les seves necessitats.

2. Propostes d’enriquiment digital.

3. Eines col·laboratives avançades. Grups de treball, fórums...

4. Avaluació adaptada i contínua. L’avaluació ha de ser dinàmica (com el seu procés d’aprenentatge).

5. Suport i orientació personalitzada. Com una tutoría.

6. Accessibilitat i adaptació tecnològica. Dissenys intuitius i adaptats.

• Renzulli, J. S. & Reis, S. M. (2014). The Schoolwide Enrichment Model: A How-to Guide for Educational Excellence. Prufrock Press. (Enriquiment de l’aprenentatge per a estudiants amb ACI).

• Sánchez Fernández, S. (2019). "Las TIC como herramienta para la atención a los alumnos con altas capacidades". Revista de Innovación Educativa, 18(1), 89-103. (Ús de les TIC per a la inclusió educativa d'alumnes amb ACI).

• Tourón, J., & Santiago, R. (2015). Competencia digital y aprendizaje personalizado: Claves para la educación del siglo XXI. Madrid: Fundación Telefónica. (Com la digitalització pot personalitzar l’aprenentatge).

Castelló i Martínez (1999)

• Castelló, A. & Batlle, C. (2015). Altes capacitats intel·lectuals: Identificació i resposta educativa. Editorial Graó.

• Subotnik, R. F., Olszewski-Kubilius, P., & Worrell, F. C. (2011). "Rethinking giftedness and gifted education: A proposed direction forward based on psychological science". Psychological Science in the Public Interest, 12(1), 3-54.

• Tourón, J. (2013). El alumnado con alta capacidad: Una visión actualizada y prospectiva. Revista de Educación, 362, 281-310.