El 8 de juliol de 1892 algunes Germanes van prendre possessió de la Casa-Col.legi de Sants en un acte presidit pel Bisbe Dr. Català. Molt aviat el número d’alumnes va anar augmentant considerablement.

El col·legi es va anar adaptant transformant-se de mica en mica per poder atendre a les noves necessitats que van sorgint en la societat i es va anar adaptant al llarg de la seva historia a les diferents Lleis d’Ensenyament. En 1959, l’ajuntament certifica que el Col·legi mereix ser declarat d’interès social, ja que satisfà una necessitat real educativa, atenent a les famílies bàsicament obreres. L'any 1960 el col·legi apareix, per primera vegada, al B.O.E. publicat el Decret de declaració d’interès social.  En el centre es va impartir Batxillerat Laboral Elemental, Batxillerat Laboral Superior. En 1970 el Col·legi es converteix en la Secció Filial núm. 6 de l’Institut Nacional Ensenyament Mitjà “Infanta Isabel d’Aragó”, per tant passa a ésser un centre privat subvencionat, obert als sectors més humils de la població del barri, que poden accedir als estudis superiors. Al llarg de molt temps ha funcionat també l’escola nocturna a on s’impartiren classes de dibuix, pintura i labors, també va funcionar una escola nocturna de corte i confecció. Molt recentment s’ha impartit el Batxillerat Unificat i Polivalent (BUP) i actualment funciona el Batxillerat. El 2002 es va inaugurar la Llar d’infants amb nens des de 4 mesos fins a tres anys.

Actualment i sent fidel a le seves arrels, l'escola Josep Tous imparteix una educació cristiana basada en la religió catòlica. Per aquesta raó, la celebració de la fe juntament amb la qualitat de l’ensenyament i la integració social, són els eixos vertebradors. El català i el castellà han estat les dues llengües vehiculars del centre. Actualment el català es la llengua amb la qual s’imparteixen totes les àrees, exceptuant les de castellà, francès i anglès.

Josep Tous és el sisè igualadí beatificat, després d'Ignasi Casanovas, Clemència Riba, Gaudenci, Priscil·lià i Antolí, tots ells religiosos morts durant la Guerra Civil Espanyola, en 1936.

Torna a Barcelona l'any 1843 i hi exerceix el ministeri de sacerdot. Mentre no es torna a autoritzar la vida conventual, viu amb els seus pares. Fou destinat durant 4 anys a Esparreguera, i després, per motius de salut, a la parròquia de Sant Francesc de Paula.^[1] Promou la devoció a l'Eucaristia i Maria, com a mare de Jesús, el Bon Pastor, i funda una associació de devoció anomenada Associació de Donzelles de la Nena i Màrtir Santa Romana. Aconsellat pel pare Claret,^[4] i veient les necessitats d'educació intel·lectual i espiritual dels joves sense recursos, va decidir posar-hi remei i va fundar la congregació de les Caputxines de la Mare del Diví Pastor el 1850 a Ripoll, juntament amb les primeres germanes: Elisabet Jubal, Marta Suñol i Remei Palos. Tous va redactar les constitucions de la congregació partint de la Regla de Santa Clara i les dels clarisses caputxines de Maria Àngela Astorc, creant així una congregació de terciàries caputxines dedicades a l'ensenyament. L'any 1857 abandonaren Ripoll i van vendre l'edifici que estaven construint a causa de problemes amb l'ajuntament. El 1858 es traslladaren a Capellades, on establiren la casa mare, i ell retornà a Barcelona.^[1] De mica en mica la congregació obre col·legis a Sant Quirze de Besora, a Barcelona, primer al carrer Bou i després a l'Alt de Sant Pere,^[1] i a Madrid.^[4] Tous té cura del creixement de l'institut i l'assistència i formació de les germanes que en formen part. Va morir a Barcelona, mentre deia missa al convent de la congregació, el 27 de febrer de 1871. La ciutat d'Igualada anomenà un carrer en honor seu,^[1] i una placa recorda el seu baptisme a la basílica de Santa Maria.^[3] També s'instal·là una placa al carrer Sant Josep, lloc on va néixer.