Autora: Elisa Ramón Borafull
Edat: +3 anys

Un petit esquirol vermell que busca consol després de la mort de la mare és la protagonista d'aquest conte. Acompanyada pel seu pare i un mussol, compartirà els seus sentiments i experimentarà les diferents etapes del dol fins a aconseguir guarir la ferida i romandre a prop de la seva mare.

Pretén ajudar els més petits a acceptar la pèrdua d'un ésser estimat, assumir el dol i, sobretot, valorar el record de la persona que se'n va anar.

Per osset, la seva mare és la millor del món. Ella sempre és al seu costat per protegir-lo i li ensenya tot el que necessita saber per esdevenir un ós gran i fort. Però què passaria si algun dia ella no hi fos?  

Un bonic i entranyable àlbum il·lustrat que prepara els nens per afrontar aquest temor.

Els infants perceben el concepte de la mort i hi reaccionen d’una manera específica i literal.

Percepció específica: fa referència a que els nens veuen la mort com a un fet puntual i concret.

Percepció literal: vol dir que l’infant es pren totes les referències sobre la mort seriosament, incloent-hi el què escolta, el què viu i el què veu.

Per una altra part, els infants no aborden la mort d’una manera directa, perquè no saben com fer-ho. Tot i que no puguin comprendre-la els encurioseix moltíssim i és freqüent que facin preguntes com: 

Diverses cultures i tradicions religioses orientals, es pot concretar que la seva actitud vers la mort i l’agonia no tenen el tabú que trobem a les cultures occidentals. La mort es vista amb respecte i veneració.

El budisme disposa del Llibre del morts (Bardo Thodol)L’art de morir és tant important com el de viure i que el futur de la pròpia ànima queda condicionada per la correcta acceptació de la mort. 

En l’ hinduisme la mort consisteix en la unió de l’ànima individual amb l’ànima universal. Es creu que al morir es passa a una altra vida.

Religió islàmica la mort és acollida amb certa alegria ja que descarrega als homes i les dones de totes les càrregues de la vida terrenal. Una vegada fet el traspàs, el mort podrà gaudir de la companyia dels éssers estimats enuna vida feliç i eterna. 

Per a les societat occidentals, la mort representa un esdeveniment nefast, en tant que la vida és el component essencial de la seva cultura. Ben contràriament a les societat orientals, la mort és un pas cap a la regeneració i reafirmació dels valors antics de les seves comunitats. No suposa un moment tràgic, sinó un tràmit cap a una nova forma de ser. Per a les cultures orientals la mort es celebra com a un moment àlgid en del procés de la vida. 

- Crear un espai còmode i un lloc on estiguin a gust.

- Treballar amb tranquil·litat i sense presses.

- Respectar el ritme dels alumnes i les seves necessitats

- Dir la veritat en tot moment

- Treballar en un clima segur

- Aprofitar la notícia per parlar d’experiències personals.

- Utilitzar un llenguatge senzill i un bon vocabulari.

- No minimitzar als fets. 

- Fer un seguiment amb als pares

- Si cal contactar amb professionals, si es necessari.

A la segona infància, i segons la seva maduresa, poden arribar a entendre que els éssers vius són temporals, neixen, viuen i moren. El més normal és que en aquesta etapa és preguntar sobre els fets.

Si estan passant per un procés de dol, poden reaccionar amb tristor o ràbia; també pot donar-se el cas que es culpabilitzin i relacionin la pèrdua amb alguna cosa que ells/es han fet o dit.

* Seguiment amb la família 

* Proporcionar-lis tota la informació que puguem, com articles, vídeos, recursos materials, etc.

* Proporcionar-lis ajuda psicològica si ho necessiten