Eix cronològic de la Filosofia by Clau 72

469-399 a.C.: Sócrates

claudiacamerohi — 2024-09-19 08:22:19 UTC

Sòcrates és conegut com el pare de la filosofia occidental. El seu mètode socràtic de diàleg i qüestionament ha establert les bases de la pedagogia moderna. Primer filósof en l'implicació d'ètica i política social.

428-348 a.C.: Plató

claudiacamerohi — 2024-09-19 08:22:19 UTC

Plató, estudiant de Sòcrates, és famós per fundar l'Acadèmia a Atenes i per les seves obres filosòfiques on explora les idees de justícia, bellesa i igualtat.

384-322 a.C.: Aristòtil

claudiacamerohi — 2024-09-19 08:22:19 UTC

Aristòtil va estudiar a l'Acadèmia de Plató i és conegut per les seves contribucions a múltiples disciplines. Va establir la lògica formal i va escriure sobre ètica, política i metafísica.

341-270 a.C.: Epicur

claudiacamerohi — 2024-09-19 08:22:19 UTC

Epicur va fundar l'epicureisme. Els seus ensenyaments sobre la cerca de la felicitat i l'absència del dolor van influir profundament en el pensament occidental.

354-430 d.C.: Sant Agustí

claudiacamerohi — 2024-09-19 08:22:19 UTC

Sant Agustí és un dels pares de l´Església cristiana. Els seus escrits van fusionar el pensament cristià amb la filosofia platònica.

1225-1274: Sant Tomàs d'Aquino

claudiacamerohi — 2024-09-19 08:22:19 UTC

Sant Tomàs d'Aquino és conegut pel seu intent d'integrar la filosofia aristotèlica amb la tradició teològica cristiana. És una figura central a l'escolàstica.

1469-1527: Nicolau Maquiavel

claudiacamerohi — 2024-09-19 08:22:19 UTC

Maquiavel és famós per la seva obra 'El Príncipe', on analitza la política tal com és, i no com hauria de ser. És un pilar del pensament polític modern.

1596-1650: René Descartes

claudiacamerohi — 2024-09-19 08:22:20 UTC

Descartes és considerat el pare de la filosofia moderna. Va introduir el mètode del dubte sistemàtic i és famós per la declaració 'Cogito, ergo sum'.

1632-1704: John Locke

claudiacamerohi — 2024-09-19 08:22:20 UTC

John Locke és un líder a l'empirisme i el liberalisme polític. La seva teoria del coneixement va influir en molts pensadors de la Il·lustració.

1724-1804: Immanuel Kant

claudiacamerohi — 2024-09-19 08:22:20 UTC

Kant va intentar sintetitzar la tradició racionalista i empirista, establint les bases del criticisme. La seva filosofia moral introdueix el concepte de l'imperatiu categòric.

1632-1704: Locke

claudiacamerohi — 2024-09-23 11:41:51 UTC

Filòsof anglès, pare de l'empirisme modern. A les seves Cartes sobre el govern civil, va formular una teoria del contracte social i va defensar la idea que el coneixement prové de l'experiència sensorial, no de les idees innates.

1818-1883: Karl Marx

claudiacamerohi — 2024-09-23 11:42:07 UTC

Filòsof i economista alemany, pare del marxisme. A la seva obra El Capital, va criticar el capitalisme i va proposar una teoria materialista de la història, basada en la lluita de classes com a motor del progrés social.

1844-1900: Nietzsche

claudiacamerohi — 2024-09-23 11:42:18 UTC

Filòsof alemany conegut pel seu pensament radical i anti-convencional. Va criticar la moral tradicional, defensant una "transvaloració de tots els valors" i va proclamar la mort de Déu, sostenint la necessitat del superhome com a ésser capaç de crear els seus propis valors.

1711-1776: Hume

claudiacamerohi — 2024-09-23 11:42:54 UTC

Filòsof escocès i defensor radical de l'empirisme. A la seva Investigació sobre l'enteniment humà, va qüestionar la causalitat i el coneixement cert, oferint una visió escèptica sobre la capacitat de la raó humana per conèixer la realitat.

354-430: Agustí d’Hipona

claudiacamerohi — 2024-09-23 11:43:35 UTC

Teòleg i filòsof cristià, un dels principals Pares de l'Església. Agustí va combinar el pensament cristià amb la filosofia platònica. La seva obra Confessions és un relat personal sobre la seva conversió al cristianisme, i a La ciutat de Déu va explorar la relació entre la fe i la raó, i la distinció entre la ciutat terrenal (món material) i la ciutat celestial (món diví). Va influir profundament en la teologia occidental amb les seves idees sobre el pecat original, la gràcia divina i la predestinació.

1287-1347: Guillem d’Occam

claudiacamerohi — 2024-09-23 11:44:06 UTC

Filòsof i teòleg escolàstic anglès, conegut pel seu principi d'economia o navalla d'Occam, que sosté que la teoria més simple és la millor per explicar un fenomen. Va ser un defensor del nominalisme, la idea que els conceptes universals no tenen existència real fora de la nostra ment, i només els individus concrets són reals. En teologia, va defensar la separació entre fe i raó, argumentant que les veritats religioses no es poden demostrar amb la raó.

1561-1626: Bacon

claudiacamerohi — 2024-09-23 11:44:25 UTC

Filòsof anglès i pare del mètode científic modern. A la seva obra Novum Organum, va proposar un mètode inductiu basat en l'observació i l'experimentació, en contrast amb la deducció aristotèlica.

1874-1945: Ernst Cassirer

claudiacamerohi — 2024-09-23 11:47:48 UTC

Filòsof alemany, membre del neokantisme, conegut per la seva teoria de la cultura simbòlica. A la seva obra Filosofia de les formes simbòliques, Cassirer va defensar que els éssers humans no interactuen directament amb la realitat, sinó a través de símbols (llenguatge, art, religió, ciència). La seva filosofia intenta comprendre com aquestes formes simbòliques estructuren la nostra percepció del món i la cultura humana.

1889-1951: Ludwig Wittgenstein

claudiacamerohi — 2024-09-23 11:48:22 UTC

Filòsof austríac-britànic, una de les figures més importants de la filosofia del segle XX, especialment en la filosofia del llenguatge. En la seva primera obra, Tractatus Logico-Philosophicus, va desenvolupar una teoria del llenguatge com a representació del món. Posteriorment, en les Investigacions Filosòfiques, va criticar la seva pròpia obra anterior i va proposar que el significat del llenguatge es troba en l'ús pràctic que en fem, introduint el concepte de "jocs de llenguatge".

1889-1976: Martin Heidegger

claudiacamerohi — 2024-09-23 11:48:37 UTC

Filòsof alemany, deixeble de Husserl i una de les figures més influents de la fenomenologia i l'existencialisme. A la seva obra Ser i Temps, Heidegger va investigar el significat de l'ésser i va introduir el concepte de Dasein (ser-en-el-món), que fa referència a la manera única en què els humans experimenten el món. També va explorar la idea de la temporalitat com a clau per a comprendre l'existència humana i la relació amb la mort. Posteriorment, va desenvolupar una crítica de la tecnologia i de la modernitat.

1872-1970: Bertrand Russell

claudiacamerohi — 2024-09-23 20:40:47 UTC

Filòsof anglès i un dels fundadors de la filosofia analítica. Va treballar en lògica, matemàtiques, epistemologia i filosofia del llenguatge. Va defensar l'empirisme i el pacifisme, sent conegut per la seva "teoria de les descripcions".

1873-1958: George Edward Moore

claudiacamerohi — 2024-09-23 20:42:06 UTC

Filòsof anglès que va criticar el corrent idealista i va defensar el sentit comú. Va influir en la filosofia moral amb el seu concepte de "bo" com a propietat indefinible i va contribuir al desenvolupament de l'ètica analítica.

1911-1960: John Langshaw Austin

claudiacamerohi — 2024-09-23 20:42:33 UTC

Filòsof anglès conegut per les seves aportacions a la filosofia del llenguatge. Va desenvolupar la teoria dels actes de parla, que sosté que dir una cosa pot ser una acció en si mateixa (per exemple, prometre).

1919-2001: Elizabeth Anscombe

claudiacamerohi — 2024-09-23 20:56:41 UTC

Filòsofa britànica, deixebla de Wittgenstein. Va contribuir a la filosofia moral i de la ment, criticant l'ètica utilitarista. La seva obra "Intention" és clau en l'estudi de la intencionalitat en accions morals.

1848-1925: Gottlob Frege

claudiacamerohi — 2024-09-23 20:57:29 UTC

Matemàtic i lògic alemany, considerat el pare de la lògica moderna. Va establir les bases de la lògica formal i la filosofia del llenguatge amb la seva distinció entre sentit i referència, influenciant profundament la filosofia analítica.

1859-1938: Edmund Husserl

claudiacamerohi — 2024-09-23 20:58:24 UTC

Filòsof alemany, fundador de la fenomenologia. Va defensar l'estudi de les experiències subjectives i la consciència intencional, buscant les essències de les coses a través d'una "reducció fenomenològica".

1900-2002: Hans-Georg Gadamer

claudiacamerohi — 2024-09-23 20:58:48 UTC

Filòsof alemany, conegut per la seva obra sobre hermenèutica filosòfica. Va ampliar el treball de Heidegger i va defensar que la comprensió és sempre interpretativa i arrelada en tradicions històriques.

1908-1986: Simone de Beauvoir

claudiacamerohi — 2024-09-23 20:59:33 UTC

Filòsofa francesa, feminista i existencialista. La seva obra més influent, "El segon sexe", va analitzar la construcció social de la dona i la seva opressió, establint les bases del feminisme modern.

1906-1975: Hannah Arendt

claudiacamerohi — 2024-09-23 21:00:23 UTC

Filòsofa política alemanya, coneguda pels seus treballs sobre el totalitarisme, la condició humana i l'acció política. Va investigar els efectes del mal i la banalitat del mal, especialment a l'obra "Eichmann a Jerusalem".

1903-1969: Theodor Adorno

claudiacamerohi — 2024-09-23 21:01:12 UTC

Filòsof i sociòleg alemany, un dels fundadors de la teoria crítica. Va criticar la cultura de masses i el capitalisme, sostenint que la raó instrumental s'havia convertit en un mitjà de dominació.

1895-1973: Max Horkheimer

claudiacamerohi — 2024-09-23 21:02:03 UTC

Filòsof alemany, col·laborador d'Adorno. Va formular la teoria crítica, que denuncia com les estructures econòmiques i socials de la societat moderna opressiva perpetuen l'alienació i la injustícia.

1929: Jürgen Habermas

claudiacamerohi — 2024-09-23 21:02:36 UTC

Filòsof alemany conegut per la seva teoria de l'acció comunicativa. Defensà que la raó comunicativa és la clau per a una democràcia veritable, basada en el diàleg i la deliberació pública.

Inici de l'escriptura

claudiacamerohi — 2024-09-24 06:34:39 UTC

476 d.C. Caiguda de l'imperi romà d'occident

claudiacamerohi — 2024-09-24 06:35:32 UTC

Caiguda de l'imperi romà d'orient (1453), Descobriment d'Amèrica (1492) i Reforma Protestant (1517)

claudiacamerohi — 2024-09-24 06:37:12 UTC

1914 - 1ra Guerra Mundial

claudiacamerohi — 2024-09-24 06:37:49 UTC