Aquestes males interpretacions es coneixen com a neuromites i el problema és que alguns centres educatius estan basant les seves noves pedagogies en aquestes falses creences. 

Les ganes dels centres per canviar la forma d’ensenyament els porta a implantar mètodes que no estan provats. L’educació necessita aire fresc perquè les pedagogies dels últims cinquanta anys ja no funcionen, però cal fer-ho amb rigor i cura.

 Cal reconèixer la diversitat com un fet universal; aquest aspecte ens portarà a ajustar les nostres intervencions per a cadascun dels nostres alumnes, no només per aquells que tenen un diagnòstic o un informe. Cal fer un treball important d’avaluació inicial holística, determinant en quin punt es troba cada alumne en les diverses àrees de desenvolupament (cognitiva, llenguatge, motricitat, social...) per ajustar els suports que se li posin. D’aquesta manera, l’eriçó podria duu un globus d’un altre material?, o en una altra part del cos?

Actuar de manera preventiva i proactiva i detectar les necessitats dels alumnes al més aviat possible ens permet ajustar i agilitzar les actuacions pertinents en cada cas.

Conformar les mesures i els suports a les característiques dels alumnes i del context, promovent el compromís de cada alumne amb el seu procés d'aprenentatge, el desenvolupament personal i social i l'avenç en l'assoliment de les competències al llarg de tota l'escolarització, ens permet posar una especial atenció en les transicions entre etapes i en la continuïtat formativa.

El funcionament del cervell és complexa i no el suficient investigat fins a dia d’avui però es sap certament que el primer element són les emocions; “qualsevol aprenentatge que tingui components emocionals (plaer, sorpresa, alegria...) és emmagatzemat pel cervell, que el fa servir millor”. Bueno també explica que el cervell s’activa de manera més intensa quan col·labora amb altres persones, i com més actiu està, més ben implantats queden els aprenentatges. D’aquesta manera les noves metodologies que permeten viure i sentir tot jugant i, alhora, col·laborant i compartint amb els iguals s’obtindrà millors resultats.

Així doncs, la neurociència aplicada a l’aula ens diu que les emocions són clau en l’aprenentatge i que com més positives siguin més aviat s’aprèn. No es tracta tant de canviar com d’incorporar estratègies que, gràcies a l’estudi del cervell, ara sabem que són efectives.

Tot seguit, deixo un clip de l’infoK, el qual l’autor col·laborava per explicar el funcionament del cervell als més menuts per si el voleu veure i compartir-lo amb l’alumnat.