Els esports alternatius són aquells esports diferents als convencionals i populars. Sorgeixen a l’àmbit educatiu per la necessitat de crear noves activitats físiques alternatives a les ja existents. Aquests esports es caracteritzen perquè prioritzen la cooperació, la diversió i la motivació dels participants, per sobre de la competitivitat i el rendiment, propi dels esports convencionals.

S’utilitza una gran varietat de materials:

– Objectes i materials específics, que es poden adquirir en botigues especialitzades o a través de revistes de material esportiu.

 

 

 

 

 

 

– Objectes, materials i instal·lacions d’altres esports, però utilitzats de manera diferent: porteries, cistelles, xarxes, pilotes…

 

 

 

 

 

– Objectes i materials reciclats (ampolles, paper de diari, caixes de cartró…) que es poden utilitzar com a raquetes, pilotes, cistelles…

 

 

Pel que fa a l'elaboració d'unes regles que donessin forma al joc, van ser importants els estudiants de secundària de Maplewood de New Jersey, que el 1967 van crear una barreja de futbol americà, futbol i bàsquet que es jugava amb un frisbee. L'estudiant David Leiwant va ser qui el va batejar com a Ultimate, en considerar que era la màxima experiència esportiva possible.^[4]

El primer partit interuniversitari va ser el 1972 entre les universitats de Princeton i Rutgers; i el 1975 es va organitzar el primer torneig, a la Universitat Yale. L'associació de jugadors (Ultimate Players Association) data del 1979, i el 1981 es va crear la European Flying Disc Federation, que donaria pas a la World Flying Disc Federation el 1984.

-

petos, piques, pilotes... material 

divers

2- Inici del joc -- Cada punt s'inicia amb els dos equips alineats a la zona de gol respectiva. L'equip defensiu comença llençant el disc cap a l'equip atacant. Aquest, en rebre el disc, comença els passes cap a la zona de gol contraria. 

3- Anotació -- S'obté un punt cada vegada que l'equip atacant completa un passe a la zona de gol contraria. 

4- Moviment del disc -- El disc pot avançar en qualsevol direcció per mitjà de passes sempre que s'estigui dins els límits del terreny de joc. Els jugadors no poden córrer ni caminar amb el disc a les mans. La persona amb el disc té 10 segons per llençar-lo, la defensa compta en veu alta i ha d'estar a menys de tres metres de la persona que té el disc. 

5- Canvi de possessió -- Quan un passe no es completa degut a la caiguda del disc per estar fora dels límits del terreny de joc o per un hand-block, la defensa pren la possessió del disc i passa a atacar.. 

6- Substitucions -- Els canvis es realitzen després d'una anotació o durant un time-out per lesió. 

7- No contacte -- No ha d'existir cap tipus de contacte físic entre els jugadors. Bloquejos o càrregues no són permesos i són accions considerades falta. 

8- Falta -- Quan un jugador realitza una acció considerada falta qualsevol dels jugadors que estiguin al camp pot parar el joc demanant "falta". Si la falta és acceptada és comença a jugar al punt a on s'ha comès, si no, és torna a la jugada anterior abans de que es cometés la suposada falta. 

9- Autoarbitratge -- Cada jugador és responsable de complir i fer complir les normes dins del terreny de joc. Els jugadors implicats en una falta la resolen a través del diàleg i buscant el mutu acord. 

10- Esperit del joc -- L'Ultimate promou la competitivitat i el joc net. Es fomenta el joc competitiu però mai en detriment del respecte o la integritat entre jugadors.