• ETIOLOGIA: causada pel Mycobacterium tuberculosis

• VIA DE CONTAGI:Transmissió per l'aire a través de gotes respiratòries quan una persona infectada tos o esternuda.

• DURADA La durada de la tuberculosi pot variar, però el tractament generalment dura diversos mesos

• SIGNES Tos persistent, dolor al pit, pèrdua de pes, fatiga i febre

• SÍMPTOMES En etapes avançades, pot causar hemoptisi (expectoració de sang) i dificultat per respirar.

L'especialitat mèdica que les estudia i tracta és l'ONCOLOGIA

La CARDIOLOGIA és l'especialitat mèdica que es dedica a l'estudi i tractament de les malalties cardiovasculars.

L'UROLOGIA és l'especialitat mèdica que estudia i tracta les malalties genitourinàries

• ETIOLOGIA: causada Principalment associat al consum de tabac i exposició a substàncies carcinògenes ambientals.

• VIA DE CONTAGI:No és contagios; es desenvolupa a causa de mutations cel·lulars.

• DURADA Variable, depenent de l'estadi en què es detecti i de la resposta al tractament.

• SIGNES Poden incloure hemoptisi (expectoració de sang), pèrdua de pes inexplicada

• SÍMPTOMES Tos persistent, dificultat per respirar, dolor toràcic

• ETIOLOGIA: causada per factors genètics, ambientals o una combinació dels dos.

• VIA DE CONTAGI:No és una malaltia contagiosa. Es desenvolupa durant el desenvolupament fetal i no es transmet de persona a persona.

• DURADA : La condició és present des del naixement i és per tota la vida

• SIGNES Observables a simple vista i inclouen una obertura anormal en el llavi superior, creant una aparença de "llavi leporí" o "llavi partit"

• SÍMPTOMES dificultats en la succió i en la parla, així com possibles problemes d'alineació dental i afectacions psicosocials

Definició: La malaltia d'Alzheimer és una malaltia neurodegenerativa progressiva que afecta el cervell, causant problemes de memòria, pensament i comportament.

Etiologia: Encara no es coneix la causa exacta de la malaltia d'Alzheimer, però es creu que hi està implicada l'acumulació anormal de plaques de proteïnes beta-amiloide i degeneració dels cabdells neurofibril·lars al cervell. A més, hi ha factors genètics i ambientals que poden augmentar el risc de desenvolupar la malaltia.

Via de contagi: No és una malaltia contagiosa. No es propaga de persona a persona com ho faria una infecció.

Durada: La malaltia d'Alzheimer és crònica i progressiva. La seva durada varia, però sol desenvolupar-se lentament al llarg del temps, amb estadi progressius de deteriorament cognitiu.

Signes:

• Atrofia cerebral, particularment en les àrees relacionades amb la memòria i les funcions cognitives.

• Acumulació de plaques de beta-amiloide entre les cèl·lules cerebrals.

Símptomes:

• Pèrdua progressiva de la memòria, especialment la recent.

• Dificultat en tasques quotidianes i de pensament abstracte.

• Canvis en la personalitat, comportament i estat d'ànim.

• Desorientació en temps i espai.

• Problemes de comunicació i llenguatge.

• Pèrdua de la capacitat per cuidar-se a si mateix.

EXPLORACIÓ:

Examen dels pulmons: Auscultació per detectar sons respiratoris anormals, com crepitacions o sibilàncies.

Exploració del coll i axil·les: Palpació de ganglis limfàtics augmentats de mida.

Mesura de la temperatura corporal: S'ha de tenir en compte si hi ha febre, ja que pot ser un indicador de la infecció tuberculosa.

PROVES COMPLEMENTÀRIES:

• Radiografia de Tòrax: Per detectar lesions pulmonars comunes en la tuberculosi.

• Anàlisi de l'esput: Per identificar la presència de bacils àcids resistent en l'escopir.

• Cultiu de Micobacteris: Per identificar específicament la presència de la bacteria Mycobacterium tuberculosis.

• Anàlisi de Sang: anàlisi de sediments i proves immunològiques per avaluar la resposta immunològica del pacient.

• Preguntarem símptomes com ara la tos persistent, l'hemoptisi, la dificultat per respirar, el dolor toràcic, la pèrdua de pes inexplicada i la fatiga.

• Pregutarem antecedents personals de tabaquisme, antecedents familiars de càncer de pulmó i altres factors de risc.

• Antecedents mèdics previs, com ara malalties respiratòries cròniques, tractaments mèdics anteriors..

EXPLORACIÓ:

• Inspecció visual per buscar signes com ara pal·lidesa, cianosi, tumors superficials a la pell i simptomatologia de la seva condició respiratòria com ara taquipnea.

• Auscultació pulmonar per identificar sons respiratoris anormals com ara roncus, sibilàncies o creps...

PROVES COMPLEMENTÀRIES:

• Radiografia de tòrax: per a detectar anomalies com tumors o línies pleurals.

• Punció aspirativa amb agulla fina (PAAF): per obtenir mostres de teixit de tumors pulmonars per veure si hi ha cel·lules canceroses

• Tomografia computeritzada (TC) de tòrax: ofereix imatges més detallades que la radiografia.

• Esput o biòpsia de teixit pulmonar: per a identificar cèl·lules canceroses.

• Broncoscòpia: per a examinar les vies respiratòries i prendre mostres de teixit.

• TAC PET: per a determinar l'extensió del càncer i les metàstasis.

• Anàlisi de sang per a detectar marcadors tumorals com CEA o NSE.

• Espirometria i pulsioximetria

EXPLORACIÓ:

• Inspecció de lesions cutànies per identificar característiques típiques de psoriasi

• Examen de les ungles

• Examen articular:per detectar artritis psoriàsica

PROVES COMPLEMENTÀRIES

• Biòpsia cutània

• Analítica de sang: per avaluar els nivells de marcadors inflamatoris, com ara la proteïna C reactiva (PCR) i el factor de reumatoide (FR).

• Tests genètics: per detectar mutacions associades amb la psoriasi.

• Imatges diagnòstiques: si hi ha sospita d'afectació articular, per avaluar el dany articular associat.

• Antecedents familiars: S'ha d'indagar sobre antecedents familiars de llavi leporí o altres anomalies congènites.

• Exposició a factors de risc: investigarem l'exposició de la mare a factors de risc durant l'embaràs, com ara el consum de tabac, alcohol o altres substàncies, medicaments, malalties infeccioses, etc.

EXPLORACIÓ:

• Inspecció facial:per detectar anomalies facials característiques del llavi leporí

• Exploració intraoral:revisar la cavitat oral per detectar anomalies en el paladar, les dents i altres estructures de dins de la boca.

PROVES COMPLEMENTÀRIES:

• Ecografia prenatal

• Ressonància Magnètica (RM): per avaluar més detalladament les estructures facials i maxil·lars.

• Radiografies: per avaluar les anomalies òssies associades al llavi leporí.

Quan van començar els símptomes de tristor, manca d'interès en activitats usuals, cansament, etc.? Hi ha algun esdeveniment traumàtic recent que pugui estar relacionat amb l'inici dels símptomes? Han ocorregut episodis semblants en el passat? Tens antecedents personals o familiars de trastorns de l'estat d'ànim o malalties mentals Quins altres símptomes experimentes?

EXPLORACIÓ:

• Avaluació psicològica: per detectar els símptomes de la depressió i/o altres trastorns psicològics que pugin estar relacionats.

• Examen físic: per descartar altres causes mèdiques dels símptomes.

PROVES COMPLEMENTÀRIES:

• Escales d'avaluació de la depressió, com ara l'Inventari de Depressió de Beck (BDI) o l'Escala de Depressió de Hamilton (HAM-D), per mesurar la gravetat dels símptomes.

• Anàlisi de sang per descartar altres causes mèdiques que poden imitar o contribuir als símptomes depressius

• Proves de neuroimatge com la tomografia computaritzada (TC) o la resonància magnètica (RM) per descartar lesions cerebrals o altres anomalies estructurals.

• Entrevistes clíniques estructurades per diagnosticar la depressió.

EXPLORACIÓ:

Realitzarem una inspecció visual i palparem les articulacions per avaluar inflamació, deformitats, calor local, etc.

• Es comprovarà la mobilitat articular per determinar la rigidesa i la limitació funcional.

• Buscarem signes d'inflamació sistèmica.

PROVES COMPLEMENTÀRIES:

• Anàlisi de sang:per fer la valoració de marcadors d'inflamació com la velocitat de sedimentació globular i la proteïna C reactiva . Detectar factors reumatoïdes i anticossos anti-citrul·lina (anti-CCP)

• Imatges radiològiques: per avaluar l'extensió del dany articular i la inflamació sinovial.

• Ultrasonografia:per avaluar en temps real l'activitat inflamatòria de les articulacions i les estructures toves associades.

• Punció articular (artrocentesi):per obtenir una mostra de líquid sinovial per a anàlisi. Per diagnosticar aquest tipus d'artritis i no una altra.

• Mostres biològics

  En casos més complexos per confirmar el diagnòstic o poder identificar alguna complicació

Ha notat alguna canvi en la seva memòria recentment? Per exemple, ha tingut dificultats per recordar el nom de persones properes ? Ha observat algun problema amb la capacitat del pacient per realitzar tasques quotidianes? S'ha adonat d'una disminució en la capacitat del pacient per trobar paraules o expressar-se amb fluïdesa?

El pacient ha experimentat algun episodi d'oblit important? Ha notat un canvi en l'estat d'ànim o el comportament del pacient? Hi ha antecedents familiars de demència o altres malalties neurodegeneratives?

EXPLORACIÓ:

Avaluació neurològica per avaluar la funció cognitiva, la memòria, la capacitat de raonament i altres funcions mentals.

• Avaluació de l'estat d'ànim i del comportament per detectar símptomes com la depressió o l'ansietat.

• Exploració física per descartar altres causes possibles dels símptomes, com infeccions o trastorns metabòlics.

PROVES COMPLEMENTÀRIES:

• Anàlisi de sang: per descartar altres causes de símptomes similars, com desequilibris hormonals o deficiències nutricionals.

• Imatges del cervell: ressonància magnètica (RM) o tomografia computaritzada (TC) del cervell poden mostrar canvis característics associats amb l'Alzheimer, com l'atròfia cerebral o les plaques i els enllaços de beta-amiloide.

• Anàlisi del líquid cefalorraquidi: per analitzar el líquid cefalorraquidi en cerca de marcadors de la malaltia, com la proteïna tau i la beta-amiloide.

• Avaluació neuropsicològica:per avaluar amb més detall la funció cognitiva i detectar canvis específics associats amb l'Alzheimer.

Has tingut problemes amb la teva concentració o rendiment en les tasques diàries? Has experimentat pèrdua de cabell recentment o fragilitat en les teves ungles? Quina és la teva dieta habitual? Has tingut pèrdues de sang a través de ferides o menstruacions abundants?

EXPLORACIÓ:

• Inspecció visual de la pell, les ungles i les mucoses per buscar signes de pal·lidesa

• Valorarem la presència de pulsacions palpables a les extremitats per avaluar l'existència de palpitacions cardíaques

• Prendrem mesures de la pressió arterial i de la freqüència cardíaca per detectar signes de taquicàrdia

  
  

• PROVES COMPLEMENTÀRIES:

• Analítica de sang: per avaluar els nivells d'hemoglobina, hematòcrit, glòbuls vermells i paràmetres relacionats amb la ferropènia

• Anàlisi de ferro en sang i orina:per avaluar els nivells de ferro en el cos i determinar la causa de la deficiència de ferro.

• Biòpsia de medul·la òssia: per avaluar l'activitat eritropoyètica

EXPLORACIÓ:

• Es farà una inspecció visual del coll per buscar signes de boci o nòduls tiroides.

• Palparem la glàndula tiroides per avaluar la grandària, la consistència i la presència de noduls o sensibilitat.

• Inspecció de la pell i el cabell per buscar signes de sequedat, pal·lidesa i pèrdua de cabell.

• Comprovarem la pressió arterial i la freqüència cardíaca per detectar signes de bradicàrdia.

PROVES COMPLEMENTÀRIES:

• Anàlisi de sang: per avaluar els nivells de la hormona estimulant de la tiroides (TSH), l'hormona tiroxina (T4) i l'hormona tiroxina lliure (FT4).

• Anticossos tiroïdals: per mesurar els anticossos antitiroglobulina i antitiroperoxidasa

• Ecografia tiroïdal: per avaluar la morfologia i les anomalies estructurals de la glàndula tiroides.

EXPLORACIÓ:

• Inspecció de l'orella externa per buscar signes d'infecció, inflamació o lesions.

• Inspecció del tímpan per avaluació de possible perforació o problemes estructurals.

• Audiometria

• Timpanometria

• Exploració del sistema vestibular per avaluar l'equilibri i detectar possibles trastorns vestibulars associats.

PROVES COMPLEMENTÀRIES:

• Imatges per avaluació estructural: com tomografia computada (TC) o ressonància magnètica (RM) per avaluar les estructures de l'orella interna i mitjana.

• Potencials evocats auditius: per avaluar la funció del nervi auditiu i la via auditiva fins al cervell.

• Proves de funció vestibular: com la prova de l'ENG (Electronistagmografía)

• Preguntem sobre la presència de símptomes com febre, tos, expectoració, dificultat per respirar, dolor toràcic, nàusees, vòmits o alteracions en l'estat mental.

• Preguntarem sobre els antecedents mèdics personals i els factors de risc, com el tabaquisme, la presència de malalties cròniques, l'exposició a fum, contaminants...

• Preguntar sobre els antecedents de viatges recents, ingressos hospitalaris o residència en centres de cures prolongades

EXPLORACIÓ

• Inspecció visual i auscultació pulmonar per detectar sons respiratoris anormals

• Mesurar la temperatura corporal (presència de febre)

• Valoració de la saturació d'oxigen per avaluar gravetat de la hipoxèmia.

• Observar el ritme respiratori, presència de signes de distrès respiratori i possible cianosi.

PROVES COMPLEMENTÀRIES:

• Analítica de sang: per avaluar la presència de leucocits, acceleració de la velocitat de sedimentació globular i la concentració de proteïna C reactiva.

• Radiografia de tòrax: per confirmar la presència de consolidacions, infiltrats o altres anomalies pulmonars.

• Tomografia Axial Computeritzada

• Esput: per identificar la presència de microorganismes. Normalment, l'Streptococcus pneumoniae.

• Proves de funció pulmonar: incloent l'espirometria.

• Gasometria arterial: per avaluar l'oxigenació i l'equilibri àcid-base en la sang arterial.

• Biòpsia pulmonar: per a una anàlisi patològica més detallada.

• Es preguntarà al pacient sobre els símptomes típics de la diabetis, com la poliúria , la polifàgia, la pèrdua de pes involuntària, la visió borrosa, la fatiga i sensació de picor a la pell.

• Preguntarem sobre els factors de risc per a la diabetis, com l'obesitat, antecedents familiars de la malaltia, activitat física, els hàbits alimentaris, l'ús de medicaments i els antecedents de malalties

• Preguntarem detalls sobre el moment d'inici dels símptomes i la seva progressió

EXPLORACIÓ

• Inspecció visual de la pell per detectar possibles signes de trastorns metabòlics com acantosi nígric, xantomas, o altres lesions cutànies associades.

• Mesurarem la pressió arterial i es realitzarà una inspecció ocular per buscar signes de retinopatia diabètica.

• Es realitzarà una exploració neurològica per detectar signes de neuropatia perifèrica

PROVES COMPLEMENTÀRIES

• Anàlisi de sang: Es realitza una anàlisi de glucosa en sang en dejú per avaluar els nivells de glucosa.

• Prova d'orina: Es durà a terme un anàlisi d'orina per buscar glucosa i cossos cetònics.

• Proves de funció renal:mitjançant proves com la creatinina sèrica, la taxa de filtració glomerular (TFG) i la microalbuminúria.

• Preguntarem sobre els símptomes de dolor, pressió, o malestar al pit, i la seva durada i freqüència.

• Es preguntaràn detalls sobre els factors com ara l'esforç físic, l'estrès o les temperatures extremes.

• S'investigaran antecedents personals i familiars de malalties cardíaques, hipertensió, diabetis..

• Es demanarà informació sobre els hàbits de vida del pacient.

EXPLORACIÓ:

• Es realitzarà una inspecció de la pell per buscar signes de sudoració, pal·lidesa o cianosi

• Es prendran els signes vitals

• Palparem el pit per avaluar la presència de punts de dolor, rigidesa o altres anomalies palpables.

• Farem una auscultació cardíaca per identificar sons anormals.

PROVES COMPLEMENTÀRIES:

• Electrocardiograma (ECG): mostra canvis característics com ara depressió del segment ST o inversió de l'ona T durant els episodis d'angina.

• Prova d'esforç: avaluar la resposta del cor a l'esforç físic

• Ecocardiograma: avaluar l'estructura i la funció del cor

• Analítica de sang:avaluar els nivells de colesterol, glucosa i altres factors de risc cardiovascular, i per detectar possibles indicadors d'inflamació o disfunció

Preguntarem sobre els símptomes musculars, com ara debilitat muscular progressiva, dificultat per aixecar-se del terra, dificultat per caminar, caigudes freqüents..

• Preguntarem sobre els antecedents familiars de distrofia muscular o altres trastorns neuromusculars.

• Recopilarem informació sobre l'edat d'inici dels símptomes i la progressió del trastorn.

EXPLORACIÓ:

• Inspecció de la musculatura per avaluar la presència de signes característics com ara pseudohipertròfia muscular.

• Avaluació de la força muscular

• Observar altres signes com ara contractures, escoliosi i pèrdua de la capacitat de caminar en les primeres etapes.

PROVES COMPLEMENTÀRIES:

• Anàlisi de sang: per avaluar els nivells de creatina quinasa.

• Biòpsia muscular: per avaluar les anomalies en el teixit muscular, com ara la degeneració i la fibrosi.

• Electromiografia (EMG) i estudi de conducció nerviosa: per avaluar l'activitat elèctrica dels músculs i la funció dels nervis en pacients amb distrofia muscular.

• Preguntarem sobre la seva història mèdica, incloent episodis previs de cistitis o infeccions del tracte urinari.

• Ens informarem sobre els símptomes com ara dolor o molèstia en orinar, freqüència urinària augmentada, urgència urinària i presència de sang a l'orina.

• Preguntarem sobre altres símptomes comuns, com febre, mal de panxa o malestar general.

EXPLORACIÓ:

• inspecció visual de la zona genital per buscar signes d'irritació o inflamació a la uretra o a la regió perineal.

• Palpació abdominal per avaluar la presència de dolor o sensibilitat en la zona de la bufeta.

• Exploració ginecològica en les dones per avaluar l'existència de possibles trastorns ginecològics que puguin contribuir als símptomes.

PROVES COMPLEMENTÀRIES:

• Anàlisi d'orina: per buscar la presència de glòbuls blancs, glòbuls vermells i altres signes d'inflamació o infecció en l'orina.

• Cultiu d'orina: per identificar l'agent causal de la infecció urinària, si n'hi ha.

• Biòpsia de bufeta: per avaluar la presència de infiltració eosinofílica i confirmar el diagnòstic de cistitis eosinofílica.

Contra el bacteri de la tuberculosi, s'utilitzen antibiòtics específics (per matar els bacteris que causen la malaltia)

La combinació més comuna és:

Isoniazida, Rifampicina, Pirazinamida, Etambutol

Es prenen per VIA ORAL, INTRAVENOSA O INJECCIONS SUBCUTÀNIES

2. Prevenció:

• Vacunació: Bacil Calmette-Guérin (BCG) pot donar una certa protecció contra les formes més greus de la malaltia

• Higiene de mans

• Evitar contacte durant el període d'incubació

3. Tractament davant dels símptomes:

• Antitèrmics i hidratació (per abaixar la febre)

• Calmants dèrmics tòpics: si es produeix picor a la pell o es formen lesions. VIA TÒPICA

• Antibiòtics. VIA ORAL

1. TRACTAMENT FARMACOLÒGIC/ Via d'adminsitració

• Quimioteràpia: fàrmacs anticancerosos que es pot administrar per VIA ORAL O INTRAVENOSA

• Immunoteràpia: com els inhibidors de checkpoints immune es poden administrar per VIA INTRAVENOSA

• Teràpia dirigida: per VIA ORAL O INTRAVENOSA

• Radioteràpia: radiació per destruir cèl·lules canceroses. La radioteràpia es pot administrar externament (radioteràpia externa) o internament (braquiteràpia)

  2. ACTUACIÓ DAVANT SÍMPTOMES

• Medicaments per al dolor: Els analgèsics, com els antiinflamatoris no esteroidals (AINE) o analgèsics narcòtics. En alguns casos es pot fer ús d'opioides. VIA ORAL.

• Tractament de la tos: antitussígens o els expectorants. VIA ORAL.

• Oxigenoteràpia. VIA INHALATÒRIA.

• Fisioteràpia respiratòria

3. PREVENCIÓ

• Deixar de fumar

• Exàmens de detecció precoç

• Vacunació contra el càncer de pulmó

Tractament Farmacològic i Via d'Administració:

• Corticosteroides tòpics: per reduir la inflamació i la descamació. VIA TÒPICA

• Anàlegs de la vitamina D tòpics: per normalitzar el creixement excessiu de cèl·lules de la pell i la descamació. VIA TÒPICA

• Anàlegs de la vitamina A (retinoides) tòpics: per reduir la inflamació i la proliferació de cèl·lules de la pell. VIA TÒPICA

• Corticoesteroides orals o injectables: per reduir la inflamació generalitzada. VIA ORAL O INJECTABLE SUBCUTANI

• Medicaments immunosupressors

2. Actuació Davant Símptomes:

• Hidratació de la pell

• Evitar els desencadenants

• Exposició moderada al sol

  3. Prevenció:

• Mantenir un estil de vida saludable

• Evitar la pell seca

• Seguiment mèdic regular

• Educació sobre la psoriasi

• Correcció quirúrgica: La cirurgia és el principal tractament per a la malaltia congènita del llavi leporí (generalment en els primers mesos de vida del nadó).

  2. Maneig dels símptomes i complicacions:

  • Analgèsics: per al control del dolor postoperatori, segons l'edat i el pes. VIA ORAL O INTRAVENOSA.

  • Antibiòtics: per prevenir o tractar infeccions secundàries associades amb la cirurgia. VIA ORAL O INTRAVENOSA.

  • Cura de ferides: sobre com cuidar les ferides quirúrgiques per prevenir infeccions i promoure la cicatrització.

3. Prevenció

• Control prenatal

• Suport i orientació familiar

• Informació i educació

1. Tractament Farmacològic:

   • Antidepressius: inhibidors selectius de la recaptació de serotonina (ISRS) els inhibidors de la recaptació de serotonina i noradrenalina (IRSN).. VIA ORAL

   • Ansiolítics (en casos de trastorns d'ansietat concomitants). VIA ORAL (també pot ser INTRAMUSCULAR I/o INTRAVENOSA)

     
     

2. Actuació davant símptomes

• Suport Psicològic: Teràpia cognitivo-conductual (TCC), teràpia interpersonal, teràpia familiar o de parella

• Promoció de l'autocura

• Supervisió mèdica

  
  

3. Prevenció

• Educació i conscienciació

• Reduir l'estigma

• Accés a recursos

• Identificació i gestió de factors de risc

• Antiinflamatoris no esteroides (AINE): per reduir la inflamació i el dolor (ibuprofèn i naproxèn). VIA ORAL

• Fàrmacs antireumàtics modificadors de la malaltia (FARMMs): com el metotrexat, la hidroxicloroquina, la sulfasalazina. VIA ORAL

• Agents biològics: com els inhibidors del factor de necrosi tumoral (TNF) o altres que interfereixen amb les respostes autoimmunitàries específiques.

• Corticoesteroides: per a ràpids efectes antiinflamatoris. VIA ORAL, VIA INHALATÒRIA, O INJECCIÓ SUBCUTÀNIA, VIA TÒPICA

2. Actuació davant signes i símptomes

• Rehabilitació i teràpia física: per millorar la flexibilitat, la força i la funció articular.

• Cirurgia: per reparar o substituir articulacions afectades.

• Cuidats de la salut mental

3. Prevenció

• Educació del pacient

• Control de factors de risc

• Monitoratge regular per avaluar la resposta al tractament i fer ajustos segons sigui necessari.

• Vacunació

1. TRACTAMENT FARMACOLÒGIC/ VIA

• Inhibidors de la colinesterasa:per augmentar els nivells de neurotransmissors implicats en memòria i funcions cognitives. VIA ORAL

• Memantina: per ajudar a regular els neurotransmissors relacionats amb el pensament, la memòria i el comportament. VIA ORAL

• Altres medicaments: per controlar els símptomes associats, com ara ansietat, depressió o agressivitat.

2. ACTUACIÓ DAVANT SIGNES I SÍMPTOMES

• Gestió del comportament: proporcionar un entorn tranquil i estructurat i utilitzar tècniques de comunicació efectiva.

• Suport en la memòria

• Teràpia ocupacional: per mantenir les habilitats funcionals i promoure la independència en les activitats diàries.

  3. PREVENCIÓ

• Estil de vida saludable

• Estimulació mental

• Control de factors de risc cardiovascular

• Suport familiar i comunitari

• Investigació i participació en estudis clínics:

1. Tractament farmacològic/ via

• Suplements de ferro per via oral: augmenten els nivells de ferro en el cos i contribueixen a la producció de glòbuls vermells sans. VIA ORAL

• Suplements de ferro per via intravenosa: en casos més severes d'anèmia ferropènica (també quan la tolerància oral al ferro és baixa) VIA INTRAVENOSA

2. Actuació preventiva (individual i comunitària)

• Educació sobre la dieta rica en ferro

• Suplementació de ferro en grups de risc.

• Consum d'aliments rics en Vitamina C

• Evitar Factors que inhibeixin l'absorció de ferro

• Visites de seguiment mèdic

1. Tractament farmacològic/ Via d'administració

   • El fàrmac principal utilitzat és la levotiroxina, una forma sintètica de l'hormona tiroïdal T4.

   • Administració oral: La levotiroxina es pren per via oral, normalment en una única dosi diària.

2. Tractament per als signes i símptomes (amb el fàrmac)

   • Restabliment dels nivells normals d'hormona tiroïdal per corregir la hipotiroïdisme.

   • Reducció de la fatiga, la pèrdua de cabell, la sensació de fred, la sequedat de pell i altres símptomes associats.

3. Actuació preventiva:

   • Evitar el desenvolupament de complicacions associades al baix nivell d'hormona tiroidal, com el mixedema (edema facial i generalitzat)

4. Altres a nivell comunitari:

   • Educació sobre la importància del tractament continu i el seguiment per prevenir recaigudes i complicacions.

1. Tractament farmacològic/ Via d'administració

   • Injecció intratimpànica: injeccions d'esteroides o altres per tractar condicions com la pèrdua auditiva súbita.

   • Antiinflamatoris no esteroïdals i antibiòtics:

     • Fàrmac exemple: Ibuprofèn, naproxèn.

     • Via d'Administració: ORAL (comprimits, càpsules).

     • Ús: poden ajudar a reduir la inflamació i el malestar i els antibiòtics a combatre les infeccions

   • Corticosteroides:

     • Fàrmac Exemple: Prednisona, metilprednisona.

     • Via d'Administració: ORAL (comprimits), INTRAMUSCULAR O ENDOVENOSA

     • Ús: útils en certes condicions associades amb la pèrdua auditiva, com la neuritis vestibular o altres processos inflamatoris.

   • Antioxidants:

     • Fàrmac Exemple: Vitamines antioxidants com la C i E.

     • Via d'Administració: ORAL (comprimits, càpsules)

     • Ús: protegir les cèl·lules auditives dels danys causats per radicals lliures i altres factors oxidatius.

   • Agents vasodilatadors:

     • Fàrmac Exemple: Pentoxifilina.

     • Via d'Administració: ORAL (comprimits).

     • Ús: millorar el flux sanguini a l'orella interna i ajudar en certs tipus de pèrdua auditiva relacionada amb problemes vasculars.

   • Gotes òtiques-VIA ÒTICA (MUCOSA)

   • ALTRES TIPUS DE TRACTAMENT

   • Cirurgia

   • Audiòfons/pròtesis auditives

   • Implants de conducció òssia.

2. Tractament Preventiu:

   • Protocols d'exposició al soroll: per reduir l'exposició al soroll en l'entorn laboral.

   • Equipament de protecció: Ús de protectors auditius en zones de soroll intens.

   • Educació i conscienciació: sobre els riscos del soroll ocupacional i la importància de la protecció auditiva.

   • Avaluacions regulars d'audiometria: per detectar canvis en la salut auditiva

• Antibiòtics: (tractament principal per a la pneumònia bacteriana). Els antibiòtics comuns inclouen amoxicil·lina, claritromicina, o levofloxacina. VIA ORAL O INTRAVENOSA

• Corticosteroides: en pneumònia severa, per reduir la inflamació pulmonar. VIA ORAL, INHALATÒRIA, TÒPICA O INNJECCIÓ SUBCUTÀNIA

2. Actuació Davant Símptomes:

• Control de la febre: Utilitzar antipirètics com el paracetamol o l'ibuprofèn per reduir la febre. VIA ORAL

• Suport Respiratori: com oxigen terapèutic o ventilació mecànica. VIA INHALATÒRIA

• Hidratació

3. Prevenció:

• Vacunació: Vacunes com la vacuna antipneumocòccica i la vacuna contra la grip.

• Higiene respiratòria: Cobrir-se la boca i el nas amb el colze o un mocador quan es tussi.

• Evitar el tabac

• Evitar l'exposició a agents contaminants

1. Insulina o agents hipoglucemiants: pot ser administrada per INJECCIÓ SUBCUTÀNIA, BOMBA D'INSULINA, VIA INTRAVENOSA. En la diabetis tipus 2, es poden utilitzar també hipoglucemiants com metformina, sulfonilurees, inhibidors de la DPP-4.. VIA ORAL

2. Monitoratge de la Glucosa: monitorar regularment els nivells de glucosa en sang per ajustar el tractament de manera adequada. VIA ORAL, SUBLINGUAL, VIA SUBCUTÀNIA, VIA ENDOVENOSA

Actuació Davant Símptomes:

1. Correcció d'Hiperglucèmia: cal ajustar la dosi d'insulina o altres medicaments hipoglucemiants.

2. Prevenció de la Hipoglucèmia: es poden prendre ràpidament carbohidrats com suc de fruita, caramels o glaçons de glucosa.

Prevenció:

1. Estil de vida saludable: alimentació equilibrada amb un baix contingut de sucres refinats i greixos saturats. Fomentar l'exercici físic regular.

2. Educació i autocura: sobre com manejar la diabetes, incloent la monitorització de la glucosa, l'administració d'insulina o medicaments i com respondre a les hiperglucèmies-hipoglucèmies.

3. Vacunació: contra la grip i la pneumònia per evitar complicacions.

4. Seguiment mèdic regular:per avaluacions i ajustaments del tractament.

1. Nitroglicerina: tractament agut principal. Es pot administrar sublingualment per aliviar ràpidament el dolor i dilatar les artèries coronàries. També està disponible en forma de spray sublingual o en forma de comprimits bucodispersables. (VIA ORAL) En casos més severs, es pot administrar per VIA INTRAVENOSA

2. Antiagregants Plaquetaris: Com ara l'àcid acetilsalicílic (aspirina) que ajuden a prevenir la formació de coàguls sanguinis que poden bloquejar les artèries coronàries. VIA ORAL O INTRAVENOSA

3. Betabloquejants: redueixen la càrrega de treball del cor i disminueixen la freqüència cardíaca, es redueix la demanda d'oxigen del cor. VIA ORAL

Actuació Davant Símptomes:

1. Descans i relaxació per reduir la demanda d'oxigen del cor.

2. Administrar nitroglicerina: per alleujar el dolor toràcic.

Prevenció:

1. Control dels factors de risc: com ara la hipertensió arterial, el colesterol alt, el tabaquisme, la diabetis i l'obesitat.

2. Medicaments per al control de la pressió arterial i del colesterol

3. Rehabilitació cardíaca: per millorar la condició física i reduir el risc de futurs problemes cardíacs.

1. Glucocorticoides: tractament principa) inclou l'ús de glucocorticoides com la prednisona o la deflazacort. Ajuden a reduir la inflamació muscular i retarden la progressió de la debilitat muscular. VIA ORAL (comprimits, càpsules, xarops)

2. Teràpies modificadores de la malaltia: poden tenir un impacte en la progressió de la malaltia, com els inhibidors de la miostatina.

Actuació davant símptomes:

1. Fisioteràpia i rehabilitació: per mantenir la funció muscular i la mobilitat

2. Ús de dispositius d'assistència: com cadires de rodes, aparells ortopèdics...

3. Monitoratge cardíac i respiratori: degut al risc d'afectació cardíaca i respiratòria, realitzar seguiments regulars.

Prevenció:

1. Suport multidisciplinari: per proporcionar una atenció integral i personalitzada.

2. Investigació i participació en estudis clínics

3. Educació i suport familiar: per ajudar a gestionar la malaltia i millorar la qualitat de vida dels pacients.

4. Monitoratge genètic: per a la detecció precoç i la gestió de complicacions.

• Corticosteroides: per reduir la inflamació de la mucosa vesical. El prednisona és un exemple comú. VIA ORAL, INHALATÒRIA, TÒPICA, INJECCIÓ SUBCUTÀNIA

• Antihistamínics: per reduir la resposta al·lèrgica o inflamatòria. VIA ORAL (comprimits, xarops o gotes), TÒPICA (cremes, col·liris, nebulitzadors nasals)

2. Actuació Davant Símptomes:

• Control del dolor: ús d'analgèsics com el paracetamol o antiinflamatoris no esteroïdals. VIA ORAL/INTRAVENOSA

• Hidratació: per netejar el sistema urinari i diluir l'orina, la qual cosa pot ajudar a reduir la irritació de la mucosa vesical.

3. Prevenció:

• Identificació i evitació de factors desencadenants:

• Higiene genitourinària

• Seguiment mèdic regular