"Entre una espessor d’arbres es veia una casa. Una casa fora
poble, aïllada, voltada d’una gran extensió de terreny llis com el palmell de
la mà. Al davant tenia un jardí ple de tulipes, i de rosers amb les darreres
roses del mes de juny. Els arbres eren til·lers. Ran de reixa, abocat a la
carretera, hi havia un mur de baladres amb flors roses i vermelles. Se sentia
un perfum espès, aturat, com si no es mogués del clos del jardí, de xuclamel i
de troana".