Això va suposar que les altres dues grans potencies no actuessin ni diguessin res en contra

Aquí es pot veure la política de líder que tenia volent que només la raça àrea sigues la dominant e invaent tots els països de parla Alemanya amb l'excusa de què el pertanyien.

La política expansionista de Hitler, que volia crear un "espai vital" per al poble alemany, i la voluntat de recuperar els territoris perduts a la Primera Guerra Mundial .

El 1 de setembre de 1939, Alemanya va invadir Polònia, fet que va provocar que França i el Regne Unit declaressin la guerra a Alemanya dos dies després, iniciant la Segona Guerra Mundial a Europa.

Va marcar l'inici formal del conflicte, i la invasió va demostrar la eficàcia de les tàctiques de guerra ràpida (Blitzkrieg) utilitzades per Alemanya.

Després de la Primera Guerra Mundial, Alemanya va quedar afectada pel Tractat de Versalles (1919), que imposava sancions econòmiques i territorials severes. La crisi econòmica mundial va empitjorar la situació, alimentant el malestar social i polític. Adolf Hitler i el partit nazi van aprofitar aquest malestar per guanyar suport i arribar al poder.

El 30 de gener de 1933, Hitler va ser nomenat canceller d'Alemanya. El seu règim va començar a imposar lleis autoritàries, a rearmar l'exèrcit i a desafiar les condicions del Tractat de Versalles.

Després de la invasió de Polònia, Hitler volia assegurar-se la superioritat a l'oest d'Europa. La idea era conquerir França ràpidament abans que els aliats poguessin organitzar-se.

El maig de 1940, Alemanya va llançar l'ofensiva contra França a través de Bèlgica, superant la línia Maginot. L'ús de la Blitzkrieg va permetre als alemanys vèncer les forces franceses en poc més de sis setmanes. El 22 de juny de 1940, França es va rendir.

Les conseqüències: França va ser ocupada pels alemanys, i el Regne Unit va quedar com l'únic poder aliat a Europa occidental. Va marcar l'inici de la resistència francesa i el suport britànic a la guerra.

Després de la caiguda de França, Hitler volia preparar-se per una invasió del Regne Unit. El control dels cel de la Regne Unit era fonamental per a la invasió terrestre.

Durant l'estiu i la tardor de 1940, la aviació alemanya va llançar una sèrie d'atacs aeris massius contra el Regne Unit, amb l'objectiu de desmoralitzar la població i destruir la RAF (Reial Força Aèria Britànica). Malgrat els forts atacs, la RAF va resistir i va aconseguir aturar els alemanys.

Conseqüències: La victòria britànica va evitar la invasió alemanya, va mantenir el Regne Unit com a aliat clau i va donar esperança als països aliats.

Hitler volia expandir el territori alemany cap a l'est, aconseguir recursos naturals i destruir el comunisme soviètic. La invasió de la Unió Soviètica també responia a la creença que la guerra amb la URSS seria decisiva per al domini alemany a Europa.

El 22 de juny de 1941, Alemanya va iniciar l'Operació Barbarossa, la invasió massiva de la Unió Soviètica. Inicialment, els alemanys van avançar ràpidament, però les condicions extremes de l'hivern rus i la resistència soviètica van aturar l'ofensiva.

La derrota alemanya a l'est va marcar un punt d'inflexió en la guerra, ja que va començar l'ofensiva soviètica que acabaria alliberant Europa Oriental.

Entre l'agost de 1942 i el febrer de 1943, l'exèrcit alemany va intentar capturar Stalingrad, però la resistència soviètica va ser feroç. L'exèrcit alemany va quedar encerclat pels soviètics i es va rendir el 2 de febrer de 1943.

Va ser una de les primeres grans derrotes de l'exèrcit alemany, el que va començar a girar la guerra a favor de les forces aliades a l'est.

El Japó volia expandir el seu imperi a l'Àsia i el Pacífic, però es va trobar amb la resistència dels Estats Units. Per eliminar aquesta amenaça, el Japó va decidir atacar Pearl Harbor.

El 7 de desembre de 1941, el Japó va llançar un atac sorpresa contra la base naval de Pearl Harbor, a Hawaii, destruint molts vaixells i avions americans.

Aquest atac va provocar que els Estats Units entressin directament en la guerra, tant al Pacífic com a Europa, declarant la guerra al Japó l'8 de desembre de 1941.

Després de l'atac a Pearl Harbor, el Japó va continuar la seva expansió a l'Oceà Pacífic, però els Estats Units van començar a contraatacar.

La batalla es va lliurar entre el 4 i el 7 de juny de 1942 prop de l'illa de Midway. Els Estats Units van aconseguir una victòria decisiva, enfonsant quatre portaavions japonesos i debilitant significativament la flota imperial japonesa.

Va ser una gran victòria per als Estats Units i va marcar l'inici de la recuperació del control del Pacífic per part dels aliats.

Des de 1942, els nazis van implementar la "Solució Final", que va consistir en l'extermini massiu de jueus i altres grups considerats "inferiors", com els gitanos, els discapacitats, els comunistes i els prisioners de guerra soviètics. Això va implicar la construcció de camps de concentració i extermini.

Més de sis milions de jueus van ser assassinats en el que es coneix com l'Holocaust, un dels genocidis més horrors de la història.

A mesura que la guerra s'acostava a la fi, els líders de les potències aliades (EUA, URSS i Regne Unit) es van reunir per discutir el futur del món postguerra.

A la Conferència de Yalta, celebrada al febrer de 1945, es van establir els principis per a la reorganització d'Europa després de la guerra. Es va acordar la divisió d'Alemanya en zones d'ocupació i es van establir les bases per a la creació de l'ONU.

Va marcar l'inici de la Guerra Freda entre les potències occidentals i la Unió Soviètica, amb la creació de blocs oposats a Europa (bloc occidental i bloc soviètic).