Si algú volia pujar informació a la xarxa havia d'aprendre un llenguatge específic (l'Html) o fer servir algun programa que facilités una mica la feina, però no era una cosa massa fàcil.

Podríem afirmar que la web dels inicis era una web estàtica (sense massa canvis) i unidireccional (de l'autor cap a l'usuari). En definitiva, la interacció era bastant limitada.

• Facilitat d'ús: Una persona que navegui per Internet sovint no ha de tenir cap problema per utilitzar les aplicacions que hi ha a la xarxa. No cal saber programar ni conèixer els llenguatges específics. Tot i que si se'n sap està clar que ajuda.

• Gratuïtat: Hi ha una gran part dels serveis d'aquesta xarxa que són gratuïts i que per una quantitat mòdica, ofereixen valors afegits.

  
  

• Beta permanent: L'ajuda dels propis usuaris i usuàries de les aplicacions i serveis que hi ha a la xarxa ajuden a millorar-los contínuament. Els canvis i millores són contínus.

  
  

• Intel·ligència col·lectiva: El compartiment del coneixement és una constant en la web social. Han sorgit aplicacions que engloben el coneixement de tots aquells usuaris que estan disposats a compartir-lo. La xarxa, doncs, està en creixement i actualització constants.

  
  

Com a conclusió podríem dir que la web social engloba tota una sèrie d'aplicacions informàtiques, plataformes, tecnologies, serveis, portals, etc. que es van desenvolupant a Internet, que tenen un grau d'interactivitat molt elevat, que estan en contínua evolució i on la comunicació hi té un paper molt important.