ANSIETAT

ESQUIZOPRÈNIA

A les xarxes socials...

2.- Com depenem de les reaccions dels altres

2.- Motxilla amb molta roba (representa el pes que porta a sobre)

3. - Altres persones venen i es posen la roba de la motxilla o bé li treuen la roba de la motxilla

2.- Sentiment de preocupació

3.- Ho fa tot molt ràpid i nerviós

Que hi hagi una por que li provoqui ansietat.

Persones dient els pensaments xiuxiuejant.

Desprès d'uns mesos, ell es va tornar a juntar amb els seus companys de classe i va tornar a tenir bones notes.

Persones li enganxen a la persona amb ansietat amb papers etiquetes.

Després la gent s'aparta de la persona i la deixen sola. Des de lluny la miren malament

Arriba una persona i diu a tots d'anar amb la qual pateix ansietat, els altres no volen perquè diuen que pateix atacs d'ansietat i és estrany. La persona els diu que no tenen raó i al final tots van amb ell i el consolen li donen suport i l'abracen.

Final: al terra de sorra apuntar ansietat i al final sortir tots esborrant-ho. Si no cartolina a terra.

"T'importen les coses per això et preocupes"

"A poc a poc vas aprenent a controlar les emocions fortes"

"Ets més fort/a del que et penses"

"Tens una manera intensa d'expressar-te"

"Estàs aprenent a gestionar-ho"

Va arribar l’hora de quedar i de beure.

(EL SEU MILLOR MOMENT DE LA NIT)

Van començar a fer-se els cubates tot el seu grup d’amics. Després, van anar a donar una volta. Ell se’l va acabar i va anar a recarregar sense que cap dels seus amics se n’adonés. Se’n va fer un altre, però no en tenia prou i va començar a beure i a beure fins a gairebé acabar-se l’ampolla. Es va caure a terra, a punt de tenir un coma etílic. Per sort, va arribar un dels seus amics i el va ajudar a recuperar-se.

Com que estava begut, li va explicar al seu amic per què havia fet això: tenia problemes a casa i beure alcohol era l’únic que el calmava. El seu amic el va acompanyar a casa i li va aconsellar que parlés amb els seus pares l’endemà i els expliqués què li passava.

I això és el que va fer. L’endemà va parlar amb els seus pares i els va explicar com se sentia. Estava espantat pel que li podrien dir o pensarien. Els seus pares, òbviament, no el van jutjar i el van ajudar a solucionar els seus problemes sense fixar-se en els seus defectes.

Li van dir que, si volia, ells el portarien al psicòleg perquè l’ajudés. Ell va decidir anar-hi, tot i que no estava gaire convençut. En acabar la seva primera visita, es va adonar que li havia ajudat molt parlar amb algú, així que va continuar anant-hi durant força temps.

Amb els anys, va millorar moltíssim la seva salut mental i estava feliç.

LA SALUT MENTAL TAMBÉ ÉS IMPORTANT!

1.- Gimcana Salut mental

2.- Vídeo any passat

3.- Genially testimonis reconvertit sobre les malalties

4.- web joc dels prejudicis

5.- Activitats del projecte

6.- Activitats obertament?